dissabte, 9 de novembre de 2019

L’ENSULSIAT PONT MEDIEVAL DE MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

Veníem, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero, i l’Antonio Mora Vergés, de Santa Coloma de Queralt que en el plantejament inicial era el lloc més llunyà al que arribaríem, tot dinant però, a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps, em deixava convèncer – sóc un sherpa massa flexible – per continuar fins a Montblanc on retrataríem entre altres coses, els estralls que l’aigua havia provocat en el pont medieval i altres infraestructures publiques i privades.

A la pàgina http://patrimoni.concadebarbera.cat/Pont-Vell-Montblanc-1530 , expliquen que el mal anomenat Pont Vell és un pont medieval de quatre ulls amb uns bells esperons centrals amb fragments d'un escut de la vila i d'imatges disposades amb una disposició del tot irregular i sense mostrar un sentit iconogràfic lògic, cosa que ens fa pensar que pot ser que aquestes pedres formessin part d'escultures destinades a la portalada de Santa Maria que es va refer al segle XVII, però que no fossin acceptades perquè la seva qualitat artística era més que insuficient per a tal obra; llavors l'Ajuntament se les hauria fet seves a finals del segle XVIII per a reparar el pont.

El Pont Vell sembla tenir uns orígens probablement romans tot i que l'actual és una insigne obra medieval del segle XII, emplaçat a la sortida del Camí Reial que passava per la vora del primitiu Montblanc, al final del futur raval.

Aquest pont ha resistit el pas de la història, fortes riuades, guerres i intents de demolició com el del 1882, refent-lo diverses vegades, com els anys 1634, 1883, 1889 i l'última del 1966.

Antigament, s'aixecaven dos arcs (un amb la figura de l'Àngel de la Guarda i l'altre amb l'escut de la vila) a banda i banda del creuer.
El 1845 s'enderrocà l'últim arc que quedava per facilitar el pas de carruatges i, amb les seves pedres, s'adobà el Raval i el mateix pont, fet que hi ha qui utilitza per explicar la presència d'escultures a la part central del Pont Vell.

Patrimonis Gencat, en una de les descripcions telegràfiques que acostumen a tenir relació amb la distancia entre la megalòpolis barcelonina i l’objecte en qüestió, diu ; Pont de quatre ulls, els de les puntes més petits que els del centre. Els contraforts laterals són de grans dimensions i fets de carreus que poden procedir de la façana de Santa Maria.

Sembla que l’aiguat ha posat de manifest que el nombre d’ulls era almenys de cinc i no de quatre com uns i altres repetien com un mantra.
https://www.novaconca.cat/noticia/108589/la-riuada-treu-a-la-llum-part-del-paviment-original-del-pont-vell-de-montblanc


Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Ah!, avui NI UN VOT ENRERE

Cap comentari: