https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dorriols
Llegia que l’església d’Orriols ,
advocada a Sant Joan Baptista , era el nucli que aglutinava un seguit de masos
dispersos que hi havia a la zona. Tenia una certa importància, ja que va
arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella.
El 12 d’abril de 1923 Joan Palà i Claret
(1876 - 1960) , propietari del mas, va sol·licitar ajuda al bisbat per
poder reparar la capella, que estava ruïnosa (la volta del temple es trobava en
mal estat), a canvi de cedir-ne el domini a l’església. El novembre de 1923 un
decret del bisbe de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de
juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), certificava el domini directe de
la capella de Sant Joan de Riols, agregada de Torroella.
Pocs anys després el rector de Torroella vetllava per l’estat de la capella
i n’era el responsable.
Amb els anys, però, la capella fou transformada en un cobert
La descripció ens diu ; Antiga església d’origen romànic situada uns metres
al nord de la masia de Riols. Tal vegada a partir del segle XVI, o
posteriorment, fou substancialment transformada o reconstruïda, i ja al segle
XX es va adaptar com a magatzem o graner. Per tot això la construcció actual no
sembla haver conservat gran cosa de l’obra romànica originària. És de planta
rectangular, orientada més o menys cap a llevant i d’una sola nau. La capçalera
de la nau és plana, ja que en un moment donat s’amplià per situar-hi la
sagristia, que per un lateral té una porta cap a l’exterior. A la façana nord
es conserva un portal d’arc de mig punt amb dovelles, actualment tapiat, que
podria ser ja del segle XVI. La façana de ponent, que devia ser la principal,
va quedar molt alterada quan s’hi obrí una gran com a accés al magatzem. A la
part superior es conserva un petit òcul. Els murs exteriors són de paredat comú
i conserven part de l’arrebossat tradicional. No s’hi observen traces clares
que puguin atribuir-se a l’obra romànica.
A l’interior la nau és coberta amb volta de canó feta amb maons. Als peus
es conserva el cor. Ara l’espai de la nau encara té les instal·lacions de totxo
que s’hi van fer quan es destinà a graner.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/11/goigs-sant-joan-baptista-navas-bages.html
El terme del municipi de Navars/Navàs,
és el segon més gran en extensió
de la comarca del Bages. Els seus 80,6 km² s'estenen de riu a riu per l'ample
interfluvi Llobregat - Cardener, al sector nord de la comarca, en contacte amb
el Berguedà.
La riquesa Patrimonial que conté acredita la seva importància a l’època en
que l’agricultura era el motor econòmic de la zona i àdhuc del país, l’adveniment de la manufactura i la creació
de les colònies tèxtils, marquen alhora el creixement demogràfic i la progressiva pèrdua del
Patrimoni històric.
Que Sant Joan Baptista elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i poder així vetllar pel seu Patrimoni Històric i pels seus habitants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada