dissabte, 23 de gener de 2010

L’ANOIA DESCONEGUDA. EL BRUC

Quan al topònim, Bruc , no hi ha massa dubtes atesa l’abundor d’aquesta espècie d'arbusts de plantes de fulles linears i molt menudes, tot l'any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.




La imatge del Jordi Badia, amb el fons montserratí, reforça – si calia- les peculiars característiques del bruc boal (Erica arborea) ; és un arbust alt amb unes característiques fulles minúscules, linears i revolutes, de només mig centímetre de longitud. Com la majoria de brucs, el bruc boal prefereix els sòls silícics. Per aquest motiu, al Bages se'l troba gairebé exclusivament a les parts altes dels massissos de conglomerat de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, comú en alzinars i brolles, allà on el sòl ha estat descarbonatat per la pluja. Malgrat que les seves flors, blanques i acampanades, són també menudes, la florida primaveral del bruc és tot un esdeveniment al bosc, tant per la seva generositat que arriba a cobrir-lo quasi totalment de blanc, com pel perfum dolç, de mel, que desprèn.

La fusta , sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc.

El poble del Bruc és conegut arreu per la història i/o llegenda en la que els sometents de diverses poblacions veïnes i tropes d’exèrcit derrotaren els francesos el 6 i 14 juny de 1808, el sometent del Bruc recollí aportacions per aixecar un monument en memòria d’aquella gesta, capitanejada, segons la tradició, per Isidre Llussà i Casanoves, natural de Santpedor.

Reproduïm de ; El Bruc: el medi, la història, l'art, pp. 164-165. Ribot i Serra, Manuel, Gemma Estrada i Planell,


De sobte en mig de la lluita

vibra una remor estrident

que omple d'horror als francesos

i als catalans enardeix.

Un toc de mata-degolla

cent timbals redoblen prest,

com si vingués gros exèrcit

a socórrer nostra gent.



Fugint a brida batuda

va en retirada el francès;

entre ses files nombroses

la por hi sembra el desconcert.

Cingleres avall rodolen

perseguits pels sometents

que esllavissen roques fermes

des dels cims al damunt d'ells.



Dels timbals els cent redobles

ressonen arreu, arreu,

esporuguint als francesos,

enardint nostres valents.

La victòria ha estat completa;

de francès ja ni un se'n veu,

un núvol de polseguera

allà al lluny els encobreix.



Els timbals encar redoblen

y tots cerquen amb daler

a l'exèrcit que s'atansa

amb tan bèl•lic ardiment.

Entremig de les boixeres

Sols hi oviren el vailet

que baqueteja amb fermesa

el timbal sampedorenc.



-Valga'ns la Verge i Sant Jordi!

ell sol el miracle ha fet;

les afraus montserratines

d'un redoble n'han fet cent.

Santa Verge Moreneta,

el miracle a Vós se us deu;

vostra ha sigut la victòria;

glòria a vostre Nom excels!-



Escoltant els precs de joia

el vailet sampedorenc,

davalla de les cingleres

fent son redoble darrer.

Amb el somrís en els llavis

s'acosta als del sometent,

y, mostrant-los les baquetes,

diu: -No som trobat res més!-


Nosaltres, desprès de Masquefa i Piera , continuem el nostre viatge per l’Anoia desconeguda, visitant ;

Sant Pau de la Guàrdia
Església de Santa Maria del Bruc (s. XI)
La casa , la ermita de Sant Isidre i i la balma de Can Solà de la Roca

Cap comentari: