Ventolà és un poble Pont de Suert, dins del seu terme originari, a la comarca de la Ribagorça sobirana.
La seva església està dedicada al protomàrtir Sant Esteve
L’Enciclopèdia ens diu que l’església de Ventolà, advocada al protomàrtir Sant Esteve ,
és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i coronada a llevant per
un absis semicircular, que s’obre directament a la nau pur mitjà d’un arc
presbiteral; a banda i banda de la nau s’hi afegiren, tardanament, dues capelles
rectangulars.
L’edifici originari ha estat totalment modificat, i podem considerar que,
de l’obra alt-medieval, només se’n conserva la part baixa de la meitat sud de
l’absis, on hi ha, paredada, una finestra d’esqueixada simple amb els brancals
tallats amb pedra tosca. Aquesta part és construïda amb carreuó de gres
vermell, molt irregular, que en alguns trams es confon amb el reble amb què ha
estat obrada la resta de l’edifici, que no sembla anterior a la fi del segle
XII
Joan Agelet Gomà i Miquel Àngel Mateus
Gorgues en retrataven l’interior l’any 2017, ens agradarà rebre d’ambdós, el
lloc i data de naixement a l’email castellardiari@gmail.com
La Palmira
Jaquetti i Isant (Barcelona, 1895 - Santa Margarita y Monjós, 1963) l l’ Enric d'Aoust i
Jaquetti (Verviers, 1906 - Mèxic, 1982) retrataven
a la segona decada del segle XX, esglèsia
romànica Sant Cristòfol de Ventolà.
https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/447065/F-42_027.jpg?sequence=1&isAllowed=y
Ni en els seus pitjors malsons podien imaginar el que haurien de viure, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, la dictadura, la destrucció de bona part de la seva feina en el procés de digitalització,...
Quan al topònim, ens diu Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març
de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) ; No crec que se'ls hagi
de cercar una etimologia pre-romana. Pot ser merament catalana partint de l'adjectiu
ventolà 'elevat, llevat enlaire'. Notem en efecte la posició del Ventolà de Ribes i
el del Pont de Suert, penjats amunt de la serra damunt de llur vila.
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46276
Que Sant Esteve i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins, armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis pescadors, ramaders, pagesos, ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada