Sant Joan Despí tenia 2023 habitants segons el cens de l’any 1930 que integrava ja la primera fornada immigratòria que arribava per treballar en les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
El 3-11-1932, Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949, demana a l’Ajuntament una llicència d’obres majors, per aixecar-se la seva pròpia casa, en terrenys fins aleshores de la família Negre.
Es tancava l’any 2012 amb 32.792 habitants de dret, Sant Joan Despí, ha crescut en ‘quantitat’ i de forma quasi exponencial durant la Dictadura Franquista, i en els primers d’aquesta ‘ Democraciola’ que ha portat el país a la misèria.
No disposa encara de Catàleg de Patrimoni, ni té accés des de la xarxa, als documents de Planejament Urbanístic.
La descripció tècnica ens evoca un context molt diferent a l’actual, en que llevat d’aquesta casa, projectada com unifamiliar aïllada, s’adverteix una qualificació del tipus residencial intensiva. Quin millor lloc que la casa de Josep Maria Jujol i Gibert, per comprovar-ho, oi ?.
L'edificació té forma de "T" i en l'encreuament hi sobresurt un cos més alt. Projectada per formar dues cases. Cada una d'elles situades en la mateixa línea horitzontal i compartirien la vertical. Combina la línea recta amb la corba. Totes les finestres són decorades amb bandes de blauet, alternant també la línea recta i corba en un mateix element. Forma dos jardins en el buit dels braços de l' esmentada "T". La reixa de l'entrada es de fust de base de llistons plans i en posició de diagonal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada