divendres, 8 de gener de 2010

LA TORRE SALBANA





L'antiga quadra de la Torre Salbana , dins del terme de Santa Coloma de Cervelló pertanyia al segle XVIII a la parròquia de Sant Boi. El casal, reformat en estil neogòtic, conserva una torre de planta circular, la part inferior de la qual, que va ésser construïda amb carreus petits i filades disposades en espiga, podria datar de la fi del segle X o la primeria de l'XI.

Probablement cal identificar l'antiga torre d'Eles, documentada el 992 entre els termes del castell de Cervelló, del castell d'Eramprunyà i del Llor, amb la Torre Salbana, situada ran de la carretera, sobre la via del tren.

Anteriorment, la quadra de la Torre Salbana s'anomenà de Sacort.

Segons el fogatjament del 1368 la quadra de la Cort del terme del castell de Cervelló tenia 16 focs.

El nom de Salbana prové dels senyors que la posseïren, els Salbà, a la fi del segle XVI i la primeria del XVII. El 1628 era senyora de la Torre Salbana la baronessa de Rialb, Maria d'Alentorn i de Salbà, que es casà amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard. Per llur filla, Maria de Rocabertí (morta el 1710), casada amb Josep Galceran de Pinós, la senyoria de la Torre Salbana passà a Miquel d'Alentorn (fill d'aquesta, rebé el 1705 el títol de marquès d'Alentorn concedit pel rei-arxiduc); posteriorment pertangué a la descendència d'aquest, cognomenada Galceran. El 1785 morí Josep Esteve Galceran, marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la Torre Salbana, que era casat amb Maria Josefa de Copons, marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Heretà llur filla Maria Josefa (morta el 1857), casada amb Josep M. Sarriera, comte de Solterra. La Torre Salbana continuà després en mans dels marquesos de la Manresana i de Santa Maria de Barberà.

El Tomàs irigaray Lopez feia – com sempre – una magnifica feina recollint imatges d’aquesta esplèndida ruïna.

Cap comentari: