dissabte, 13 de desembre de 2008

SANT ANDREU DE GURB EN EL CAMI DEL LLUÇANES





Passaven pocs minuts de les 8,00 del mati quan decidia desviar-me a l’esquerra per accedir fins al recinte de Sant Andreu de Gurb. Anàvem el Tomàs Irigaray i López, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, ens esperava a la benzinera de Sant Bartomeu de Grau a les 9,00, la Irene Tironi que ens faria de sherpa per aquelles terres.


L'església de Sant Andreu de Gurb és la més gran de les quatre parròquies que hi ha al terme municipal de Gurb, que són: Sant Andreu de Gurb, Sant Esteve de Granollers de la Plana, Sant Julià Sassorba i Sant Cristòfol de Vespella.

Està situada al peu mateix del característic turó del castell de Gurb, a 563m d'altitud. Aquesta església apareix documentada l'any 942 i devia pertànyer primerament als senyors del castell, els Vicaris Comtals de la família dels Gurb-Queralt, però des del seu inici exercí com a parroquial. Des del segles X doncs, que els cristians d'aquesta contrada i encara avui, ens reunim sota els seus murs. L'edifici actual data del segle XII, aprofitant de l'anterior només el campanar que sembla per les seves característiques que és pre-romànic, molt provablement del segle X. L'absis a l'exterior està molt ben conservat, format de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i disposats ordenadament en filades uniformes. La nau és coberta amb una volta apuntada i reforçada per uns tímids arcs torals. La construcció d'aquesta volta és posterior. Durant els segles XVII i XVIII l'església sofrí importants modificacions: les obertures per les capelles laterals i la sagristia; també la portada que es vestí amb pedra noble a l'estil neoclàssic. Tot l'interior fou decorat amb pilastres i cornises d'execució molt correcta i que confereixen a l’església un aspecte totalment unitari.

Últimament, l’any 1993, s’ha retornat a l'absis, al seu lloc originari, els fragments que quedaven de l'altar barroc destruït durant la guerra del 36. A migjorn de l'església hi ha la plaça herbada des d'on es gaudeix d'un magnífic panorama sobre la Plana de Vic.

Em manca perspectiva per incloure en una sola imatge tot el temple, en el que endevino l’existència d’un comunidor, molt semblant al de Sant Martí de Mura, a les Valls del Montcau.

El Tomàs, s’allunya en direcció al petit cementiri, i recull imatges d’una bellisima creu de terme. La aturada de no més de 20 minuts ha estat molt profitosa !

© Antonio Mora Vergés


Cap comentari: