diumenge, 21 de setembre de 2008

Camins de Marfà.






Arribàvem a les envistes de Moià prop de les 13,15 hores; darrera nostra l’etern discurs de l’aigua i la pedra, amb la naturalitat quotidiana, continuava en el territori de l’antiga parròquia i terme de Marfa.

Havien sortir de Sabadell a les 7,30 l’Antoni Ibáñez Olivares i el Feliu Añaños i Masllovet; ens trobàvem a la gasolinera de Sentmenat, i decidíem – contra el pla inicial - fer la sortida amb un únic vehicle.

Ens aturàvem per fer un tallat al centre de Moià, i abans de les 9,00, des de l’aparcament que prop la carretera hi ha davant del Parc de Moià, començàvem la nostra caminada, en direcció a Serramitja; superaríem el camp de golf; la masia de Vilarjoan , ara de la Cooperativa Guissona; Santa Magdalena, on hi ha actualment un residència canina, i finalment avistàvem Serramitja ; al fons de la vall, cobert per un mantell de boira que amorosament desfeia el sol, la Datzira, Marfa i Sant Pere de Marfà; decidíem aturar-nos prop de les 11,00 a la fondalada per degustar els dàtils del Feliu, els Antoni’s menjaríem a més fruita natural, i un pessic de fruita seca, avellanes concretament.

Quan creuàvem per davant del pla de Marfà, ha sorgit – és del tot inevitable – la història d’amor que s’explica en el relat anomenat el Secret de Marfà; he pregat als companys perquè ens aturéssim en aquell indret, i amb els ulls clucs i els sentits oberts, participéssim d’aquella aura de misteri que l’envolta. He sentit amb tota claredat el crit dels enamorats, mentre feien el recorregut – que els portaria a la vida eterna - entre el pla de Marfà i els fons de pedra de la riera. T’estimo !!!!!!

Des d’aquell moment, a quasi 8 quilometres encara de Moià, l’Antoni Ibañez Olivares, executaria el seu “pas de maniobra” que s’aturaria únicament per recollir imatges de la casa de les Vinyes on s’aprecia clarament que s’hi fan obres, i davant la tina de vi – sembla que única en tot el Moianès - que miraculosament és conserva dalt a la dreta del camí.

Ja de camí cap al nostre Vallès, sorgia el tema de la distància total entre la sortida i l’arribada que estimàvem – no tenim G.P.S., ni cap eina per a comptar-ho – ens uns 18 quilometres.

Teníem d’aquella contrada excel·lents records, recollits en forma de relats: El secret de Marfà; Sant Pere de Marfa, o de les gallines; Història tràgica de la Datzira; Territori Marfà; La font de la Tosca; Camins de Marfà .....ho trobareu a : http://coneixercatalunya.blogspot.com/, http://www.relatsencatala.com/ , http://portal.bibliotecasvirtuales.com/, http://www.guimera.info/ , http://www.moianes.net/

Periòdicament convé tornar a veure llocs com Marfà; hi ha sensibles diferencies entre la primavera, l’estiu, la tardor o l’hivern, el decorat natural transforma l’espai.

© Antonio Mora Vergés


Cap comentari: