divendres, 2 d’agost del 2013

L’ARBRE DE LA FORCA. EL LLEDONER DE CASTELLNOU D’OLUGUES.

M’explicava el Josep Olivé Escarré, que fàcilment un lledoner pot viure al voltant de 600 anys, no hi ha cap dada que en faci referència a la fitxa de la ‘Generalitat de Barcelona’ , que en relació a les seves mesures ens diu :

Alçària total (h) = 15,0 metres
Volt de canó (c) = 4,61 metres
Capçada mitjana (C) =12,5 metres

Hi ha una llegenda – que ens sembla poc versemblant – perquè no son els lledoners arbres de creixement ràpid, que podreu llegir en aquest enllaç : http://www.turismesegarra.com/pobles/castellnou.asp

A pagès hi ha la tradició de plantar un lledoner quan neix l’hereu de la casa.

Les fulles i els brots tendres serveixen com a farratge d’hivern. Els fruits eren usats en medicina popular. Els lledons, de carn dolça, són molt apreciats pels ocells, que també s’ocupen de dispersar-ne les llavors. De l’escorça se n’obté un tint groc. La fusta, de bona qualitat, flexible i compacta alhora, es fàcil de treballar, té moltes aplicacions: cèrcols per a bótes de vi, eines del camp, rems, instruments de vent, objectes de talla, per sobre de tot però, destaca la idoneïtat d’aquest arbre per a la fabricació de forques: la seva fusta, el creixent, i la disposició dels llucs i les branquetes són del tot adients per aquest aprofitament, les forques es comencen a fer a l’arbre, on el forcaire en té cura durant un període de quatre a sis anys. Quan els llucs comencen a prendre forma de forca es tallen (sempre en lluna vella i a l’hivern, quan la saba està quieta) i es porten a l’obrador on segueix el llarg procés d’elaboració amb un seguit d’operacions pròpies de l’ofici. Des que la forca s’ha començat a formar al lledoner fins que està llesta hauran passat de cinc a deu anys.


Quan a Catalunya el treball agrícola tenia molta importància, fa més d’un segle , al poble d’Alentorn, a la comarca de la Noguera, s’hi va desenvolupar una important indústria artesanal, i només de forques se’n produïen unes sis mil dotzenes a l’any.

Esperem que com diu el nostre himne, torni la nostra nació a ser ‘ rica i plena ‘ .

2 comentaris:

SOCSA ha dit...

ARTICLE: EL LLEDONER DE CASTELLNOU D'OLUGES COMPLEIX 240 ANYS
A Castellnou d' Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal. Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.

A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una sèquia d’aigua. Era la sèquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts. En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per crèixer i fer-se molt grans desseguida. Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.

Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.
referències: Riu Canela, Montserrat. El lledoner de Castellnou compleix 240 anys. La veu de la segarra. 21-7-2017. pàgina 8

SOCSA ha dit...

ARTICLE: EL LLEDONER DE CASTELLNOU D'OLUGES COMPLEIX 240 ANYS
A Castellnou d' Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal. Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.

A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una sèquia d’aigua. Era la sèquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts. En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per crèixer i fer-se molt grans desseguida. Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.

Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.
referències: Riu Canela, Montserrat. El lledoner de Castellnou compleix 240 anys. La veu de la segarra. 21-7-2017. pàgina 8