PATRIMONI HISTÒRIC DE BARCELONA QUE ENCARA EXISTEIX. LA CASA MARIA SALA AL CARRER DEL ROSARI, 52.

 

Baixava a Barcelona per raons mèdiques, i de camí a la Clínica Corachan, al carrer Gironella, 6 , retratava  la Casa Maria Sala, al carrer del Rosari 52, i alguns  altres edificis notables en el mateix carrer .

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2026/02/teniu-dades-daquestes-cases-del-carrer.html

No en trobava dades de cap d’ells, i escrivia; NO m’estranyava la manca de dades a la xarxa,  tampoc, tampoc , les “mentides i/o invencions de la IA”. 

 La política de terra cremada de la dictadura havia assolit un èxit estratosfèric

Està clar però, que NO HI DADES perquè els que ho havien de fer – facilitar les dades del Patrimoni - , no estan per la feina.

Sou  pregats de fer-nos arribar dades, promotors, autors, època, història,,. D’aquestes cases del carrer del Rosari a l’email castellardiari@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse,  em deixava un comentari; Rosari, 52. Casa Maria Sala, arquitecte Ignasi Brugueras Llobet (Barcelona, 1883 – 1964)

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17774

Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com d’aquesta Maria Sala,  cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, peripècia vital,..,  l’annexió “ manu militari “  de Sarrià ,Sant  Gervasi de Cassoles ,..., a Barcelona, facilitava la “ pèrdua “ de molta informació d’aquests municipis.

El cas més increïble és el de la Ramona Castellnou Sabater Serra i Capalà, (coneguda com la nena Casas) de la que no trobava cap dada, lloc de naixement i traspàs, casament i fills , en el seu cas, peripècia vital,... Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com

Un dels “dogmes”  més comentats pels imbecils és “ tot està a Internet “ .

Les ànsies annexionistes de Barcelona, s’estavellaven a Sant Adrià del Besos :

https://historiesdebcn.com/quan-barcelona-es-va-annexionar-sant-adria-de-besos/?related_post_from=1832

Al Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar , 25 de setembre de 1932,  + 23 de juny  de 2010) rapsoda inigualable, li desagradaria saber que als fossars de Barcelona, ja no hi caben els traïdors.  

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLES DE SANT MARTÍ SACALM. SUSQUEDA. LA SELVA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=10&pos=98

En la memòria del projecte de 1956 redactada per Josep Maria Claret Rubira  , els impediments derivaven de les dificultats d’accés al nucli, que desanimava als possibles constructors.

L'escola es plantejava de tipus mixta, amb una capacitat per a 40 alumnes. La planta es resolia en planta baixa i pis. Als baixos hi havia una aula gran, serveis, vestíbul i despatx del director. A la planta pis, la vivenda del mestre. El revestiment de façana era d'arrebossat amb sòcol de pedra. La coberta, a quatre aigües amb teulat de teula àrab

Actualment (2004) no hi ha escola i l'edifici és la seu de l'Ajuntament.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-maria-claret-i-rubira

A la documentació de l'esmentat projecte hi figura la presència de Raimunda Escatllar Hugas, com a mestra nacional del poble, Aquesta dada fa pensar que es devia desenvolupar la tasca escolar en algun immoble habilitat per manca d'edifici ad-hoc.

https://buscar.combatientes.es/resultados/RAIMUNDA/ESCATLLAR/Hugas

La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

 

 

ESCOLES DE LA MATA. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=10&pos=97

L’any  1947 es redactà un nou projecte  d’edifici escolar per part de Claudi Diaz Pérez (Figueres, 02/11/1904 - Barcelona, 19/06/1985) que si que es va construir.

Es tractava d'un edifici de planta rectangular i planta i pis. S'hi accedia per un porxo situat a l'extrem esquerre de l'edifici.

 El pis superior, on es trobaven les aules, disposava de grans finestrals per permetre una bona il·luminació.

L'any 1966 es va fer necessària una ampliació de l'escola i aquesta es va plantejar en un solar annex a l’edifici existent. En aquest cas el projecte fou obra de Josep Maria  Claret Rubira , aleshores arquitecte escolar de la província.

Actualment les Escoles Velles de Mata han estat rehabilitades i acullen una sala d'actes en els baixos i un espai polivalent al pis.

https://www.canxargay.com/ca/blog/historia-escolar-del-poble-de-mata/

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

ESCOLES DE CAMPDORÀ. GIRONA. GIRONÈS

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=10&pos=96

A principis del segle XX, el poble de Campdorà pertanyia al terme de Celrà, per tant, la població havia d'anar a l'escola de Celrà, instal·lada aleshores a l'edifici de la Cooperativa. Aquest fet implicava un desplaçament important per als escolars, i poc a poc varen sorgir veus que reclamaven una escola a Campdorà.

L'any 1924 es parla per primera vegada de la necessitat de construir una escola, però el projecte no torna a discutir-se fins el 1936, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pl general Franco contra el Govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, farà descarrilar el projecte.

L'any 1955 la Junta Municipal d'Educació Primària proposa a l'Ajuntament l'obertura d'una escola mixta a Campdorà. Aquesta s'estableix a la planta baixa d'una casa propera a la Font Picant.

El 1961, primers intens per construir un edifici escolar. El 1962, la Junta Provincial de Educación Nacional aprova el projecte. El 1963 s'acaba l'edifici. L'any 1974 Campdorà es segrega de Celrà i s'annexiona a Girona.

García Benito, Mariano   (Madrid, 1928 - Madrid 18 de mayo de 2012)  / Vázquez de Castro, Luis ( 1926 + Madrid, 4.10-2017 )  / Claret Rubira, Josep Maria(Girona, 1908-ibidem, 1988)    

Edifici de planta baixa i pis. Situat al vell mig del pla de Campdorà disposa d'una pista esportiva i pati al davant. La planta baixa destinada a aula, i el pis a habitatge pel mestre. La orientació de l'edifici amb grans obertures a la façana de llevant permet gaudir de l'assoleiament de les aules, mentre que la façana nord es destinà a l'escala. L'edifici combina l'obra vista amb l'arrebossat i té coberta a dos aigües de teula àrab. L'accés es realitza per la carretera de La Bisbal, que limita els terrenys a la banda d'orient. Actualment està fora d'ús i la planta superior s'utilitza per actes festius.

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

ESCOLA UNITÀRIA / CEIP ELS DÒLMENS. ZER REQUESENS, CAPMANY. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=9&pos=88

Des de mitjans del s. XIX l'Ajuntament comença a preocupar-se per l'edifici escolar. A causa del mal estat de l'edifici usat es traslladen les aules a la Casa de la Vila, concretament en la sala on se celebraven les sessions municipals. L'escola es dividia en dues aules separades, una per a nens i l' altra per a nenes.

Poc temps després els inconvenients de l'emplaçament (s'havien d'aturar les classes quan hi havia sessions municipals) porten a l'Ajuntament a demanar una subvenció al Govern per a la construcció d'un edifici escolar. Però la subvenció no va arribar.

L'any 1933, el local destinat a escola de nenes es trobava en un estat de degradació extrema. Aleshores es decideix edificar un nou edifici, encarregant-se el projecte a l'arquitecte Antoni Papell, però l’alçament dels militars feixistes i el subsegüent conflicte bèl·lic  va aturar la construcció.

El mal estat dels edificis fou motiu de diversos informes en els anys següents però, fins l'any 1969 no s' inicià la construcció de les actuals escoles, que varen ser inaugurades el 5 de febrer de 1971.

 L'edifici havia estat projectat com a Escola i Vivendes per als mestres per l'arquitecte Josep Maria Claret  Rubira l'any 1964.

Hem trobat alguna referència a un projecte signat per José Luis Benlliure i López de Arana a Madrid el 14 de maig de 1934, que no hem trobat ressenyat en la bibliografia consultada.

Actualment l'escola porta el nom de CEIP Els Dòlmens i forma part de la Zer Requesens.

Allò de qui perd els orígens/ perd identitat , és cert únicament per als " aborigens" , i encarà només per als que la vinculació amb Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, la seva història,.., son essencials, oi? 

ESCOLES UNITARIES / CEIP DE RIUDELLOTS DE LA SELVA.

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=9&pos=87

L'any 1929 es compra el solar per a la construcció de les Escoles Unitàries de nens i nenes, que havien d'anar a càrrec de l'Ajuntament i el Ministeri d'Instrucció Pública;  formalment la causa és la crisi econòmica i social que n'impedeix la construcció;  el cert – com és mal costum del REINO – és la corrupció endèmica i sistèmica,  afegida al fet que es tractava d’un edifici escolar, i que s’havia d’aixecar a Catalunya.  

No serà fins el 1958 que comencen les obres de l'Escola Unitària de Riudellots.

El projecte és de 1955 de l'arquitecte escolar Josep Maria Claret Rubira , i l'obra s'inaugura el 25 de febrer de 1960.

L'edifici és ampliat en els anys 1968 i 1972, remodelat l'any 1989 i ampliat de nou el 1995, quan es construeix un edifici destinat a Educació Infantil.

L'any 2006 el despatx Oficina d'Arquitectes Associats torna a reformar l'edifici.

https://educacio.selva.cat/centre-detall.php?id=32

Riudellots ha crescut demogràficament. Ens encanta allò de Qui perd els orígens/ perd identitat , fet que només ens succeeix als aborígens, oi?. 

ESCOLES DE VILAMALLA / CEIP JOSEP DE RIBOT I OLIVAS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

 

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=8&pos=78

Construcció de dos volums, un rectangular de planta baixa i un altre de quadrat de planta i pis que hi està adossat. Façanes arrebossades amb sòcol de pedra. Obertures allindades, excepte el gran arc de mig punt del cos quadrat.

L'edifici deu el seu nom al terreny on es va construir, que va ser cedit per Josep de Ribot i Olivas

Escoles projectades l'any 1957 per l'arquitecte Josep Maria  Claret Rubira.

Actualment les escoles de Vilamalla reben el nom de CEIP Josep de Ribot i Olivas i pertanyen al ZER Canigó.

A causa del creixement de la població a la zona s'hi va afegir un mòdul prefabricat.

 L'any 2023 es feia un nou edifici : 

https://www.crcos.com/portfolio/nueva-construccion-escuela-josep-de-ribot-i-olivas-de-vilamalla/

El creixement demogràfic 364 ànimes al cens de 1970,  i 1205 habitants de dret al tancament de l'any 2025 , expliquen la necessitat d'aquest nou equipament.

Ens complau " recuperar " la memòria històrica, ja sabeu Qui perd els orígens/ perd identitat ., això només però, als que som aborígens, oi?. 

 

ESCOLES MUNICIPALS O DE LA VILA / CEIP RUIZ-GIMÉNEZ. PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

 Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=6&pos=58

Es coneix un projecte anterior de l'arquitecte Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), de l'any 1925 per a "Grup Escolar" a Palamós (COAC-BCN) que no es va realitzar.

Les Escoles Municipals de Palamós es varen construir l'any 1931 segons el projecte de Rafael Sánchez Echevarria. L'edifici es va inaugurar el 1933. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest genial arquitecte, amb qui Girona no ha tingut el record que es mereix.

L'any 1955 Claudi Díaz Pérez ( Figueres el 2 de novembre de 1904. + Barcelona, 19 de juny de 1985 ), com a arquitecte escolar, redacta un projecte de reforma que durà a terme Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) a partir de 1957, com a nou arquitecte escolar.

La descripció ens diu ; Edifici de planta baixa i pis, de considerables proporcions, perfectament simètric. La façana consta de nou cossos amb un basament continu de pedra. El cos central, amb 6 finestres (3 de rectangulars i 3 de mig punt) està avançat. A banda i banda d'aquest cos, trobem dos cossos iguals, també de 6 finestres cadascun. Té dues entrades, totes dues per rampa, amb arc de mig punt.

La façana posterior és més senzilla pel que fa a motlluratge i material, però igual de simètrica. Presenta dues ales laterals avançades i dues porxades (3 arcs centrals i 2 de laterals) que comuniquen amb el pati.

La coberta és de teula àrab a dues aigües.

L'edifici de les antigues Escoles Municipals acull les classes de Primària del CEIP Ruiz-Giménez, mentre que el parvulari d'aquest centre està en un edifici del carrer Empordà.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels polítics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

TENIU IMATGES DEL INTERIOR DE L’ESGLÉSIA “ NOVA” DE PUIGCERCÓS , ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS?. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/236

https://quinalafem.blogspot.com/2018/10/1898-puigcercos-pallares-el-poble-que.html

En esllavissar-se el poble de Puigcercós a partir de mitjan segle XIX, s’abandonà l’antiga parròquia i es construí una nova església al pla, prop de la carretera.

A la llinda de la porta figura la data 1894, moment en què l'església de Sant Martí fou construïda, coincidint amb la reconstrucció del poble de Puigcercós en el seu nou emplaçament..

La “ nova “ església parroquial de Sant Martí està situada en el costat sud-oest de la plaça Major del nucli de Puigcercós.

Església d'una nau, de doble alçada i reforçada per contraforts laterals, amb annexos laterals on es troba el campanar de cadireta, formant part de la façana principal. En aquesta se situa la porta d'accés, adovellada, de mig punt, amb portes de ferro, i òcul per a il·luminar el cor.

Els murs són de carreus de pedra reblats i la coberta a dos vessants de teula àrab.

Almenys a partir del 1904, tenia com a sufragània l’església de Sant Martí de Puimassana

Hi ha restes de l'antiga església enlairada amb la torre de guaita que presideix l'antic poble dalt d'un turó

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-puigcercos-tremp

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Restes_de_l%27esgl%C3%A9sia_parroquial_de_Sant_Mart%C3%AD_(el_campanar_%C3%A9s_una_antiga_torre_de_defensa).jpeg

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, imatges del interior de l’església “ nova”

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/04/goigs-sant-marti.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/01/les-esglesies-de-puigcercos-tremp-el.html

Tremp, el Pallars jussà,.., estan prop de Déu, i dissortadament massa allunyades de Barcelona i/o Madrid.

ESCOLA CEIP JOAQUIM JOAQUIM CUSÍ FURTUNET. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=4&pos=33

https://www.figueres.cat/temes/urbanisme/projectes/memoria-valorada-per-a-la-pintura-de-les-facanes-de-lescola-municipal-joaquim-cusi-i-fortunet-de-figueres/memoria-valorada-diligenciada-2.pdf

El març de 1971 l'Ajuntament sol·licità al Ministeri d'Educació i Ciència la construcció d'un nou centre, el futur col·legi Joaquim Cusí Furtunet (Llers, 3 de maig de 1879 - Barcelona, 21 de maig de 1968)  , a la zona sud-oest que estava experimentant un fort creixement urbanístic i no comptava amb cap escola, fet que provocava que els nens del barri s'haguessin de desplaçar lluny de casa seva.

Al 1973, el Ministeri d'Educació va incloure en la seva programació de construccions la creació d'una escola a la zona sud-oest de Figueres. L'Ajuntament de Figueres va comprar 10.000 metres quadrats de terreny prop de l'actual carrer Fages de Climent i els va oferir al Ministeri. Finalment, la futura escola Joaquim Cusí es posava en marxa.

El projecte, obra de Josep  Maria Claret Rubira , s'ajusta a la tipologia oficial de l'època i presenta un centre d'ensenyament primari amb 16 unitats i serveis annexos

A la tardor de 1974 s'iniciaren les obres del nou grup escolar, batejat amb el nom de Joaquim Cusí Furtunet com a mostra d'homenatge al farmacèutic altempordanès que va fer donació a la ciutat de Figueres dels terrenys per a l'ampliació del Parc Bosc.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joaquim-cusi-i-furtunet

 El col·legi Joaquim Cusí Furtunet  s'inaugurà el 29 de maig de 1976, amb una capacitat per a 640 alumnes i amb un cost de més de 24 milions de l'època, entrant en funcionament el curs 1976-1977, fet que va tenir gran transcendència perquè, si bé les necessitats escolars de Figueres encara no estaven del tot cobertes, va significar un pas més en la dignificació de l'oferta de l'ensenyament públic.

 

 

 

 

 

 

ESCOLES PÚBLIQUES I VIVENDES MESTRES. CEIP JOAN MARGARIT I DE PAU. LA BISBAL. L’EMPORDANET.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=6&pos=54

Projecte d'Escoles i vivendes per mestres de desembre de 1964.

Ampliació amb traster i rentadors el març de 1967.

L'any 1971, Josep Claret construeix el menjador escolar.

Actualment el CEIP Joan de Margarit està format per l'edifici de les antigues Escoles i un nou edifici de planta baixa i dos pisos, construït en els darrers anys.

Edifici situat en el mateix carrer que l'Institut ,  presenta planta baixa i pis, coberta a dues aigües i façana arrebossada. El sistema constructiu és de parets de càrrega i per tant les finestres, marcadament horitzontals, són petites (especialment a la part posterior).

Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) 

ESCOLES PÚBLIQUES DE PAU. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts. 

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38159

Situades dins del nucli urbà de la població de Pau, entre els carrers de Sant Pere de Roda, Margall i Mas Martí.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula sobre els vessants més llargs, distribuït en planta baixa. Presenta un petit cos avançat, amb la coberta a dues aigües, situat al centre de la construcció, per on es realitza l'accés a l'interior. Per la part posterior de l'edifici, aquest cos no sobresurt de la línia de façana ja que se li afegiren dos petits cossos rectangulars, amb la coberta plana, a banda i banda. La façana principal presenta una successió de grans finestrals rectangulars, mentre que les obertures del cos avançat són d'arc de mig punt, incloses les dues portes d'accés que es troben als murs laterals. A tota la construcció original s'observa un petit sòcol de maons disposats trencajunt de pla. La resta de l'edifici es troba arrebossat i pintat de color groc, amb els ràfecs de color grana.

Els anys 1928 i 1935 es varen realitzar dos projectes de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio, que no s'acabaren de realitzar per culpa de l'inici de l'alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, .

L'edifici projectat posteriorment per l'arquitecte Josep Claret l'any 1959, acaba sent un edifici similar als dos dissenyats per Pelayo que, en essència, són dues versions del mateix. La manca de plànols del projecte signat per Claret, del que només ens ha arribat l'acta de recepció de l'obra, impedeix conèixer l'abast del projecte d'aquest en relació als de Pelayo Martínez.

Darrerament ha sofert modificacions per adaptar-ho a les necessitats pedagògiques actuals. Ens agradarà tenir noticia de l'autor de les modificacions a l'email castellariari@gmail.com 

 

ESCOLA LA DOMA / CEIP JOAN MARAGALL. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts. 

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=3&pos=30

Les primeres Escoles de Santa Pau varen ser construïdes/documentades l'any 1928. Amb la construcció de les Noves Escoles a la Doma l'any 1971, l'edifici va ser ocupat per l'Ajuntament.

Escoles projectades l'any 1970. Es tracta del segon edifici escolar de Santa Pau. El projecte preveia cinc aules i un menjador i dues vivendes per els mestres, 

El mateix any  Josep Maria Claret Rubira,  també projecta una pista poliesportiva i una tanca del pati.

A més en el municipi de Santa Pau tenim documentades: les Escoles de Sa Cot construïdes/documentades l'any 1918, que actualment (2004) són ocupades per un Alberg de muntanya. I les Escoles del Sallent construïdes/documentades l'any 1932, que actualment (2004) estan abandonades tot i ser un edifici de propietat municipal.

AJUNTAMENT-ESCOLES DE SANTA PAU. LA GARROTXA. . GIRONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/03/ajuntament-escoles-de-santa-pau-la.html

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SACOT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA . SANTA PAU. LA GARROTXA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/01/in-memoriam-escola-publica-de-sacot.html

L'antiga escola del Sallent, ara local veïnal

https://www.elpuntavui.cat/territori/article/13-serveis/719234-lantiga-escola-del-sallent-ara-local-veinal.html

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SAUS , ADVOCADA A SANTA EUGÈNIA. SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES, L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-saus-saus-i-camallera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/458

Situada dins del nucli urbà de la població de Saus, a la part nord - est del terme, dalt d'un pujol elevat que domina tota la xarxa urbana.

Fotografia Josep Maria Viñolas Esteva

Fotografia. Jacob  Casquete Rodríguez 

Edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i coberta amb volta de canó apuntada, la de l'absis, més petita, és de quart d'esfera ametllada. Aquest espai es comunica amb la nau mitjançant un doble plec apuntat, en gradació. Hi ha una cornisa que ressegueix els murs de la nau i l'absis, a nivell de l'arrencada de la volta, i fa d'imposta de l'arc doble apuntat. Aquesta cornisa també s'observa perfectament a les façanes laterals exteriors i a l'absis. Les finestres són de doble esqueixada i arc de mig punt, la de la façana principal de grans dimensions. N'hi ha una altra a l'extrem de llevant del mur sud i l'última obertura és a la part superior de l'arc presbiteral, al mur de capçalera de la nau, tot i que no es veu des de l'exterior. Cal destacar l'absència d'obertures a l'absis. Al mur de ponent hi ha la portada d'entrada centrada. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, envoltats per un guardapols que alhora crea les impostes dels arcs i delimita la llinda del timpà, ambdós llisos. A la part superior, una creu llatina en relleu corona la portalada. A l'esquerra del portal hi ha una fornícula de mig punt, que presenta una làpida del segle XIII a l'interior. La façana és coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual queda integrat dins la fortificació que es construí a la part superior del temple, coronant la façana amb diversos merlets rectangulars i un matacà en bones condicions al mig. La resta de l'obra de fortificació presenta alts murs farcits d'espitlleres a la nau i un nivell més alt a l'absis, a mode de torre semicircular de defensa. A la cantonada sud - est de l'absis hi ha un altre matacà ben conservat.

Adossada a l'angle nord - est del temple hi ha una sagristia del segle XVIII.

L'obra original és bastida amb carreus de pedra perfectament escairats, en canvi, la fortificació està feta de pedra sense treballar, amb algun carreu escairat.

L'església segueix un estil romànic de cronologia tardana, el cor als peus de la nau fou bastit el segle XVI, en el moment del canvi de litúrgia propugnada pel Concili de Trento , és una tribuna coberta amb volta de creueria rebaixada.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=camallera&page=2&pos=12

Durant els anys 1981 i el 1982, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Diputació de Girona, van endegar un projecte de restauració que consistí en la reconstrucció de la coberta de l'església. L'obra va ser dirigida per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle   (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre de 2014)  , juntament amb l'arquitecte Josep Simon i Motjé. L'obra va ser duta a terme pel constructor Jordi Ribes i Ordeix, de Saus.

https://docomomoiberico.com/wp-content/uploads/2014/10/docomomo_pdfs_joan-maria-de-ribot.pdf

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://bd.centrelectura.cat/items/show/27684

Que  santa Eugenia , elevi a l'Altíssim la pregària dels empordanesOs,   torroellencs ,  gallecs, bascos, catalans,  palestins, pagesos , pescadors , ramaders,  usuaris de Rodalies de Catalunya , usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ,  andalusos afectats pels aiguats , andaluses afectades per la manca de cribratges de mama,  victimes dels incendis de l'estiu  2025 ,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, d' Iran ... ,   continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern