SANT FRUITÓS [ ABANS SANT PERE ] DELS HOSTALETS DE BALENYÀ

El country ens portava fins Els Hostalets de Balenyà; ballada des de les 11,00 fins a les 14,00 a la Plaça Josep Espona, prop de l’església parroquial de Sant Fruitós.

El poble – amb la tècnica que segles desprès es coneixerà com ‘ciutat lineal ‘- va néixer i créixer al capdamunt d’una forta pujada ; l’antiga pujada de Pujolric, coneguda més tard com a pujada de Sant Antoni, a causa de la capella i l’hospital de Sant Antoni que hi havia en el punt de contacte entre el municipi de Seva i el de Centelles, i a la bifurcació entre el Camí de Cerdanya, que era a la vegada una important carrerada, i el Camí ral més transitat de la comarca.

Els carreters i traginers que anaven de Barcelona o del Vallès cap a Vic, després de la forta pujada devien tenir la necessitat o temptació de fer una parada i un glopet i per això es va erigir al lloc esmentat, a principis del segle XVI i potser abans i tot, un o dos petits hostals, ja que la documentació anomena sempre aquell lloc<>.
La primera vegada que tenim notícia d’una casa o hostal als Hostalets és l’any 1551.

El 1879 hi fou erigida una capella (Sant Josep), aleshores la Parròquia estava a l’actual Santuari de l’Ajuda; cap a la meitat del segle XX la rectoria és trasllada als Hostalets, i es canvia l’advocació de sant Josep per la tradicional de Sant Fruitós, i esdevé la parròquia dels Hostalets de Balenyà.

Feia una visita del temple i em sorprenia agradablement l’abundància de pessebres als diferents altars. Recollia la imatge d’un crucificat que amb el cap enlaire i ells ulls oberts formula eternament la terrible pregunta ; "Déu meu, Déu meu, perquè m'heu abandonat?".

Els sons del country arribaven esmorteïts fins al temple parroquial i em recordaven que tenia – també – altres obligacions que atendre, concretament recollir les imatges que acompanyaran la crònica de la ballada.

© Antonio Mora Vergés

CRÒNICA D’UN TOMB PER CENTELLES. MAIG 2010

Veníem dels Hostalets de Balenyà la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, a Centelles fan mercat els diumenges i els carrers del cas antic recuperen per unes hores ‘ la vida’ en majúscules.

Entràvem per la porta avui dita de l’Ajuntament, que possiblement s’anomenava en el seu moment la porta de Vic i/o de Sant Feliu de Codines, enfront l’església de Jesús d’un estil renaixentista poc freqüent en aquestes contrades és converteix en el primer objectiu de la nostra maquina de retratar, seguirà la porta, tant per la façana exterior com interior ; l’església; l’edifici que fou Palau dels Comtes de Centelles, i caserna de la Guardia Civil en el darrer període, que conforma la Plaça Major de la Vila, i l’orquestrina immòbil – de la que no trobo cap informació -. Agrairé la tramesa de qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Centelles, s’havia dit en algun moment del passat , Santa Coloma de Pujolric, o de Vinyoles, i més enllà dels Barons, més tard Comtes de Centelles; hi ha un petit – molt petit – nombre de centellencs, que remenaven, remenen i remenaran pels segles dels segles les cireres, - en sentit literal- ; el terme sobretot en les alçades del pla de la Garga és un dels grans productors d’aquest fruit saborós.

Per arreu veiem cartells de l`any Cerdà, aprofitant el 150 aniversari de l’aprovació del projecte de reforma i eixample de Barcelona; adjuntem una breu síntesi biogràfica de l’ ILDEFONS CERDÀ :

Enginyer de Camins, Canals i Ports, Ildefons Cerdà va néixer un 23 de desembre de 1815 al mas El Cerdà de Centelles. El quart de sis germans, va haver de rebel•lar-se contra el futur que li havien reservat com a capellà i desprès de cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic va començar estudis d’arquitectura i matemàtiques a Barcelona. El 1835 es va traslladar a Madrid per a estudiar a l’escola d’Enginyers, Camins i Ports, on va obtenir el títol sis anys mes tard.
Ja com a enginyer, va ingressar al Cos de Camins de l’Estat, encarregat de la construcció de les Obres Publiques i al llarg de vuit anys va ser destinat a diferents províncies espanyoles, on va agafar una important experiència professional participant en la construcció de carreteres i infraestructures de servei i transport.

La mort dels seus dos germans grans i del seu pare el van convertir en hereu de la fortuna familiar. Casat amb Clotilde Bosch, amb qui tindria quatre filles, va prendre una decisió que resultaria determinant: renunciar el 1849 a la seva plaça de funcionari per dedicar-se exclusivament a l’estudi del que ell anomenava “la idea urbanitzadora”. El seus esforços cristal•litzarien el 1859 en un projecte clau per al naixement de l’urbanisme modern: el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona. L'enorme producció teòrica que permanentment va acompanyar el seu treball va quedar sintetitzada el 1867 amb l’obra Teoría General de la Urbanización.

A més de pioner de l’urbanisme, Ildefons Cerdà va ser també un polític de caire progressista: diputat a Corts a Madrid, regidor de l’Ajuntament de Barcelona en diverses etapes i fins i tot president de la Diputació de Barcelona el 1873.

L’estiu del 1876 la mort el va sorprendre mentre feia una cura al balneari de Caldas de Besaya (Cantàbria). De la fortuna que havia heretat era ben poc el que en quedava. Els anys dedicats als seus estudis i la quantitat de treballs que l’Administració li devia havien resultat fatals per a les seves finances. Negligit per alguns dels seus contemporanis, el seu paper fonamental en la transformació de Barcelona sembla avui indiscutible.

Llàstima que encara calgui morir-se perquè des de les Administracions es reconeguin els mèrits de persones com l’ Ildefons Cerdà i Sunyer.

© Antonio Mora Vergés

EL PI DE LES QUATRE BESSES DE LA CARRETERA DE SENTMENAT

Feia temps que esperava una resposta a la qüestió que a instàncies del Joan Antoni Blaze Archs, havíem plantejat a l’Institut de Recerca Forestal del Canada.


Sospitàvem – com molta altra gent – que el Pi de les Quatre Besses de la Carretera de Sabadell a Sentmenat, era un esqueix [*] del seu homònim de la Vall del Dalmau.


[*] Brot d'una planta que s'empelta en una altra o que es planta a terra perquè faci arrels i en neixi una nova planta.


Em tremolàvem les mans mentre obria el sobre; passava pel damunt de les paraules formularies, benvolgut ..... rituals,... en relació a .... per arribar a la conclusió tècnica : nivell de coincidència entre les mostres examinades 99,99%. Això ens confirmava la relació – sens dubte volguda i buscada – que hi ha entre els tres arbres monumentals de la espècie Pinus pinea més coneguts en les terres del Vallès Occidental.


Algunes persones d’edat ens deien que recordaven converses sentides a la casa dels peons caminers, en les que s’explicava la salvació del Pi de Sentmenat – per raons molt diverses – en èpoques tant diferents com el període de la República, o les successives etapes del feixisme , fins arribar al dia d’avui.

M’aturava al voral de la carretera, i no sense risc – en aquell punt els vehicles van com esperitats – retratava l’exemplar del Pi de les Quatres Besses de Sentmenat.

Us deixo els enllaços dels altres arbres monumentals esmentats :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/el-pi-de-les-quatre-besses-el-vell.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-pi-vin-ctal-arbre-monumental-del.html

© Antonio Mora Vergés

LA TORRE MARIMON. TERME DE CALDES DE MONTBUI

Les primeres referències d’aquesta finca les trobem al segle XVI, quan un membre de la família Marimón, de Caldes, es va casar amb la pubilla dels posseïdors d'aquesta finca.

La singular torre que dona nom a la propietat és una reconstrucció de la primitiva que hom pensa exercia funcions de guaita i bada.

La finca Torre Marimon, és propietat de la Diputació de Barcelona, té una extensió de 115 ha situades al terme municipal de Caldes de Montbui.

Fou adquirida l'any 1923 per la Mancomunitat de Catalunya, sota la presidència de Puig i Cadafalch, amb la finalitat d'ubicar-hi l'Escola d'Agricultura de Barcelona que ha de ser traslladada a causa de l'obertura de l'avinguda Diagonal.

Immediatament després de la compra del nou recinte, l'Escola d'Agricultura 'Granja Model Experimental' hi inicia els seus cursos.

L'any 1929 l'escola rep la visita del rei Alfons XIII. Les obres de construcció del complex arquitectònic s'inicien l'any 1927 i finalitzen quatre anys més tard, l'any 1931.

Un cop acabada la guerra civil espanyola, l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona torna a la ciutat comtal, a l'antiga fàbrica Can Batlló, actual recinte de l'Escola Industrial, al carrer del Comte d'Urgell, i passa a dependre de la Diputació de Barcelona.

Els terrenys agrícoles de Torre Marimon es converteixen en els camps de pràctiques de l'Escola Superior d'Agricultura. El recinte, a més, acull l'Escola de Capatassos Agrícoles que funciona fins l'any 1980 i que, en règim d'internat, alberga 80 alumnes.

A partir del 1980, s'imparteixen cursos de Formació Professional Agrària però l'any 1996 cessen totes les activitats acadèmiques a la finca.

La referència de Torre Marimon en els àmbits de la recerca agrària i l'educació ambiental continua encara vigent a les comarques vallesanes. En són els seus objectius immediats potenciar aquestes activitats tot fent-les compatibles amb l'ús públic de la finca com a lloc de gaudi i trobada dels visitants dels municipis veïns.

La torre Marimon dona avui aixopluc al IRTA, un institut de recerca de la Generalitat de Catalunya , inscrit en el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, regulat per la Llei 04/2009 del 15 d'abril, del Parlament de Catalunya, que ajusta la seva activitat a l'ordenament jurídic privat.

Per enlloc he trobat cap referència a l’advocació a que es va dedicar l’ermita de la propietat. Agrairé la tramesa d’aquesta informació a qui la sàpiga a coneixercatalunya@gmail.com

© Antonio Mora Vergés

LA TORRE DE CLARAMUNT. ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA

Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés fins a la Torre de Claramunt, la tasca d’aquest matí es concretava en la recollida d’imatges de l’església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista.


Del lloc trobem la següent informació :

Situada al costat del castell i documentada des del segle XII segurament nasqué per a atendre religiosament aquells habitants primers de la torre fortificada que amb el temps es convertiria en castell.

Fou sufragània de santa Maria de la Pobla de Claramunt fins l’any 1867, en què es convertí en església parroquial.

L’actual edifici és una construcció d’estil barroc-classicitzant del segle XVIII -de planta basilical amb capelles laterals, cor i baptisteri -, fruit de l’acord d’engrandiment l’any 1710 entre el Comú de la Vila i el senyor del castell.

El 1790 una nova reforma de l’església feu aixecar l’actual campanar de torre octogonal, rematat en punxes, construït amb pedra travertínica. Francesc Romaní, fabricant paperer i familiar del Sant Ofici de la Inquisició féu donació de les campanes i d’una imatge d’argent de sant Joan Baptista. La façana és coronada per una motllura mixtilínia.

No podíem accedir a l’interior del temple , i malgrat que aquesta circumstància és dissortadament comú per arreu, em dolia no poder recollir imatges de l’interior , on ens expliques que entre els segles XII i XVIII, els senyors del castell de La Torre de Claramunt, seguiren el costum d’enterrar-se al presbiteri de l’església. A la nau del temple també hi eren enterrats els membres de les principals famílies, com els fabricants de paper Guarro, Romaní i Tort, dels quals encara en són visibles les lloses sepulcrals; en canvi, el fet d’haver aixecat el terra del presbiteri féu que restessin amagades les dels nobles senyors.

Aquests son alguns dels tresors que s’amaguen a l’Anoia Desconeguda.

© Antonio Mora Vergés

COUNTRY, LA DANSA SOLIDARIA.

Rebia un e.mail de l’Enric, Cldsf Sense Fronteres, amb el següent text :
Tipo: Fiesta - Fiesta benéfica
Fecha: Domingo, 16 de mayo de 2010
Hora: 11:00 - 14:00
Lugar: PAVELLÓ ESPORTIU DE SENTMENAT (Junt l'Ajuntament)
Calle: Avinguda. Anselm Clavé, 33 (Carrer principal de SENTMENAT)
1ª Gran Festa de COUNTRY LINE DANCE SENSE FRONTERES. Entrada a 1 euro que donarem a la Fundació "EL SOMNI DELS NENS" que ajuden d'entre altres tasques a portar a terme els somnis de nenes i nens que pateixen malalties oncològiques, cròniques o greus amb l’objectiu d’aportar una dosi d’il•lusió que ajudi a generar una actitud positiva al llarg dels tractaments o a superar moments d’extrema dificultat física o anímica. http://www.elsomnidelsnens.org/
Ningú del nostre grup hi pot faltar!!! US ESPEREM A TOTES I TOTS!!! Activitat oberta a tothom.
Col•labora: Ajuntament de Sentmenat i la Societat Coral de Sentmenat

Quan arribava al Pavelló constatava l’èxit de la crida, per damunt de 300 persones ballant a la pista, i un centenar llarg d’acompanyants i badocs atrets per la música.

L’Enric em confirmava la presència de persones d’arreu, sense però haver fet la crida per la megafonia i demanar la procedència dels balladors. Mentre feia la tasca de recollir imatges saludada amics de :

Castellar del Vallès
Palau de Plegamans
Rubí
Sabadell
Sentmenat
Terrassa

La Carmen Estrada, de l’àrea de Coordinació i Projectes de la Fundació el somni dels nens, m’explica alguna de les moltes activitats que de forma voluntària i desinteressada duen a terme. Em confesso profundament admirat per la tasca que desenvolupen i que succintament trobareu explicada a la seva pàgina :

Somnis de nenes i nens malalts

Realitzem els somnis de nenes i nens que pateixen malalties oncològiques, cròniques o greus amb l’objectiu d’aportar una dosi d’il•lusió que ajudi a generar una actitud positiva al llarg dels tractaments o a superar moments d’extrema dificultat física o anímica.

Només duem a terme somnis quan ho sol•liciten els responsables del tractament dels nens (mestres de les escoles d’àmbit hospitalari, metges, psicòlegs o assistents socials), o les persones responsables dins les associacions de pares de nens amb malalties oncològiques o institucions anàlogues, ja que només aquests professionals poden determinar en quins cassos la realització d’un somni pot ser un element eficaç en el tractament. Tant metges, psicòlegs o altres professionals responsables dels nens, com els responsables de la fundació procurem potenciar els somnis que impliquen una vivència o experiència, i que tenen un impacte profund en el nen.

Bona part dels somnis que ens demanen no es compren amb diners sinó que es fan realitat gràcies a poder disposar de contactes que obren portes i ens permeten accedir a les persones o entitats que fan possible la seva realització. A la fundació comptem amb una extensa xarxa d’Amics del Somni dels Nens que ens ajuden en aquest sentit posant a la nostra disposició els seus contactes.

També duem a terme el que anomenem “Els Somnis del Somni” que son activitats especials per a nenes i nens malalts que organitzem des de la fundació i oferim als diversos hospitals, institucions i cases d’acollida (visites als entrenaments del Barça, a les curses de cotxes i motos al Circuit de Catalunya, etcètera.).

Ens acomiadem a les 13,30 del Pedro, la Vicky, la Rosa, i la resta d’amics.

La ballada ha estat un èxit absolut !.

Felicitats Enric !

© Antonio Mora Vergés

CAPELLADES; LA BASSA, EL MOLÍ DE LA VILA, EL REC DEL CORRONAIRE

Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, fins a Capellades, arribàvem prop de les 8,00 del mati; l’indret de la bassa estava solitari, i en podíem recollir imatges amb tranquil•litat.


La bassa és un dels punts d’aforament natural de l’important aqüífer d’aigües subterrànies que hi ha a cavall de les comarques de l’Anoia i l’Alt Penedès.


Des de l’edat mitjana, aquestes aigües han estat emprades pels molins fariners, bataners i paperers. Destaca especialment la utilització per a la tradicional manufactura paperera que, mitjançant una acurada canalització, coneguda com el rec corronaire, feia arribar l’aigua de la Bassa fins als Molins de la Costa, conjunt de setze molins paperers, la producció dels quals als segles XVIII i XIX, va convertir Capellades en un dels principals centres paperers del país, amb renom internacional pel seu paper de barba d’alta qualitat.

De la bassa ens expliquen que anys enrere hi havia petites barques, el lloc feia funcions de ‘parc d’atraccions’ en una època en que fora de les grans ciutats, d’aquesta mena de parcs, no n’hi havia enlloc.

Del Moli em crida l’atenció la Creu de l’escut, us deixo la pregunta. És de l’Ordre de Malta ?. Si teniu resposta adreceu-la a coneixercatalunya@gmail.com

El rec dit del corronaire en el petit tram en que és visible prop de la bassa i el moli manté l’encant del que s’anomena avui estructures pre-industrials.

Capellades començava tot just a despertar-se quan donàvem per acabada la recollida d’imatges.

© Antonio Mora Vergés