IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE VINYOLS I ELS ARCS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Reprodueixo de : http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/vinyols-i-els-arcs/casa-de-la-vila-de-vinyols-i-els-arcs

Gran casa amb porta d'arc amb llinda de carreus encoixinats. Pati ample, escala amb petites voltes decorades amb guirnaldes, de començaments del segle XX. Als racons, tosques figures al·legòriques. Baixos amb arcades i voltes, de maons principalment. Pis principal amb grans sales, amb sól de ceràmica, amb dibuix del tipus Poblet. La part inferior ha estat objecte d'importants transformacions. La torre forma cos amb la casa.al casa del comú. Antiga Casa Torrell i posteriorment Folc. És la seu municipal des de 1884.

L'antiga casa comunal estava al número 27 del carrer Major. L'edifici de l'actual ajuntament fou construït per la família Torrell probablement a finals del segle XVI. Al marc de l'entrada figura l'escut de la casa. A mitjan segle XVII esdevingué propietat de la família Folc, que s'establí a la vila. Des d'aleshores fou coneguda com a la casa gran de Folc. A final de segle XVIII passa a ser propietat de la família Nicolau. L'any 1859 era de Diego de los Ríos y Nicolau (9 d'abril de 1850 - Madrid, 4 de novembre de 1911), que com a militar va negociar la rendició de les tropes espanyoles a les Filipines, a la seva tornada a Espanya, va ser cap de l'Estat Major Central. L’any 1907 va ser nomenat tinent general i l’any 1910 capità general de la I Regió Militar (Castella la Nova, incloent Madrid, i Extremadura). El mateix any va ser triat senador per Càceres. Va ocupar tots dos llocs fins a la seva defunció en 1911. Va vendre l'edifici a la corporació municipal l’any 1884.

L’enric Sánchez-Cid , em feia arriba un emal en el que em deia ; bon dia Antonio. De viva veu, m'han informat dos veïns de Vinyols, a l'entorn dels 90 anys, que l'escola dels xiquets era la sala de plens de la Casa de la Vila i la de les xiquetes, la sala de davant de la consulta del metge; després ho van canviar. Fill de pagesos des dels vuit anys que només quan plovia podien anar a estudi, això succeïa a quasi tots els xiquets de Vinyols i els Arcsl. Durant la guerra només hi anaren set o vuit vegades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

ESCOLA PÚBLICA DE FRANCIAC. CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

L’enciclopèdia catalana ens diu del poble de Franciac (115 h el 2005), que es troba al Nord del terme de Caldes de Malavella , a la dreta de l’Onyar i forma un petit nucli de masos i algunes cases modernes, aglutinades entorn de l’església parroquial de Sant Mateu. Aquesta conserva a la part nord un mur d’època romànica, però fou totalment reconstruïda a la segona meitat del segle XVIII. Sobre la porta principal figura la data del 1773 i en la de la sagristia la del 1762. El lloc és conegut des del segle XIII com a parròquia rural pertanyent a l’ardiaconat de la Selva. Al segle XVII l’antiga creu de Franciac, al vell camí ral de Girona, era un indret de molts bandolers. Celebra la festa major el cap de setmana més proper al 21 de Setembre.

Cap dada de l’escola publica - les escoles llevat d’algunes excepcions, no han estat considerades mai ‘monuments’ al REINO DE ESPAÑA, això explica en bona mesura ‘el nivell intel·lectual mitjà’, oi?. -. Sortosament el Joan Dalmau Juscafresa, autor d’un magnífic bloc en el que documenta el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, atenia el meu prec, i a afegia els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a la seva recerca.

En la seva visita a Franciac, li ensenyaven on era l’edifici que aixoplugava l’escola.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=12&pos=116

Arquitectes M. Lopez Mora https://www.unizar.es/artigrama/pdf/23/3varia/10.pdf

Claudi Díaz Pérez ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985)

Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988)

Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans per recuperar la memòria històrica dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista. 

 Esperem les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmal.com , castellardiari@gmail.com 

La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

Senyor; allibera el teu poble del jou del REINO DE ESPAÑA 

VILA ROSA. SALOU. TARRAGONA. TESTIMONI D’UN SOMNI QUE EL VENT S’ENDUGUÉ

Vila Rosa és una casa sense gaires complicacions arquitectòniques. Té una planta inscrita dins un quadrat perfecte. La seva alçada està configurada per una planta baixa, pis noble i pis alt.

La planta baixa té al costat dues escales que permeten accedir a la planta noble. Potser això sigui l'element més característic de la casa, donada la senzillesa general del conjunt.

L'edifici està cobert per una teulada a quatre aigües, una per cada costat.

Cal destacar també el tancament de la reixa de ferro que és força artístic i on es podia llegir el primitiu nom de la casa. Actualment aquest rètol està tapat.

https://www.salou.cat/ca/la-nostra-ciutat/urbanisme-i-planejament/planejament/el-poum/poum-cataleg-de-bens-protegits.pdf

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/les-cases-del-passeig-jaume-i-de-salou_1.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12339

No trobava cap dada del promotor, ni de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No trobava tampoc – potser és més fàcil trobar una agulla en un paller, oi?. - ningú per a preguntar-li on era l’edifici que acollia les escoles públiques i/o privades abans de la dictadura franquista, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya @gmail.com

Recordem SEMPRE que Salou havia de ser NIÇA, i Espanya una REPÚBLICA. Els esdeveniments es torçaven, la República es tornava dictadura [Democràcia Orgànica], i Salou passava a ser un més dels recipients on col·locar la matèria ‘orgànica’.

IN MEMORIAM DEL MESTRE JOSEP ALBAGES VENTURA I DE LA SEVA TORRE DE SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCIDENTAL. CATALUNYA

Josep Albagés i Ventura (25 de desembre de 1877, Vimbodí, la Conca de Barbera, Tarragona, 1877 - Barcelona, 1964) fou un mestre i pedagog català. Estudià Magisteri a Barcelona. Obtingué el seu primer destí com a mestre a Pla de Cabra (avui Pla de Santa Maria), passant després per Sant Llorenç Savall, Vic i Manresa, on arribà el 1915

En donaven algunes dades a : http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre-albages-de-sant-llorenc-savall/

Em sobtava llegir a : http://patrimonicultural.diba.cat/#

Torre d’estiueig propietat de l’ndustrial sabadellenc Josep Albagés i executada pel contractista local Joan Pla.

L’any 1937 fou confiscada per l’Ajuntament i convertida temporalment en escola pública; actualment és una vivenda particular.

Torre d’estiueig de principis de segle, amb balcons i terrasses, finestrals apuntats seguint la moda modernista i una gran galeria que dóna a un jardí. La planta és quadrada, però amb cossos afegits a totes les façanes que recorden la forma de creu, l’edifici està coronat per una torreta lateral. L’obra és de maó vist i té acabats ceràmics.

M’explicaven que en el seu dia havia costat 10.000 duros, 50.000 pessetes, 300,51€

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL XALET DE JOSEP LOPERENA ROMÀ. SALOU. TARRAGONA

http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/salou/xalet-loperena
https://www.salou.cat/ca/la-nostra-ciutat/urbanisme-i-planejament/planejament/el-poum/poum-cataleg-de-bens-protegits.pdf
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/les-cases-del-passeig-jaume-i-de-salou.html

Promotor : Josep Loperena Romà. (Girona , ? + Barcelona, 13-02-1949)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1949/02/15/pagina-13/32829227/pdf.html?search=Jose%20loperena%20Rom%C3%A1

Autor : Domènec Sugrañes Gras (Reus, 11 de desembre de 1878 - Barcelona, 8 d’agost de 1938)

Xalet noucentista projectat per l'arquitecte Domènec Sugrañes Gras (Reus, 11 de desembre de 1878 - Barcelona, 8 d’agost de 1938) l’any 1925, per al notari Josep Loperena Romà.

Els set xalets noucentistes supervivents del passeig de Salou, que va néixer el 1920 com a passeig de Miramar, van ser promoguts per famílies reusenques benestants que van fer de Salou, llavors un barri de pescadors de Vila-seca, una colònia d'estiueig d'alt nivell. L'arquitecte promotor era Josep Simó Bofarull (Reus, 1890 - 1966) i el constructor, Pau Bartolí.

Entre els xalets, els de millor qualitat arquitectònica són el Bonet i el Loperena, de Domènec Sugrañes; el Recasens o Torremar, de Simó Bofarull; i el Verge de la Pineda, dissenyat pel propietari, Joan Miarnau, i obrat per Pau Bartolí.

Del xalet Loperena cal destacar-ne l'interior -sostres, pintures i esgrafiats- i les xemeneies de trencadís com a gest de complicitat de Sugrañes cap a Gaudí.

La iconografia de la façana reprodueix icones de l'ofici de notari i patriòtiques catalanes.

El notari gironí establert a la Selva del Camp (1900), Reus (1908) i Tarragona (1925), Josep Loperena Romà, va ser un personatge catalanista socialment destacat.

No trobava ningú per a preguntar-li on era l’edifici que acollia les escoles públiques i/o privades abans de la dictadura franquista, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya @gmail.com

Recordem SEMPRE que Salou havia de ser NIÇA, i Espanya una REPÚBLICA. Els esdeveniments es torçaven, la República es tornava dictadura [Democràcia Orgànica], i Salou passava a ser un més dels recipients on col·locar la matèria ‘orgànica’.

Josep Simó i Bofarull (Reus, 1890 - 1966)

Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938)

José Miarnau Ciurana (Vilaseca de Solcina, 05 de setembre 1901 + Barcelona, 25 de novembre 1982 )

SANT LLORENÇ SAVALL. IN MEMORIAM DE LA TORRE DEL CARLINS I LA CREU DE PEDRA.

Cal algun esforç per identificar aquest vestigi històric assenyalat amb el número 11 del carrer del Calvari.
http://patrimonicultural.diba.cat/#

L’anomenada Torre dels Carlins és un antic cos fortificat entremig de part de les antigues muralles; actualment forma part d’una cantonada, abans portal, i és una vivenda. La construcció és arrodonida, consta de planta, pis i golfa, i té algunes obertures estretes a tall d’espitlleres. Tant les espitlleres com les finestres antigues estan tapiades, i en canvi s’hi han obert noves finestres, portes i balcons sense tenir en compte l’estructura original, adaptant-la a les noves necessitats.

Únic vestigi reconeixible de les fortificacions que van refer les tropes liberals en arribar al poble. L’anomenada 'torre dels carlins' tancava el carrer Barcelona, damunt de l’indret on sembla haver-hi hagut un portal fortificat.

Un dels veïns del carrer, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), recorda que en aquell indret al costat esquerra de la torre hi havia una Creu de Terme de Pedra, i aleshores el darrer tram del carrer es deia carrer Baix Creu de Pedra.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA EDUARD RECASENS MERCADÉ. SALOU. TARRAGONÈS

Josep Simó i Bofarull ( Reus, El Camp jussà, 1889 —Reus, El Camp jussà, 1966 ) , aixecava l’edifici per encàrrec de Eduard Recasens i Mercadé (Barcelona 1884 - París 1940).

La descripció tècnica el descriu com un xalet elegant i auster de línies, de dues plantes i amb dos elements destacats: el porxo d'entrada amb columnes i la torre-mirador amb quatre finestres coronelles de tres arcs, tots dos amb terrassa superior i balustrada.

Josep Simó i Bofarull , va emprar el seu neoclassicisme ‘beaux arts’ característic, amb garlandes vegetals i frontons sobre les obertures.

Recorda vagament alguns xalets de la urbanització Terramar de Sitges, un dels projectes de ciutat-jardí més emblemàtics.

L'edifici s'arrenglera amb el xalets que s’han conservat , una minsa part dels que formaven el passeig Miramar, avui de Jaume I.

Es va restaurar el 1994 – ens agradarà tenir coneixement de les dades del tècnic que s’’encarregava del projecte - .Actualment és la seu del Patronat de Turisme de Salou.

No trobava ningú per a preguntar-li on era l’edifici que acollia les escoles públiques i/o privades abans de la dictadura franquista, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya @gmail.com

Recordem SEMPRE que Salou havia de ser NIÇA, i Espanya una REPÚBLICA. Els esdeveniments es torçaven, la República es tornava dictadura [Democràcia Orgànica], i Salou passava a ser un més dels recipients on col·locar la matèria ‘orgànica’.

https://www.salou.cat/ca/la-nostra-ciutat/urbanisme-i-planejament/planejament/el-poum/poum-cataleg-de-bens-protegits.pdf
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/salou/xalet-recasens-o-torremar