SANTA MARIA DE CERVELLÓ

Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre del 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), m’havia precedit en la visita al poble de Cervelló- en aquesta ocasió les imatges son de l’any 1.923 - ; a (122 m d'altitud) és situat a l'esquerra de la riera de Cervelló, al llarg de la carretera de Tarragona per l’Ordal. El que coneixem avui com la N-340 fou construïda a la segona meitat del segle XVIII en temps de Carles III (bé que el traçat del camí és força més antic, hi ha documents del segle X que parlen de la via de Cervelló). La formació de l’actual nucli agrupat data de la fi del segle XVIII i de la primeria del XIX.

Seguia la meva recerca per les terres del Baix Llobregat, curulles d’història, en les que hom localitza fàcilment – contra el que sembla criteri general - testimonis monumentals que així ho acrediten.

Volia veure la Capella de Santa Maria de Cervelló; l'edifici primitiu era dedicat, segons un document del 912, a la Santa Creu, sant Esteve i sant Dalmau. L'altar de la Santa Creu era la cel•la que fou donada el 904 pel bisbe de Barcelona a l'abat de Sant Cugat, perquè la restaurés i la posseís, mentre que l'altar de Sant Esteve va ser donat, amb les altres esglésies del castell de Cervelló, pel testament del comte Miró, del 965, a la seu de Barcelona. L'església primitiva, que és envoltada d'algunes tombes excavades a la roca (de tipus antropomorf, daten del segle X) i per una cova que podria ser un antic eremitori, va ser substituïda a la fi del segle XI per una construcció romànica, que és la que ens ha pervingut.

La capella, dedicada avui a santa Maria de Cervelló o del Socors, dedicada a aquesta religiosa del noble llinatge dels Cervelló. Superiora de la primera comunitat femenina mercedària, visqué entre els anys 1230 i 1290; les seves despulles foren dipositades el 1384 a l'església de la Mercè de Barcelona en un sarcòfag amb la seva imatge.



El seu culte fou aprovat el 1692 i la capella li és dedicada des que va deixar de ser parròquia. Llavors hom traslladà a la nova parròquia l'advocació de l'antiga, Sant Esteve.

L’actual edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, en el qual s'obren, interiorment, cinc fornícules. A l'exterior és decorada amb bandes i arcuacions llombardes, sembla que correspondria al primer art romànic.

Pel fet que sobre el creuer s'aixeca un cimbori, Josep Puig i Cadafalch i altres autors posteriors han pensat que en origen hi devia haver tres absis disposats en creu per a sostenir l'empenta de la cúpula, puix que no hi ha espai per a un transsepte.

En l'actualitat, unes capelles rectangulars, cobertes amb falsa volta gòtica, substitueixen els absis laterals. La porta, a ponent, sota un frontó triangular, és de tradició renaixentista. No es conserva documentació que parli de la construcció d'aquesta església, ni tampoc cap consagració que s'hi pugui relacionar.

En això de conèixer Catalunya, sempre estem en el nivell elemental.