dijous, 21 de juny del 2012

EMILI SALA I CORTÉS. CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT.

No em sobtava la minsa informació existent a la xarxa en relació a l’arquitecte Emili Sala i Cortés (Barcelona, 1841 - 1920) . No el trobava esmentat a l’enciclopèdia de ‘Barcelona’.

Obres remarcables a Barcelona :

Autor l’any 1875 de l'edifici del passeig de Gràcia 43, l'actual Casa Batlló, que Antoni Gaudí va reformar el 1906, convertint-la en un exponent de l'arquitectura modernista de la ciutat.
Campanar de Santa Maria de Jonqueres ( 1879)
De la casa Elizalde (1888)
De la casa Emilia Carles (1898).
l'Hotel Ducs de Bergara ( 1898)
Casa Laicin (1908)
Casa Ramón Servent (1911)
Casa Joan Viladot ( 1913)

Obres remarcables a Castellar del Vallès:

Palau Tolrà (Castellar del Vallès, 1890).
Edifici de l’Ajuntament del carrer Major
Església neogòtica de Sant Esteve
Escoles del patronat Tolrà
Edifici de les Escoles Pies
Capella de Nostra Senyora de Montserrat
Rentadors públics

Altres obres d’importància foren :

Les Escoles Tolrà a Cabrils

La Capella del Santíssim de l’església parroquial de la Santa Creu de Cabrils

la Casa Ramon Rocafort Carreras (la Garriga, 1910)
el Panteó de la família Fargas al cementiri de la Doma a La Garriga

Les Escoles Ribas (Rubí, 1916 )

Sou pregats de fer-nos arribar més informació al coneixercatalunya@gmail.com per completar la biografia d’aquest arquitecte humil, que ens deixava justament en totes les seves obres, la margarida i/o el crisantem , com senyal de la seva autoria.



El meu particular agraïment al Manuel Navas Ortiz , que m’ensenyava a ‘mirar’ les obres de l’Emili Sala i Cortés amb ulls nous.

Triava de manera molt conscient les paraules del títol, tinc la ferma convicció que l’arquitecte s’identificaria més amb aquest text que musicà el Llach, que amb la barroera cançó que ens acompanyaria als que havíem de ‘servir obligadament a la pàtria’, i que associarem per sempre la llengua castellana a les situacions d’humiliació, vexació i menysteniment, vers la nostra llengua, la nostra cultura, i els nostres drets com essers humans.