Patrimoni Gencat ens diu d’aquest edifici segles, XI – XII, que té planta rectangular, estructurada en una sola nau i amb absis semicircular. Presenta una capella lateral i el cos de la sagristia al costat de l'absis, afegits posteriorment. La façana principal presenta un petit campanar de planta rectangular, que originàriament hauria estat d'espadanya. Les parets són de carreus a les parets baixes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. L'accés a l'interior es realitza per un portal situat a la façana lateral
A la pàgina de l’Ajuntament ens expliquen que l’interior del temple és d’una sola nau, acabada, en el sector oriental, per un absis semicircular. Actualment està cobert per un retaule barroc construït per l’Escola dels Salesians de Barcelona al començament d’aquest segle XX. Les parets enguixades, les cornises renaixentistes i el retaule barroc han desfigurat la línia romànica pròpia de la primitiva construcció. Entre els segles XVII i XIX s’hi afegí una capella i la sagristia i un alt terrabastall o golfes damunt la nau, que gairebé dobla l’alçària original. També s’hi feren altres petites reformes i sobretot reparacions.
L’altar de cara al poble, s’hi va col•locar l’any 1983
Quan al topònim, volia consultar el seu significat, i em deien a la biblioteca de Castellar del Vallès, que per indicació de la Diputació de Barcelona estan fent un espurgo, i han retirat els diccionaris etimològics de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), i l’Alcolver-Moll.
M’expliquen que caldrà demanar-los i que – si poden – els trauran, em deien quina lletra volia, i en aquesta ocasió no en demanaven la raó de la meva consulta, recordo que en ocasió de demanar temps enrere un diccionari de sufixos, em deien ‘ vostè sempre demana coses rares ‘, quan li vaig contestar que en una biblioteca – fins a la de Castellar del Vallès – el que fora ‘rar’ fora demanar un entrepà, o un ‘cubata’ em deia que no en tenien cap, davant la meva insistència, consultava l’ordinador, i en tenien QUATRE.
Em temo el pitjor, almenys a Castellar del Vallès, per als que volem ‘viure’ en català.
Agrairé la confirmació d’aquestes ‘instruccions restrictives ’ de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, i si les segueixen també les de TARRAGONA. LLEIDA, i GIRONA.
Si a la biblioteca de la vostra població és possible consultar lliurement els diccionaris esmentats, sou pregats d’explicar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com el significat del topònim Quarantella, i també d’Oliola, en ambdós casos tinc la sensació que s’empren formes diminutives de la llengua llatina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada