.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
L'església de Santa Eugènia es troba al vessant sud del petit veïnat de Saga, assentat damunt d'un turonet.
Es tracta d'un temple d'origen romànic (s. XI), que ha sofert modificacions al llarg del temps, una de les quals inclou una restauració moderna que en va suprimir la sagristia, erigida a migdia.
L'edifici és de nau única rectangular, coberta amb volta lleugerament apuntada, tot i que actualment tan sols s'aprecia a la zona de la capçalera, ja que la resta del sostre ha estat cobert per una encavallada de fusta. Està capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra central de doble esqueixada i un òcul a migjorn de factura moderna, emmarcat per una doble filera de petits carreus motllurats.
L'element més destacable és la seva portalada (s. XII), situada a migdia. Feta amb marbre d'Isòvol i protegida per un guardapols llis, està formada per cinc arquivoltes en gradació, de les quals les parelles descansen sobre columnes amb capitells esculpits amb temes propis d'aquesta zona liminal. El capitell exterior esquerre representa a l'angle un ser teriomòrfic compost de cos d'au amb doble cap humà barbat i d'ocells als extrems. La seva parella de la dreta està esculpida amb motius vegetals i caps humans. Els capitells interiors mostren similar tipologia: el de l'esquerra fou destruït per un llamp el 1865, mentre que el de la dreta torna a oferir tres aus amb les ales obertes.
Als dos muntants esquerres més exteriors, encara que molt deteriorades, s'hi aprecien figures humanes.
Als extrems de l'arrencada de l'arc més extern, s'hi observen esculpides les figures nues d'Adam i Eva, amb un ésser demoníac que la tempta. També, al llarg de l'arquivolta, hi apareixen caps barbuts, un personatge devorat per un batraci, un ser teriomòrfic amb dents afilades, un altre ser nu sense braços i motius geomètrics. La dovella central mostra la figura de Crist en Majestat (Maiestas Domini), que beneeix amb la mà dreta, mentre que amb l'esquerre sosté el Llibre de la Vida.
El conjunt de la portalada estava protegit per un porxo, del qual es conserven dues mènsules molt erosionades. La porta de fusta encara conserva algun element de la ferramenta romànica.
A ponent s'obre una finestra central d'arc de mig punt emmarcat de maó vist i al seu damunt s'alça el campanar d'espadanya d'un sol ull amb una campana. Un contrafort fou construït a la banda meridional.
Als murs exteriors s'aprecien forats del bigam per a la seva construcció, unes obertures tapiades al costat de migjorn i uns contraforts al costat nord.
Les parets estan construïdes amb maçoneria de pedres irregulars, excepte una part del sostre que presenta acabat arrebossat pintat; el ràfec consta d'una filada de carreus de pedra i la coberta està realitzada amb lloses de pissarra i a doble vessant.
Quant a l'interior, el segle XII els murs van ser engruixits amb arcs formers, tres al costat de l'Evangeli i quatre al costat de l'Epístola. Un d'aquests darrers acull la porta. A l'angle nord-oest es troba la pila baptismal i a l'alçada de l'arrencada de la volta una cornisa ressegueix el perímetre dels murs. El paviment combina lloses de pedra amb tarima de fusta.
Procedent d'aquest temple, al Musée des Arts Décoratifs de París, s'hi conserva el frontal d'altar de fusta policromada dedicat a la santa titular (de la primera meitat del segle XIII). . No hi ha constància de cap reclamació per part del REINO DE ESPAÑA perquè sigui retornat. Lògic, oi?.
.jpg)
Segons Joan Ainaud de Lasarte (Sarrià, 25 de març de 1919 - Barcelona, 5 de novembre de 1995. (1973, pàg. 230), hom pot situar aquest frontal, juntament amb el de Sant Vicenç de la Llaguna (Capcir), cap al 1300, moment final de les activitats del Mestre de Soriguerola.
Per la seva banda, Marcel Durliat (Anjoutey, Territori de Belfort, 2 d'octubre del 1917 - Tolosa de Llenguadoc, 26 de desembre del 2006) (1961, pàg. 13, i 1975, pàg. 73) té una opinió semblant a la de J. Ainaud. Considera que una fase prou avançada de l’obra del Mestre de Soriguerola es caracteritza per l’adopció de motius decoratius i tècnics gòtics, observables al frontal objecte d’estudi, al de Sant Vicenç de la Llaguna i al de Sant Cristòfol de Toses (MNAC).
El frontal de Saga conta la vida i la mort de santa Eugènia, martiritzada a Alexandria.
L’artista utilitza la colradura, és a dir, un fons metàl·lic cisellat de plata o d’estany recobert d’un vernís groc que li donava l’aparença de l’or. Aquest procediment ja havia estat anteriorment emprat a la Cerdanya, a l’antependi de Santa Cecília de Bolvir, que data possiblement de la primera meitat del segle XIII. (MD)
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada