dissabte, 13 de desembre de 2008

SANT GENIS DE SADEVESA








Aquesta Parròquia rural, la trobem esmentada ja el 977 i el 1056.

De fàcil localització, està situada entre el sector de migdia o ponent del municipi de Sant Bartomeu del Grau al que pertany. L'església i el mas o casa que té adossada, coronen una petita serra entre dues valls presidides pels masos Devesa i Sala, les quals aboquen les seves aigües vers la riera d'Olost i a través d'aquesta a la Gavarresa.

Si accedeix per una pista particular – asfaltada - , que connecta amb la que uneix la població de Sant Bartomeu del Grau amb la comarcal 154 de Vic a Berga per Prats de Lluçanès i Gironella. Ens caldrà tombar a l’esquerra poc després de passat el km. 12, - si venim de Vic - i el trencall senyalitzat, que porta a l'església de Sant Genis de Sadevesa surt a poc més de dos-cents metres, a la dreta de l'inici de la carretera de Sant Bartomeu.

En poc més d'un quilòmetre, pel camí –asfaltat – de titularitat privada perfectament senyalitzat s'arriba a les envistes de la capella o esglesiola.

Advertim que dissortadament previ al temple hi ha un cobert que amaga part de l'absis, i la refeta casa de l'ermità o masover adossada al mur de ponent del temple, fa difícil la contemplació de l’espadanya orfe de campanes.

La porta és al mur de migdia i dóna a una mena de corredor que hi ha entre l'església i el mur baix que encercla l'antic cementiri, ara en desús. La nostra sherpa, Irene Tironi, resident a Sant Bartomeu del Grau, ens tenia però preparada una bona sorpresa ; portava les claus del temple !. L’interior pateix un estat d’abandó absolut, a tal extrem que defugim de pujar fins al cor, situat darrera una arcada magnifica, recollirem imatges de l’altar principal i del conjunt esbalandrat, que malgrat la ruïna ens evoca encara, episodis de la vida quotidiana dels habitants de les cases properes; batejos, comunions, confirmacions, núpcies, defuncions i funerals , entremig de diumenges i festes de precepte en que la contrada s’omplia de rialles.
Tot i pertànyer al municipi de Sant Bartomeu del Grau, ha estat tradicionalment una sufragània de la parròquia de Santa Maria d'Olost, antigament amb fonts baptismals i cementiri. L'antiga pica baptismal, de finals d'època romànica, es guarda al mas Sant Ramon, de Vic

El Mas La Devesa del terme de Sant Bartomeu, situat prop de l'església romànica de Sant Genís Sadevesa, s’aixeca justament en una devesa, és a dir, en els prats herbats que l'envolten, amb alzines i roures de grans dimensions, o¬n sovint encara hi pasturen un ramat de vaques. De fet aquest és el sentit que té devesa a Sant Bartomeu i a tot el Lluçanès. l'ètim llatí del qual prové directament (DEFENSA 'privada, prohibida') ja presenta relació amb el sentit de la nostra devesa: un lloc privat, prohibit, tancat o defensat, que tant pot ser una fortalesa o casa forta, com una gran cleda per pasturar el bestiar. Observem que el participi francès defendu és tradueix per prohibit en català.
El pas DEFENSA>devesa, és a dir, la sonorització de F (F>v), s'explica perquè el prefix DE- no es concebia com a tal en el mot devesa i per tant, com a regla general F llatina intervocàlica esdevé [v] en català. En canvi sí que es tenia consciència d'aquest prefix en el verb defensar (s'hi ha mantingut la F llatina).

L’article salat SA DEVESA, ens confirma que aquesta denominació –si més no- es anterior a la guerra de 1.714, des de la qual s’establí una persecució a la llengua catalana – que no ha parat mai – i que feu bescanviar l’article salat del català antic, per l’article castellà, amb només unes poques excepcions; SADEVESA, SASSERRA, SACAMA, SAVALL ..... la major part d’elles en contrades on la presència de les tropes ocupants fou minsa i/o baixa, quan no inexistent.

El Tomàs Irigaray i López,; fa un excel•lent recull d’imatges que mitjançant la nostra sherpa Irene Tironi, oferirem a l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: