LA CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA DE LA CASA AMADO CARRERAS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

L’Eduard Lluís Palaus publicava una imatge magnifica de la dita casa de l’Amado Carreras, amb vistes sobre la cala de Sa Forcanera, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern de la II República Española , la casa l va ser greument afectada per un bombardeig i el seu estat ruïnós va deixar a la vista de tothom una part de les parets interiors.

L'arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960), autor del Poble Espanyol de Barcelona i que estiuejava a Blanes, va ser l’encarregat de refer-la a la dècada dels quaranta del segle XX. Del seu treball cal ressenyar tres elements importants: en primer lloc, el rellotge de sol ubicat en la façana principal, que aporta un to de majestuositat i atemporalitat a l'edifici. En segon lloc, la porta adovellada principal de l'entrada, la dovella intermitja, ubicada en el bell mig de l'arc, conté una inscripció gravada, com és la data de remodelació de l'edifici. Finalment, cal dir que la capella interior de la casa, és delatada, no només pel campanar d'espadanya, sinó també i sobretot per una construcció de petites dimensions, projectada o dissenyada a la manera de cimbori de planta octogonal.

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), dues fotografies, datades 3-X-1981, de la Capella de Sant Joan Evangelista, de la Casa Amado Carreres, a la ciutat de Blanes, comarca de la Selva, província de Girona.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país

CEIP ARTUR GARCIA FOSSAS. IGUALADA. L’ANOIA

L'1 de juliol de 1935, l’ Artur Garcia Fossas (Igualada, 28 de maig de 1860 - Barcelona, 20 de febrer de 1944), va crear el Patronat Garcia Fossas, amb objecte de construir un orfenat a Igualada per nens orfes amb edats entre els 8 i els 14 anys.

La construcció de l'edifici va costar unes 300.000 pessetes i l'obra va ser un dels projectes més importants de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940), amb Pere Vilarrúbies com a contractista d'obres.

L'obra s'inicià l'octubre de 1935 i s'acabà maig de 1937.

L'edifici es va fer pensant que seria un orfenat, amb el primer pis per les aules i el menjador, el segon per als dormitoris i el tercer per a la comunitat religiosa.

A l'abril de 1938, davant les dificultats al front d'Aragó, les autoritats republicanes van decidir utilitzar el col•legi com a hospital de guerra i van construir un refugi antiaeri destinat al personal mèdic.

Desprès del conflicte bèl•lic que es desencadenava per la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española va obrir com a Centre d'ensenyament primari el 3 de maig de 1941.
L’ Artur Garcia Fossas va poder aconseguir que dintre d'aquesta escola hi funcionés un menjador per poder servir dinars als alumnes orfes i als més necessitats.

L’any 1949 el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada va inaugurar el Museu de la Ciutat ubicat en una sala del segon pis d'aquest edifici.

L’any 1954 es va fundar el Museu de la Pell d'Igualada, ubicat inicialment al tercer pis.

Avui en dia l'edifici acull el Centre d'Ensenyament Infantil i Primària (CEIP) Garcia Fossas.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANTA ANNA. BARCELONA.

l’Antonio Bazan Ramos em portava fins l’església i antic monestir amb claustre i sala capitular, al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de la plaça de Catalunya. http://www.parroquiasantaanna.org/

La descripció tècnica ens explica que els murs són gruixuts, amb els carreus ben tallats i unes finestres allargassades i primes. Cap al 1300 s'allargà la nau, que es cobrí amb volta ogival, mentre que el transsepte i l'absis conservaren la volta originària de canó apuntat. En aquest moment també s'obrí el portal gòtic, situat a l'extrem del braç sud del creuer. El cimbori, començat al segle XV i que restà inacabat, fou refet després del 1936 amb rajol. A l'esquerra del portal hi ha l'antiga capella de Tots els Sants, del segle XIII, que avui és presidida per una Pietat del pintor Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 4 de maig de 1904- Barcelona, 7 de gener de 1977)

La ‘casa’ té una llarga història : http://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02anna.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL SANT SEBASTIÀ. VILIELLA. LLES DE CERDANYA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’estiu de l’any 2011, l’església de Sant Sebastià de Viliella, agregat avui a Lles de Cerdanya, que amb els seus 102,80 km², és el segon terme en extensió de la comarca, lluny – molt lluny – però, dels 302,82 km² de Tremp, que alhora que el fan campió de Catalunya, evidencien la dramàtica situació demogràfica del Pallars jussà, que lluny de corregir-se en aquesta ‘democraciola’ , s’ha agreujat més.

La descripció tècnica a ens diu ; edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó feta de rajola i pintada de blanc. La teulada és a dues vessants. Té un campanar de planta rectangular format per dos cossos i amb quatre obertures al cos superior. La maçoneria del campanar sembla més moderna que la de la resta de l'edifici. Al mur sud es troba un portal original tapiat fins l'arrencada de l'arc, i les restes d'un rellotge de sol. Al mur oest hi ha un rosetó i la porta actual. És difícil apreciar l'estil original de l'església. Pica baptismal adossada a l'interior del mur de migdia de l'església, al lloc on està la porta original, ara tapiada. Fa uns 80 centímetres d'alçada i el seu orifici és semicircular. Presenta tres imatges esculpides dins de fornícules: una figura humana, una creu patriarcal i una de grega situada entre les anteriors.

https://www.facebook.com/photo?fbid=10224524006367199&set=pcb.10224524011127318

Aquest temple conservava una talla d’un Crist en Majestat, avui desapareguda, que és coneguda tan sols per una fotografia reproduïda per R. Bastardes (1978, pàg. 127), que correspon a un clixé de l’Arxiu Gudiol. Tenia una alçada aproximada de 75 cm, sense comptar els peus.

Retratava a la Rosa Salvador Aixendri, i la Maria Jesús Lorente Ruiz, en un entorn paradisíac.

 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,  la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Que sant Sebastià  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, els clams dels que pateixen genocidi per raons ètniques i/o culturals, i dels que malviuen com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica dels seus governs.    

CAPELLA DE LA PIETAT DE CAN MASAGÓ. CONSTANTINS. SANT GREGORI. EL GIRONÈS. CATALUNYA

La Mercè Mañach retratava ls Capella de la Pietat de Can Masagó a Constantins, avui terme municipal de Sant Gregori, a la comarca del Gironès.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular amb absis semicircular posterior, construït amb parets portants de rierencs, carreus a les cantonades i coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal és arrebossada i a la seva part superior hi ha un campanar d'espadanya descentrat i la porta d'accés té forma d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra. En una façana lateral hi ha un cos annexa, possiblement la sagristia. La coberta de la capella es troba acabada en ràfec d'una filera de teula i tres de rajol pintat, el rajol de la filera del mig és col•locat en punta de diamant. L'espai interior es desenvolupa en una sola nau coberta amb una volta de mig punt feta amb maçoneria. A la part de l'absis queden les restes d'un senzill retaule amb fornícules buides d'imatges.

Les dades no fan cap referència al lamentable estat en que es troba avui l’edifici, això ens fa pensar que foren fetes fa alguns anys, ho preguntàvem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ). I, em feien arribar una fotografia datada l’ 1-IV-1972, i les dades de la fitxà; Capella de la Marededéu de la Pietat de Can Masagó, Constantins, Sant Gregori, Gironès. Sense culte l’any 1972

S’ha fet una tasca de destrucció notable de les hores ençà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatlaunya@gmail.com

CASES JOAN LLENAS SOLER. SABADELL

El Joaquim Tudela Torras em posava damunt la pista de Joan Llenas Soler, un paleta que va enderrocar unes cases de la seva propietat, i va encarregar a l’arquitecte Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931, el projecte per a edificar-ne de noves , les façanes de les cases del carrer del Sol nº62-66 , es conserven íntegrament. http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/018-C.htm

Els amics de Pobles de Catalunya, li dediquen un comentari a la casa de número 62.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1645

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradaran rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PONT PENJAT. MASSANES. MONTSENY JUSSÀ. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que el pont que hom trova a l’esquerra de la carretera a Riuclar, abans del trencall que porta a Can Nan, fou construït el 1923 per Narcís Vilaseca i Ramilans , del mas que porta el mateix nom i servia per salvar la riera que dividia Massanes.

Penso - desprès de creuar-lo en un i altre sentit - que Narcís Vilaseca i Ramilans va ser el promotor, i no pas el constructor.

La Maria Jesús Lorente Ruiz, refusava la meva invitació de creuar també per damunt d’aquest pont penjant.

La descripció tècnica ens diu ; pont penjant de ferro, situat al barri del Rieral, als afores del petit nucli de Massanes. El pont, consta d'una fina i delicada estructura i barana de ferro. Sobre l'estructura hi ha unes làmines de ferro, on la gent passava. En una de les làmines de ferro hi ha gravades les inicials de N.V., en referència a Narcís Vilaseca i Ramilans, que va sufragar les obres del pont, i la data 1923, que és quan es va construir el pont.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquesta infraestructura que l’Ajuntament de Massanes, ni s’ha preocupat de senyalitzar.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.