Superava els terrenys del que havia estat fossar de Sant Miquel, ara un bardissar, i confirmava dolorosament la meva premonició.

Amb el Jaume Codina i Obradors, marxava també una bona part de la ‘petita història’ d’aquest racó del món.
Orfe de la seva presència, la masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades al voltant, restava silenciosa. Com un homenatge, La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, recorríem el seu voltant :

El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.

La façana està dominada per un cos ampliat que forma dues eixides a nivell de primer pis i golfes, ambdues sustentades per un pilar central amb simples motllures a l'extrem superior, essent el pilar més estret al nivell superior. A nivell de planta baixa, on el cos ampliat forma un espai cobert amb volta d'obra vista, hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que correspon al volum original de l'edifici. De la part dreta de la façana en sobresurt un cos que conté una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1775 inscrita a la llinda.
Tinc clar que el Jaume Codina i Obradors, juntament amb els justos de tots els temps, seu al costat de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada