dissabte, 2 d’agost del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ULLÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7498


Llegia de l’església parroquial d’Ullà, advocada a la Marededéu - des del Concili d’Efes -   mal dita santa Maria per influència nefanda de l’església herètica del REGNE DE LA CORRUPCIÓ


Temple d'una nau força àmplia, amb capelles laterals, transsepte amb cúpula central i capçalera rectangular: planta de creu llatina. Les voltes són de llunetes i tenen cornisaments motllurats.



El presbiteri conté un cambril en el qual s'exposa i es venera la imatge romànica de la "Verge de la Fossa".


En el frontis hi ha la portada d'arc rebaixat, pilastres i capitells jònics simulats, entaulament amb motllures i pinacles amb semiesferes i al centre una gran fornícula -ara sense imatge- sobre la qual hi ha gravat l'any 1792. Més amunt s'obre un rosetó i a la part alta un òcul. El contorn superior de la façana és sinuós i té pinacles amb esferes de pedra. Sobre l'angle NW de l'edifici es dreça el campanar de planta quadrada que restà inacabat a l'altura dels pilars.


La façana és construïda amb carreus escairats; els altres murs amb grans pedres sense tallar i carreus angulars; l'interior és cobert d'arrebossats.


A finals del segle XVIII es començà a construir la nova església a la sagrera del poble, al costat de l'antiga parroquial, enlairada sobre la plana; fou beneïda pel prior Masdevall el 20 de juliol del 1804, any en què la col·legiata hi fou traslladada. No queden, pràcticament, restes de la canònica medieval


 A mitjan segle  XIX el P.J. Villanueva veié encara els dos temples, mig ensorrats, un sobre l'altre, en ruïnes.


 Extingida la col·legiata, l'església  advocada a la Marededéu,  insistim, mal dita , de Santa Maria restà com a parroquial d'Ullà, quedant sense culte l'antiga parròquia de Sant Andreu.


Quan al  topònim Ullà:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45202


El Concili d'Efes, any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge (Theotokos), i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili (Cànon 6)




 

Que la Marededéu i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

 

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 1 d’agost del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA BALCONADA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT, MAL DITA SANTA MARIA. MANRESA, EL BAGES

 


Llegia que l’autor del projecte tècnic fou l’arquitecte Josep Maria Esquius Prat (Manresa,1939), autor també del projecte de l’església de Sant Antoni Maria Claret de Sallent

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat-manresa

https://www.vallgesbisaura.com/els-goigs-2/els-goigs/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-any-1991/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat_01118439644.html

https://lapuntador.cat/Members/pviladordis/missa-votiva-a-la-mare-de-deu-de-montserrat-presideix-el-p-abat-manel-guash

https://www.bisbatvic.org/ca/noticia/la-balconada-de-manresa

https://www.google.com/maps/place/Parroquia+Sta.+Mar%C3%ADa+de+Montserrat/@41.719463,1.8379187,3a,75y/data=!3m8!1e2!3m6!1sCIHM0ogKEICAgID26_yFsQE!2e10!3e12!6shttps:%2F%2Flh3.googleusercontent.com%2Fgps-cs-s%2FAC9h4np9f8u02DInNLV_vOfKyIASqRM5PH4-5p1U8DSBY1IuHy5SbjCzVnFS5deGkkMP8KvYVxP9pZwB8MLjz9Bc2aU0Agvs2apojikKvQqaCbPxzVfVofdyTUOyjwKeKC8X_qko8UpBEw%3Dw203-h270-k-no!7i3000!8i4000!4m7!3m6!1s0x12a4f7dbbf03f573:0x30eff0cfc381486b!8m2!3d41.7193631!4d1.8380749!10e5!16s%2Fg%2F11gffd_wy3?entry=ttu&g_ep=EgoyMDI1MDcwNy4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D

El Concili d'Efes, any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge (Theotokos), i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili (Cànon 6)

 


Que la Marededéu i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

 

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern