dilluns, 18 de gener de 2010

SANTA EUGENIA DE RELAT, I LA BARRACA DE PEDRA SECA

Anàvem el Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés; el vehicle indicava temperatures negatives a l’exterior, i la carretera d’accés a Santa Eugènia presentava alguns trams gelats. Volíem recollir imatges de l’indret.

Em cridava l’atenció l’estructura inconfusible d’una barraca de pedra seca, que des de la seca ubicació domina el terme de la parròquia. No em podia estar malgrat l’herba gelada d’arribar-m’hi.




Es creu que la tècnica de treballar la pedra seca – com tantes i tantes coses - ens va arribar de la ma dels àrabs, i que el pròxim orient n’és la zona de probable provinença. Recordem que l’any 711 es va produir la invasió musulmana a la Península Ibèrica. Els seus protagonistes, els Omeies, provenien de Síria, una regió on actualment hi perviuen importants restes d’arquitectura seca que posteriorment es van escampar per tota la Mediterrània.

Els orígens de les barraques de pedra seca a Catalunya podrien provindré de l’alta Edat Mitjana. La davallada dels francs vers els Pirineus i a la península, va animar molts senyors feudals a intentar recuperar les terres que treballaven els sarrains ; a banda de l’església i la noblesa, era molta la gent que tenia el desig d’obtenir noves terres per conrear, i poder així sortir de la misèria en que es trobaven.

La barraca de Santa Eugènia – la denomino així per la seva proximitat al nucli de les esglésies de Relat, va tenir – potser – alguns usos “diferents” als estrictament agrícoles ? . Ho deixo com una pregunta.



Quan a les terres que formaren l'antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l'extrem septentrional del terme municipal d’Avinyò, on foren annexades a principi del segle XIX.

El lloc és esmentat el 951, dins l'extens terme del castell d'Oristà, comprenia les parròquies de Santa Eugènia de Relat i de Sant Marçal de Relat. Hi tenien béns els senyors del castell de Lluçà, segons consta en diversos documents del segle XI, i segurament fou per donació d'aquests senyors que la parròquia de Santa Eugènia i una bona part del seu terme passaren a ésser propietat del monestir de Ripoll, l'any 982, que és la primera vegada que surt esmentada. Així, la parròquia de Santa Eugènia de Relat depengué des del segle X fins al principi del segle XVIII del monestir de Ripoll; l'edifici inicialment era romànic, del segle XI, originàriament d'una nau amb volta de canó, un sol absis i porta a la banda de migdia, amb un impressionant campanar de tres pisos; el 1680 es va construir una nova nau, del tipus barroc popular, amb capelles laterals, orientada de N a S, i el 1895 s'hi afegí l'espaiosa capella del Santíssim.



El 1553 el terme, unit en aquella data a la sots-vegueria de Lluçanès, tenia 8 famílies, però aviat inicià un procés de recuperació. El 1626 tenia 42 masos i 285 h i el 1782 quan ja havia iniciat la davallada comptava 20 masos i 200 persones.

De tot plegat en recollirem testimoni gràfic.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: