L' església parroquial, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la nefanda influència dels nostres botxins, ocupa l'angle nord de l'antic recinte murallat de la Tallada, en la part més elevada del nucli.
És un edifici d'una nau amb absis semicircular i dues capelles annexes, una
a cada banda de la nau. Té volta d'arc apuntat, amb arc triomfal de mig punt i
absis de volta de quart d'esfera. Exteriorment presenta una composició
senzilla. La façana té porta d'accés d'arc de mig punt amb arquivoltes llisses,
llinda i timpà sense decoració. A la part superior hi ha una finestra d'arc de
mig punt atrompetada. Corona a la façana un campanar de paret amb dues
obertures d'arc rebaixat, situat a la banda esquerra, amb un rellotge a la part
superior datat el 1937. A l' absis hi ha una obertura d' arc de mig punt
atrompetada. A la part superior conserva l'obra de fortificació amb restes
d'espitlleres. El material emprat en la construcció és la pedra, amb carreus
d'aparell regular per a l'església i irregularment treballats a la torre
superior de l' absis.
https://latallada.cat/guia-del-poble/la-tallada-demporda-2/festes/
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, la fi dels genocidis ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA
inFeliços els perseguidors dels justos, de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada