divendres, 8 de desembre del 2023

EL GRAU DE L’ESTANY. EL MOIANÈS.

 

El Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) de qui en confiaven l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges :

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

Retratava l’any 1924 “Ovelles al costat de Can Grau”,  L’Estany, el Moianès. Aleshores comarca del Bages.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8336/rec/134

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8269/rec/25

El significat de Grau és clarament descriptiu ; "indret relativament planer,  situat a manera d'esglaó"

https://estimadaterra.wordpress.com/2022/11/05/el-grau-de-lestany-moianes/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9888

https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=0

Les imatges més recents fan pensar que el mas està en un clar procés de degradació

El Josep Salvany Blanch, va retratar moltes masies, i per alguna raó, que no acabo d’entendre, no va ser convidat  a participar en el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

 El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?