Llegia a patrimoni Gencat que hi ha referències medievals de Santa Maria de Creixell. L'any 1219, Dalmau II de Creixell cedeix la castlania de Creixell a la canònica de Lladó, també passaria la capella del castell totalment desaparegut; l'església parroquial de Sant Andreu de Borrassà , un edifici del segle XVIII , aprofità, en una gran part de les parets mestres, elements defensius de l'antic castell
El 1343 Santa Maria de Creixell apareix esmentada en una permuta entre Berenguer Olivet, clergue de la capella del castell de Creixell i Guillem Vila de Banyoles.
El cert és però, que l'actual església està datada entre 1772 i 1779, aixecada i/o refeta amb els ‘diners d’Amèrica’.
El retaule fou restaurat l’any 1918, les pedres de les escales es col•locaven l’any 1935.
Quan a la descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular encarat a tramuntana, amb un cos quadrat i la sagristia a ponent. La porta d'accés està situada damunt d'una escalinata de pedra datada l’any 1935; la porta és rectangular, emmarcada de carreus ben escairats de pedra amb la inscripció a la llinda 1772. Hi ha també, a la façana principal, una petita fornícula i un òcul. El frontis és coronat per un campanar de cadireta d'una sola arcada.
La nau té volta de llunetes i està enguixada, la cornisa amb dentat neoclàssic. Entrant hi ha un cor al que s'hi arriba per una escala de cargol.
Al presbiteri hi ha un altar de fusta pintada i quatre columnes que deixen les capelles entremig. Per una escala es dóna la volta al presbiteri i es pot adorar la talla gòtica de la Mare de Déu.
L'aparell és de pedruscall, terrissa i argamassa, encara que en alguns indrets, allà on l'arrebossat ho permet, es veuen carreus ben escairats de pedra sorrenca.
Havia retratat la que imagino capella del Sant Crist al fossar de Borrassa, que s’aixeca quasi a mig camí, entre Borrassà i Creixell. Per descomptat, cap dada d’aquest equipament, som – cal recordar-ho – al REINO DE ESPAÑA.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El Venerable Antonio Gaudí Cornet, colpejat, sancionat,.., per enraonar en la seva llengua pròpia, el català, deia "amb els castellans no ens hi entendrem mai". El temps li dóna la raó, oi?.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard, oi?.
Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria dels borrassanencs , cardosencs , castellfollitencs , trempolins, pallaresos , garrotxins, urgellencs, pontarrins, garriguencs , empordanesos, linyolencs , Noguerencs , Prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans, pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya .., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
