divendres, 7 de juny del 2019

IN MEMORIAM DE LA PEDRERA QUE PROVEIA MATERIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL MOLL DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Portas Perpiñà fa una excel·lent tasca de recuperació de la memòria història, a la que sovint aconsegueix que s’hi afegeixin altres blanencs i blanenques; en aquesta ocasió ho tornava a aconseguir amb la fotografia de la pedrera d'on s'extreia el material per poder construir el port de Blanes, material, que era transportat en vehicles similars a aquests que surten a la fotografia.


Quan a la seva ubicació en l’actualitat sembla que el testimoni de Diego Cantalejo Garcia és definitiu; la calle de que habláis se conoce como Vila de Lloret, y efectivamente era el antiguo camino de Lloret, y pasa por la pedrera, yo circulo todos los días por ella.

L'Enric Sànchez-Cid
, gran amic i mestre em deixava un comentari; en aquest port, hi havia atracat moltes vegades quan feia la singlada de Cambrils a Portbou en el meu vaixell l'Esquitx, del que t'adjunto un dibuix.


Singlada; camí que fa una nau en un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre hores, comptades de mitjanit a mitjanit.

Una singlada és sempre una mica més gran o més petita de vint-i-quatre hores, a causa de la diferència de longitud adquirida en la seva durada. Hom també considera com a singlada, bé que incompleta, els intervals entre la sortida de port i la mitjanit següent, i entre la mitjanit anterior i l’arribada a port. La singlada era comptada, abans, de migdia a migdia.

dijous, 6 de juny del 2019

QUE MÉS EN SABEU D’AQUESTA CASA?. SALLENT. EL BAGES. CATALUNYA

En ocasió de la Ballada Country a la Plaça de Sant Antoni Maria Claret i Clarà, conegut com a Pare Claret, (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), aprofitava per fer un tomb per Sallent, i entre altres edificis – alguns del quals no consten al Mapa de Patrimoni - retratava la casa designada per Patrimoni Gencat com Cal Beringues / Cal Badia, i que ens descriu així; edifici compost de dos cossos. Un de cara al carrer Àngel Guimerà i de xamfrà, està format per una planta baixa de dos pisos i unes golfes. Té una forma imitant els edificis renaixentistes. Només els balcons trenquen la semblança. Una cornisa separa el segon pis de les golfes, fetes d'un altre material. Fins a la cornisa està construït de pedra picada o encoixinada, les golfes són de totxo, un segon cos, de planta baixa que segueix les formes de l'altra façana, d'un pis amb unes arcades amb decoració de medallons renaixentistes, i un segon pis, amb una gran terrassa, no té golfes.

En el xamfrà té un petit jardí al davant de l'edifici. A la fotografia feta el dissabte 1 de juny de 2019, podeu observar que l’espai del jardí està edificat.

Antonio Mora Vergés


Albert Benet i Clarà, 1982 ( Sallent, 1941-2012)

La casa fou construïda per un farmacèutic anomenat Badia.

Actualment és de la família Llorens, però hi habita un altre farmacèutic anomenat Lluís Beringues.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici, llevat d’un farmacèutic de Puig-reig, els que practiquen aquesta ciència és MOLT inhabitual que ho facin també amb la construcció.

Ens agradarà rebre una imatge fotogràfica de l'Albert Benet Clarà ( Sallent 1941 + 14-12-2012). El tenim com un CATALÀ EXCEPCIONAL.
http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat/a?Benet+i+Clar%7Bu00E0%7D%2C+Albert&clear_history
http://aarb.cat/publicacions/169.pdf
http://portalgironi.cat/index.php/component/tags/tag/183-autor-albert-benet
http://www.museudemanresa.cat/artistesfitxa/1945

dimecres, 5 de juny del 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DE CAN FARGAS/CAN PUJOL. HORTA. BARCELONA

Trobava una fotografia ‘anònima’ , datada entre 1890 i 1936 - Facilitada per: Enric Matas Ramis. Can Pujol també coneguda per Can Fargas. Informació facilitada per: Jordi Vila- que forma part de l’Estudi de la Masia Catalana, “Bigues velles i restes d'un retaule pintat a Can Fargas, antic Can Pujol d’Horta”. La fotografia ha de ser anterior l’any 1914, si donem crèdit – que ho fem a ulls clucs- al que ens diuen a : https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/08/can-fargas-mas-pujol.html

Com tota masia i residència important, disposava d'una capella de proporcions apreciables que estava en el que ara és La Casa de los Navarros i que va ser derruïda en 1914. Amb les seves pedres es va construir l'església de Sant Antoni de Padua i una part de Foment Hortenc.



Quadre de temàtica religiosa a Can Fargas, antic Can Pujol

Vista parcial de Can Fargas, antic Can Pujol


Preguntava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que tenia aquesta capella, i a volta de correu em deien ; la Capella de Can Fargas la tenim documentada com a desapareguda, sense fotografia, sota l’advocació de Sant Antoni de Pàdua, desapareguda l’any 1914. Situada al Passeig de la Font d’En Fargas.

També tenim documentada com a desapareguda l’any 1914 una Capella-oratori a Can Fargas (dins la casa) (Sr. Pere Fargas) al Passeig Maragall, 385.

Amb les pedres d’aquesta Capella es va construir un altre capella de Sant Antoni de Pàdua al C/ Pedrell, 64 (imatge que t’adjunto) la qual també va desaparèixer l’any 1936.


Barcelona-A. Cp. Sant Antoni de Pàdua-Desapareguda 1936-Carrer Pedrell, 64-P 128 F-Foto any 1927-copia.jpg

L’autor d’aquesta església i posteriorment de la Parroquial de Sant Antoni de Pàdua, situada en el mateix solar, va ser l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer ( Lleida, Segrià, 1889 — Barcelona, Barcelonès, 1968 )




L’Església catòlica que feia costat als sediciosos feixistes, tenia plena consciencia de que en fer-ho posava en marxa un procés de desafecció que podria acabar amb la desaparició d’aquesta confessió religiosa, assumia aquestes possibles conseqüències el Cardenal primat d'Espanya, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), malgrat els advertiments en contra de la Santa Seu, i entre d’altres del Cardenal de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943); l’actual jerarquia segueix amb allò de HACELLA Y NO ENMENDALLA, i més enllà de l’evident caiguda de la pràctica religiosa, advertim que socialment ja fins NO ES CONSIDERA que res que tingui a veure amb la religió, pugui relacionar-se amb la cultura.

Que siguin maleits tots els que per acció i/o omissió, feien i fan possible, aquesta tràgica realitat.

No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent  treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) ,  intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “  dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Per raons diverses entre altres no intervindrien :

Albert Giol i Galceran (Calella, Maresme, 1857-1945)

Sara Llorens Carreres (Lobos, Argentina, 5 de novembre de 1881 - Perpinyà, 17 d'abril de 1954)

Josep Salvany i Blanch, (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929)

Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969)

I s’obviava la presència, la importància i el prestigi social de l’església catòlica  – molt rellevant  en aquella època –   arreu del territori, els rectors i vicaris, exercien una gran influencia en les comunitats rurals, i haguessin estat alhora,  “ facilitadors “ de les relacions entre el Fons Estudi de la Masia Catalana, i els propietaris de les masies, que sens dubte s’haguessin afegit al projecte. 

Ara, avui,  tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible.   Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de Cabanyes, Marian Vives i de Casanova , Giró, R., Eduard Mari ,..., i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.

Que  , Sant Antoni de Pàdua    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

dimarts, 4 de juny del 2019

ANTIGA RECTORIA DE SALLENT. BAGES. CATALUNYA

En ocasió de la Ballada Country a la Plaça de Sant Antoni Maria Claret i Clarà, conegut com a Pare Claret, (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), aprofitava per fer un tomb per Sallent, i entre altres edificis – alguns del quals no consten al Mapa de Patrimoni - retratava, amb alguna dificultat tècnica, l’antiga casa pairal dels Tarabal, posteriorment Hospital i més endavant rectoria.


Llegia al Mapa de Patrimoni que conserva interessants esgrafiats a la planta baixa i un celler amb arcs gòtics.

La llinda a la porta d'entrada és del 1763.


L'estructura és de planta baixa i dos pisos, amb planta quadrada i teulada a dues aigües.

Els murs són de pedra picada i disposa de voltes de pedra a la planta baixa i d'embigats a les plantes superiors.

L’edifici desprèn un MOLT evident estat ‘abandó.

Patrimoni Gencat en dóna una informació desactualitzada.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16934

Edifici de planta baixa, celler i dos pisos. Només el marc del portal és de pedra picada i el del celler, si bé més senzill. El mur de la façana està fet de pedra picada. El celler situat a l'esquerra de l'edifici s'hi accedeix per una porta situada a un angle de l'edifici, també s'hi entra des de l'interior. Està cobert amb volta de pedra, mentre que la planta baixa ho és amb volta de totxo.

La resta de l'edifici ho és amb embigat.

El primer pis servia de residencia i despatx parroquial, i el segon de residencia dels altres sacerdots.

A la façana consta la data de MDCCLXII, si bé l'existència d'una casa de residencia del rector ja consta el 1355.

Recentment, en els anys 70 del segle XX s'ha construït una rectoria nova davant de la vella i s'ha deixat com a seu de diversos moviments culturals infantils-juvenils.

No en trobava dades a : file:///C:/Users/Usuario/Downloads/part_1_pe_cataleg_memoria%20(1).pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En podeu trobar força informació a :
http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=9119&consulta=MSUxK0xsb3JldCBkZSBNYXIlMistMSU%3D&codi=20500

dilluns, 3 de juny del 2019

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER DE CAN GRAU. HORTA. BARCELONA

Trobava una fotografia de la capella de Can Grau a Horta, advocada a la Verge del Roser, que era la que oferia servei religiós per aquell temps a la zona “ Altar i retaule de la capella de Can Grau “ datada cap a l’any 1927 , feta per l’Eduard Mari del que ens agradaria tenir més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.., i que possiblement era vidu de Aurora Fernàndez Conde :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/02/04/pagina-2/33384602/pdf.html?search=Eduardo%20Mari
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/02/04/pagina-2/33329707/pdf.html?search=Eduardo%20Mari

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3629/rec/2

https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2012/08/can-grau.html

L’any 1968, la finca estava en un alt grau de degradació.

Hi vivien moltes famílies i era coneguda entre el veïnat com el “Rancho Grande”.


El Josep Sansalvador Castellet, arxiver del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) em feia arribar imatges datades el 24-II-1991, en les que s’aprecia que l’interior de l’edifici era transformat completament en vivendes particulars, i em fa notar però, que encara es veien algunes restes de la capella al sostre.

Josep Sansalvador Castellet, arxiver del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Josep Sansalvador Castellet, arxiver del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/9-11.shtml .Degut al seu estat lamentable es va enderrocar el 2006.

Barcelona ha de posar noms i cognoms als que depredaven en nom del progres el seu patrimoni històric.

diumenge, 2 de juny del 2019

CAL TIVALLA O LA RECTORIA DE SANT MARTÍ DE MERLÉS. LIMITS ENTRE LA COMARCA D’OSONA I EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

Trobava una fotografia de l’any 1932, feta per Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d’abril de 1891 – ibídem, 13 de juliol de 1987) per a l’Estudi de la Masia Catalana, amb aquesta identificació , “Torre de planta quadrada a Cal Tivalla i pallers”, Sant Martí de Merlès, Santa Maria de Merlès. El cert és que la imatge em semblava familiar, .., en trobava confirmació en una de les col·laboracions que havíem publicat a Nació Digital – quan començaven- https://www.naciodigital.cat/llusanes/noticia/3276/cronica/viatge/pont/santa/maria/merles

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/734/rec/6

M’ho confirmava la fotografia de Jordi Compte i Marta Homs, al Mapa de Patrimoni de Santa Maria de Merlés, feta diria que des del mateix punt, que ho havia fet l’Isidre Puig i Boada.

http://patrimonicultural.diba.cat/

Acostumen a dir, el món és un mocador, oi?. Amb aquesta denominació trobem una fotografia de l’Arxiu de l’Ajuntament de Castelldefels :
Vista de la torre de Cal Tivalla o de Climent Savall
http://castelldefels.org/es/fotoarxiu.asp?mida=1&Total=4725&ul=295&pr=295&MidaLletra=+1

Deduïm que el que avui és coneix com la rectoria de Sant Martí, s’anomenava Cal Tivalla, l’any 1932, oi?.

Cal deixar constància del nostre agraïment als que endegaven l’Estudi de la Masia Catalana; avui fora MOLT SENZILL, completar-lo, i us instem a fer-hi amb la mateixa metodologia que ells feien servir :

1 identificar el lloc
2. identificat l’autor de la fotografia.
3. Indicar la data en que es feina la fotografia.
4. allò que us sembli d’interès
I, per descomptat fer-ho seguir als emails : arxiufotografic@cec.cat , coneixercatalunya@gmail.com

El món i Catalunya us ho agrairan.

dissabte, 1 de juny del 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE CAN CABANYES. ARGENTONA. MARESME. CATALUNYA

Josep de Cabanyes – del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ens deixava un valuós treball documental :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Josep%20Cabanyes/field/creato/mode/all/conn/and/order/title

L’any 1905, retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana, Altar i retaule a la capella de Can Cabanyes, Argentona, Maresme.



El Mapa de Patrimoni d’Argentona ens diu; la casa està tancada per un mur que engloba en el seu interior diverses edificacions, com la masoveria, els cellers del vi i de l'oli i altres dependències, com la capella, actualment un traster. En l'interior de la casa destaquen els diversos elements decoratius i de mobiliari fruit de l'ús quotidià durant les diferents èpoques.

A prop de l'edifici s'han edificat una sèrie de cossos de planta baixa, degut als nous serveis de festes i càtering de la nova propietat.



La genealogia dels Cabanyes d'Argentona comença amb Jaume, que té testament de 1445. Segueixen 18 generacions fins a la venda en 1922 a l'antiquari Sr. Babra, la família del qual n'ha estat la penúltima propietària. Actualment n'és propietària la família Beltxenea.
http://www.mascabanyes.es/historia/

https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113641/141487


Llevat d’error l’advocació era de la Sant Joan Baptista, agrairem però, tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

 Que Sant  Joan Baptista  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.