El Valentí Pons Toujouse, em feia arribar un enllaç:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent
L'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el
solar de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara.
Una vegada extingit el culte, l'edificació es converteix en escola i Casa
Consistorial (Martí Albanell, 1926:34).
L'ajuntament era al primer pis. S'hi accedia per una porteta que hi havia
al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996:
71)
L'escola ja s'hi trobava instal·lada l'any 1839 i l'any 1877 es va fer el
trespol i l'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l'escola de
nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la
Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36).
L'Ajuntament pagà al mestre de nens
213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló.
Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de
Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i
Joan Xauccó.
L'ensenyança de noies anava a càrrec
particular (Martí Albanell, 1926:34).
Madoz fa referència també a aquesta casa i a l'escola d'instrucció primària
dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII,
677).
L'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s'havia conegut com a Cal
Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d'un convent
de monges franciscanes que es van dedicar a l'ensenyament (Ahicart et al.,
2019). Ens agradarà tenir noticia de l’Ordre concreta d’aquestes monges franciscanes a l’email castellardiari@gmail.com
Descripció; habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les
obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns
casos, es perllonguen fins agafar tota l'amplada de la façana. Al primer pis hi
ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat
per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple,
la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s'obren dues obertures més,
de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades
per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està
representada per sengles motius florals inscrits dintre d'arcs centrals
decoratius. L'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes,
una sanefa d'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro
forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius
geomètrics, potser l'element més interessant de l'edifici. També es conserva la
porta original d'accès a l'edificació.
Al cens de 1857 consten al Papiol 1100 ànimes, i es tanca l’exercici 2024
amb 4.363 habitants de dret, costa trobar papiolencs, nascuts aquí de pares, avis, rebesavis,.., també
papiolecns.
El català NO ÉS la primera llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada