dilluns, 30 de juny del 2014

SANTUARI DE SANT RUF. LLEIDA. CATALUNYA

L’Asun Gutiérrez retratava aquest edifici de l'antiga església canonical de Sant Ruf, quasi enrunat, vora la carretera de Torre-serona,a dos quilòmetres de Lleida.


Ens diu la descripció tècnica que els elements més ben conservats que en resten són dos dels tres absis que hauria tingut la capçalera: el central, amb tres finestres d'esqueixada doble i d'arc de mig punt, i el de la banda de l'epístola, de menors dimensions i amb una sola finestra.


Aquest darrer absis comunica amb l'únic braç conservat del transsepte. L'altre absis s'obre, mitjançant un arc apuntat al damunt de columnes de doble traçat i capitells llisos, a l'espai de la nau, on s'endevina l'arrencada d'una volta de creueria. Idealment, podem deduir que el projecte d'aquesta capçalera s'hauria completat amb un tercer absis, la conclusió del transsepte i una nau única, conformant així una planta de creu llatina. Ara bé, a partir de les restes que coneixem hom ha insinuat que el projecte hauria restat incomplet. Així, el mur que, a la banda oposada als absis, clou el braç conservat del transsepte, amb una finestra d'arc de mig punt i un contrafort, continua tot tancant el presbiteri, i hauria pogut constituir una solució provisional destinada a cloure l'espai per tal d'habitar-lo. En aquest sentit, cal remarcar la presència de vestigis de la nau interrompuda adossats a aquest mur, així com les dovelles d'una porta tapiada que podia haver estat l'accés a la reduïda edificació.


La fotografia malgrat no estar datada té en el millor dels casos 100 anys.

El REINO DE ESPAÑA ha estat ‘molt diligent’ en la seva tasca de dessolar la terra, oi?.

l'Antonio  Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942)  la retratava l'any 1935 per al Fons Estudi de la Masia Catalana "  Monestir en ruïnes de Sant Ruf i gent treballant"



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6179/rec/11

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

 No tinc paraules per explicar l’intensíssim dolor que em provocaven  les imatges del bombardeig de  l’hospital Al Ahli de Gaza, Benjamín «Bibi» Netanyahu  (   Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949  ) superava amb escreix al seu ídol Adolfo Hitler (Braunau am Inn, Alta Àustria, Imperio austrohongarès; 20 de abril de 1889-Berlín, Alemanya nazi; 30 de abril de 1945).  Hi ha qui pensa que Netanyahu és una reencarnació de  Hitler, no serè jo, us ho ben asseguro el que ho negui.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

Que Déu tingui pietat de tots nosaltres, i no  permeti que malmetem aquest món  que ELL creava per a nosaltres com un paradís.