La població està a la falda de la Mussara (Serralada de Prades) a 366 metres sobre el nivell del mar, el punt més elevat del terme municipal, al que s’adscrivia la Mussara , nucli de població deshabitat des del 1959, i que està a 1071 metres sobre el nivell del mar.
En aquelles alçades s’ha celebrat la tercera edició de la Nit de Música I Poesia “LA LLUNA DE LA MUSSARA”, no he entès mai la veritable raó per la que s’abandonava aquell mirador del Camp.
La divisió comarcal de Catalunya per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ està feta – i refeta – amb el cul.
En aquest sector de la comarca no hi ha constància de la presència de DIPS i/o de bestioles sanguinàries, i ens arribàvem tranquil•lament fins al llit del barranc la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés.
Els rentadors públics son extremadament bonics – em deien a l’Aleixar que els seus que avui estan ensorrats ho eren encara més – possiblement aquesta és l’explicació perquè no estiguin inclosos dins la llista de ‘monuments’ d’aquest poble.
1 comentari:
M'ha agradat molt veure aquests safarejos públics. M'han recordat moltes vivències de quan era petita i joveneta. Quan anava a casa de la meva àvia i la meva tia, a la Colònia de Santa Maria (Ripoll).
Felicitats: unes fotos molt maques.
Maria Teresa
Publica un comentari a l'entrada