Llegia que l’església es manté en mal estat, gairebé tota la volta està
ensorrada i els murs presenten deformacions i esquerdes. A més, l’edifici ha
estat objecte d’espoli, ja que resten desapareguts alguns dels seus paraments.
Pel que fa al mas de Vidabona fou abandonat l'any 1953 i avui dia es troba en
estat de ruïnes, com també ha passat amb les altres cases de les proximitats.
Força properes a l'església i al mas, es localitzaven dues fonts.
Destaca la figura de Lluís Maria
Xirinacs Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, 11 d'agost de 2007) , que va elevar el santuari de Vidabona en el seu Dietari final (com a
símbol-mite de la plenitud catalana, on l’anomenat Camí de Vidabona forma part
de la ruta iniciàtica que simbolitza el “camí cap a la plenitud”, al llarg de
quatre etapes que es poden vincular a elements geogràfics i on Santa Maria de
Vidabona és la quarta i última part del mític l’itinerari.
Al Museu Episcopal de hi ha Vic una
antiga imatge de fust d’àlber policromada de la Mare de Déu de Vidabona (segle
XII), la qual era advocada contra la pesta, les tempestes i per alliberar els
captius.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vidabona-ogassa
https://www.elcami.cat/camipedia/santa-maria-de-vidabona-mite-de-la-plenitud-individual-i-nacional
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/05/goigs-la-mare-de-deu-de-vidabona-sant.html
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i perquè s'aturin els genocidis contra les minories ètniques i/o culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada