El Tomàs i jo recollirem imatges de l’exterior i l’interior d’aquest temple extremadament bonic, senzill i acollidor alhora té planta de creu llatina, consta d'una nau, un creuer i un cimbori octogonal amb coberta punxeguda de vuit vessants. L'absis és semicircular. Té una torre quadrada amb coberta de doble vessant. Hi ha un atri que forma un angle recte a la façana principal i a la façana oest.
La façana principal té el portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra, aquest té dues finestres quadrades.
L'interior llueix pintant d’un blanc immaculat , presideix l'altar on s'hi venera amb gran devoció local la imatge de la Mare de Déu de Lurdes . A la volta de l'absis hi ha unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada (aquest últim, natural de Prats de Lluçanès, que hi està pintat representant un malalt que suplica a la verge).
Edificat l'any 1881, ens expliquen que a instàncies del rector de Prats de Lluçanès, Sebastià Obradors, que havent agafat una greu malaltia va demanar que li portessin aigua del Santuari de Nostra Senyora de Lourdes de França , i com en beure’n va recuperar la seva salut, va dedicar-li una capella.
L’any 1.936 en el context del genocidi contra Catalunya i els catalans, com ja ho feu el 14 de gener de 1714, Prats de Lluçanès fou objecte de tot amena d’actes vandàlics, i concretament la Capella de nostra Senyora de Lourdes, fou saquejada i cremada. Com succeïa desprès d’aquella demostració de crueltat que patia la ciutat màrtir el segle XVIII, Prats torna a reeixir, i l’any 1.958 refet i ampliat, el Santuari de Nostra Senyora de Lourdes s’obre novament al culte, i val a dir-ho d’aleshores ençà és un dels monuments més visitats pels pradencs , i per tots els que com nosaltres visiten aquestes contrades.
Agraïm a Nostra Senyora els favors rebuts, i per la seva intermediació fem arribar a l’Altíssim la nostra pregaria ‘ Senyor, allibera el teu poble’.
Durant l’acte de lliurament que es duria a terme a les dependencies de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, , sortiria també aquesta petició , tot i que amb matisos , en el discurs del seu Alcalde.
Prop de commemorar els 300 anys del començament del genocidi , per les terres de la ‘Catalunya real’, hi ha una clara percepció de cansament.
El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ , en relació a l'ermita de Lourdes de Prats de Llucanès , em feia arribar la següent informació ; tingué la intervenció l’any 1957 del Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 ) , arquitecte diocesà.
L’Eduard Abelenda em precisava;
Benvolgut,
Després de trencar-m'hi força les banyes he vist que el pintor dels frescos no és l'Antoni Cortada Martínez, nat el 1945, sinó Antoni Cortada i Espona. Veure el meu instagram per a més informació https://www.instagram.com/p/BYF3bbLnXbH/?taken-by=falgonenc
Ramon Noè i Hierro (Barcelona, 5 d'agost de 1923 - Sabadell, 7 d'agost de 2007)
Antoni Cortada i Espona (Prats de Lluçanès, Osona, 1922 — Barcelona, 1988).Esmaltador.
Feu molt bona feina al blog, casi sempre amb perfecta documentació!
Salutacions cordials,
Eduard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada