Actualment és seu del museu d'arqueologia de Catalunya - Empúries.
Patrimoni Gencat ens explica que el convent de monjos servites de Santa Maria de Gràcia d'Empúries fou fundat l'any 1606, en una ermita ja existent amb aquesta dedicació: "la casa capella y Ermita de Nostra señora de gratia", segons s'esmenta en el document de fundació. L'any 1601, en la capella de Santa Maria de Gràcia hi havia un benefici (càrrec que l'Església confereix canònicament). Segons una altra notícia, d'autenticitat dubtosa, aquesta capella ja existia l'any 1381. La imatge que s'hi venerava era de terrissa, tenia tres pams d'alçada i sostenia el fill, que estava nu, amb el braç dret. El convent fou abandonat el 1820 a causa de la desamortització empresa durant el Trienni Liberal (1820-23). No va ser fins que varen començar les excavacions a principi del segle XX, oficialment vers el 1908 sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), quan va sorgir la necessitat de crear un espai per emmagatzemar les peces i poder, més tard, exposar-les.
Va ser el mateix Josep Puig i Cadafalch qui va projectar la construcció del Museu d'Empúries sobre les dependències del convent i de l'antiga torre, obra que inaugurà el 1917.
L'església de la Mare de Déu de Gracia no s'incorporarà fins més tard al complex i actualment és la sala principal del museu.
És curiós constatar que el convent de servites ja tenia un precedent museístic. A principis del segle XIX, un dels frares, el pare Romeu, s'havia dedicat a recollir els objectes que apareixien als voltants i havia format una col•lecció d'antiguitats que veieren Jaume Villanueva Astengo [ Xàtiva (Costera), 1765 - Londres (Regne Unit) , 1824] i Francois Jaubert de Passa ( Ceret, 24.04.1785 + Perpinyà, 16.09.1856 ) , els quals en parlen en les seves obres.
Es tracta d'un grup d'edificis adossats, que conformen una planta rectangular al conjunt arquitectònic. El nucli central està format pel claustre, al voltant del qual s'articula l'antiga església del convent i la resta de dependències conventuals, degudament rehabilitades i restaurades per al seu nou ús. L'edifici principal és de planta rectangular, amb la coberta plana i distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana de ponent, encarada al claustre, presenta totes les obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El parament és pedra de diverses mides amb abundant morter. Actualment és la part per on es realitza l'accés a les estances privades del museu. A la planta baixa, oficines i magatzems; al primer pis, algunes sales del museu i la botiga; a la segona planta, més oficines i dependències privades.
Adossada a la banda nord del conjunt hi ha l'església, emmarcant l'antic claustre. Actualment és un edifici de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula i distribuït en planta baixa i tres pisos. L'interior ha estat totalment transformat per albergar les sales d'exposició del museu i magatzems. Exteriorment, els murs nord i sud conserven l'estructura original amb grans contraforts dobles amb tres capelles integrades. Amb la rehabilitació de l'edifici s'obriren diverses finestres a tots els nivells, d'obertura rectangular i amb l'emmarcament d'obra motllurat. En origen, l'accés al temple es feia pel mur oest, el qual encara conserva la imprompta de la gran portalada existent. A l'actualitat s'han obert quatre grans finestres rectangulars. Per la banda de llevant, als dos edificis anteriors se'ls adossa un cos rectangular d'una sola planta, amb una gran terrassa al nivell del primer pis, que dóna accés a l'actual porta del museu, situada al mur de llevant de l'església. L'ingrés es fa a través d'un pòrtic rectangular amb coberta a un sol vessant, bastit amb tres arcs de mig punt sostinguts amb columnes i capitells decorats. Damunt hi ha el rosetó adovellat del temple. La cantonada sud-est forma part de la restauració duta a terme per Josep Puig i Cadafalch, a principis del segle XX. Hi ha una torre de planta quadrada, amb la coberta de quatre vessants de teula. Fou l'antic campanar del convent, actualment reconstruïda, tot i que el basament és original. Envers l'est, la torre té adossat un cos de dues plantes, amb un porxo davanter al nivell del primer pis i grans finestrals de mig punt a les façanes. El sector sud està format per tres cossos rectangulars adossats, que tanquen el conjunt arquitectònic al voltant del claustre. Adossat a la torre hi ha el cos de majors dimensions. Presenta la coberta plana, dues plantes i obertures d'estil neogòtic. El portal té un timpà semicircular decorat, amb un plafó de ceràmica vidrada.
La construcció és de pedra desbastada i morter, amb les juntes amples i en relleu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada