dimarts, 1 de desembre del 2009

Agustí Centelles, el darrer error.


La noticia no em sorprenia, l’arxiu fotogràfic NO HA ESTAT ADQUIRIT PER LA GENERALITAT DE BARCELONA,.


El Conseller de Cultura diu sentir-se traït, i amb ell tota la Catalunya tripartita, parla de deslleialtat, i argumenta que la GENERALITAT que - segons les dades – va regalar milions al PALAU DEL MILLET, no ha pogut trobar per enlloc 200.000 € [ 33.277.200 en pessetes del FRANCO ]. Us recomano donar una ullada al pressupost de la GENERALITAT pe l'any proper, i els emoluments que tenen assignats President i Consellers.


Quan des de l’administració es fa – o es vol ver – el paper de gestor cultural; això d’aixecar la bandera “nacional” - de qualsevol nació – “ no toca” ; ja es prou dur viure a Catalunya; aquí els pares han de pagar la meitat de l’ordinador dels fills ; i a l'hora de la mort, sempre, sempre [ ara diuen que ho reduiran ] , la GENERALITAT acabava passant el platet . Aleshores Senyor Conseller, qui no fa país ?


En algun lloc de Catalunya hi ha una de les millors col·leccions de fotografia – sinó la millor - recuperada - només en una part – de les escombraries, em refereixo a l’obra del Luciano Roisin. Ah!, que no us sona ?.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/roisin-la-mirada-del-francs.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/10/la-font-de-la-tosca-la-mirada-del.html

De l’Àngel Toldrà Viazo , en sabeu quelcom ?

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/angel-toldr-viazo-ladelantat.html

I del Josep Obradors ?

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/josep-obradors-el-geni-oblidat-per.html

Els esmentats, i juntament amb ells, una “legió d’oblidats”, - van fer la tasca gegantina de recollir imatges del nostre passat comú.

El bon Déu ens ha castigat – molt rigorosament- com a poble ; - la política cultural de Catalunya, no va gaire més enllà de la FERIA D’ABRIL – i , ara quan Espanya s’adona de la importància de la vida i l’obra de l’Agustí Centelles i Ossó, se’ns despenja el Conseller amb això de la “ deslleialtat “.

D’autèntica pena !

© Antonio Mora Vergés