Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb
tristor - que el reconeixement - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet
(Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926),
desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes, provocava que altres elements del Patrimoni
Immoble passessin quasi desapercebuts.
Llegia que l’Enric Figueras Ribas (Sants – Barcelona, 1872 – Barcelona, 21
de febrer de 1910) Mestre d'obres
municipal de Barcelona en el període 1903/09,
va ser l’autor de la que casa destinada ser
la residència de l'enginyer director de la companyia, Nicolau Recúlez
Chevalier. Va inaugurar-se l'any 1871, el nom li ve dels motors, que es
trobaven al costat de la casa, que elevaven l'aigua a les altures, és a dir als
dipòsits situats a Can Baró.
Una part d'aquests terrenys s'utilitzaven com a jardí de la casa i
una altra contenia vivers de diferents tipus de plantes i d'arbres, sobretot
fruiters.
La vegetació i l'aigua del voltant de la casa va ser la causa per crear un
ambient similar als jardins granadins.
A l’altre costat de la parcel·la s’aixeca una casa amb alguna semblança estètica amb l’edifici principal, el que fa pensar que podria ser també obra l’Enric Figueras Ribas (Sants – Barcelona, 1872 – Barcelona, 21 de febrer de 1910).
Ens agradarà però, tenir-ne confirmació a l’email
castellardiari@gmail.com
En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República la
societat va utilitzar l'indret com a lloc de colònies per als fills dels
treballadors de l'empresa i més endavant la casa serví de seu de l'Institut
d'Investigació Hidrològica
Als anys setanta del segle XX , l'estat de conservació del conjunt (casa i
jardins) era deficient i l'Associació de Veïns Joan Maragall emprengué accions
reivindicatives per tal d'aconseguir convertir-lo en parc públic. Gràcies a
aquestes pressions veïnals el recinte fou adquirit per l'Ajuntament i el parc
de les Aigües va obrir les portes l'any 1978 després dels treballs d'adequació
duts a terme per l'arquitecte Joaquim Maria Casamor i d'Espona (Figueras, 12 de
mayo de 1920-Barcelona, 17 de julio de 2019).
Més endavant, al 1984, l'ajuntament adquirí
l'edifici de la Casa de les Altures que, restaurat i rehabilitat per
l'arquitecte Víctor Argentí Salvadó ( 1947 ) , va obrir les portes com la Seu
del Consell del Districte d'Horta-Guinardó a inicis de 1989.
L'any 1990 l’edifici va ser
distingit amb el premi FAD a la millor rehabilitació.
La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament
d’ascendència sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “ a aprendre i parlar la llengua catalana,
s’explica per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg
període d’ocupació, els que parlaven en
la seva llengua – o en qualsevol, que no fos la castellana – patien tot mena de
càstigs i àdhuc la mort, aquesta “ mala
praxis” practicada durant molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les
llengües aborígens, i el bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que
no fos en llengua castellana, aquest
trauma explica alhora en bona mesura el retard econòmic, social i polític
d’aquells pobles.
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
