https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-soills-sant-jaume-de-frontanya
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40165
https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/santa-eugenia-de-soills
Petita edificació que actualment es troba en estat ruïnós, de la que
s'observen restes dels murs fins a 1,7 metres d'alçada. El cos principal, que
correspondria a l'edifici original, té la planta rectangular de 45 metres
quadrats aproximadament, amb la façana encarada a ponent. Aquest consta d'un
cos annex a la paret de migdia, de 10 metres quadrats aproximadament, el que
seria d'execució posterior, amb una finestra allargada amb els extrems
circulars emmarcada amb maó. L'accés des del cos principal és a través d'una
petita obertura a la paret de migdia, en volta de maó. L'aparell constructiu és
de pedra irregular, molt rústic, amb carreus a les cantonades i morter de calç.
A la façana de ponent hi ha una obertura i restes del que seria una gran
portalada d'arc de mig punt (encara documentada en fotografies antigues) que actualment
està enderrocada i només se'n veuen algunes restes dels carreus. Aquesta façana
seria coronada per una finestra circular.
Des de l'interior del cos principal, a la paret de tramuntana s'aprecia
restes d'una capella encastada al mur. Actualment s'aprecia un mur de pedra de
mig metre d'alçada aproximadament que va de la casa pairal de Santa Eugènia
fins a l'església.
L’església de Santa Eugènia de Soïlls també era coneguda com església de la
Vallcabrera el segle XVIII i era una de les moltes esglésies estretament
vinculades a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets
parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de
pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme
parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de
Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels
Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de
Corrubí.
De la seva existència documentada
només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de
l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de
Montclús.
El topònim SOLLS, 'Corts de porcs', en
la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar,
Maresme, 2 de gener de 1997)
https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia
Exemplar dels Goigs
https://patrimonicultural.diba.cat/cercador?municipis=710
El sostre
demogràfic de Sant Jaume de Frontanyà s’assolia al cens de 1857 amb 465 ànimes,
es tancava l’exercici 2024 amb 26
habitants de dret.
Únicament es
podria intentar revertir la despoblació si Catalunya esdevingués un estat
sobirà. Ho tenim difícil, oi?
Que Santa
Eugènia elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat
nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada