dilluns, 17 de maig del 2010

LA TORRE DE CLARAMUNT. ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA

Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés fins a la Torre de Claramunt, la tasca d’aquest matí es concretava en la recollida d’imatges de l’església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista.


Del lloc trobem la següent informació :

Situada al costat del castell i documentada des del segle XII segurament nasqué per a atendre religiosament aquells habitants primers de la torre fortificada que amb el temps es convertiria en castell.



Fou sufragània de santa Maria de la Pobla de Claramunt fins l’any 1867, en què es convertí en església parroquial.


L’actual edifici és una construcció d’estil barroc-classicitzant del segle XVIII -de planta basilical amb capelles laterals, cor i baptisteri -, fruit de l’acord d’engrandiment l’any 1710 entre el Comú de la Vila i el senyor del castell.




El 1790 una nova reforma de l’església feu aixecar l’actual campanar de torre octogonal, rematat en punxes, construït amb pedra travertínica. Francesc Romaní, fabricant paperer i familiar del Sant Ofici de la Inquisició féu donació de les campanes i d’una imatge d’argent de sant Joan Baptista. La façana és coronada per una motllura mixtilínia.


No podíem accedir a l’interior del temple , i malgrat que aquesta circumstància és dissortadament comú per arreu, em dolia no poder recollir imatges de l’interior , on ens expliques que entre els segles XII i XVIII, els senyors del castell de La Torre de Claramunt, seguiren el costum d’enterrar-se al presbiteri de l’església. A la nau del temple també hi eren enterrats els membres de les principals famílies, com els fabricants de paper Guarro, Romaní i Tort, dels quals encara en són visibles les lloses sepulcrals; en canvi, el fet d’haver aixecat el terra del presbiteri féu que restessin amagades les dels nobles senyors.


Aquests son alguns dels tresors que s’amaguen a l’Anoia Desconeguda.


© Antonio Mora Vergés