dissabte, 7 de febrer del 2026

ESGLÉSIA DE FARES, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA, SANT FERRIOL. LA GARROTXA.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1084

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3425/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-fares-sant-ferriol

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10621

Fares és una entitat de població que forma part del municipi de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa. Geogràficament es troba a l’extrem de llevant del terme municipal, a la dreta del riu Fluvià, aigua amunt de la seva unió amb el riu Ser, a tocar de la carretera de Girona a Olot. El terme limita al nord amb Dosquers, a l’est amb Crespià, al sud amb Serinyà i a l’oest amb Sant Martí de Capellades.

Llegia de l’Esglesiola dedicada a L’Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la nefanda influencia de l’església herètica del REINO DE ESPAÑA , que és la potència ocupant d’ençà de 1714, que    havia estat l'església parroquial del poble de Fares fins que aquest fou agregat a la parròquia de Sant Vicenç de Besalú.

 És un edifici  d'una sola nau i, possiblement, bastida en època romànica; la primitiva porta d'ingrés, amb arc de mig punt, fou cegada per construir-ne una altra de més àmplia, de forma rectangular. Damunt del frontispici s'alça el vell campanar, que originàriament fou d'espadanya de doble obertura i transformat en torre amb un teulat a quatre vessants.

Tot i el seu origen romànic, la porta va ser cremada al segle XVIII, i reconstruïda posteriorment seguint la tipologia originària. A la porta hi ha la següent inscripció:

"VYALSSMTS

DEAY 1717

FOUCRAMADA"

El forrellat conserva la data de 1837.

Les campanes foren penjades l'any 1703.




El Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos). 

Si existeixen,  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans  des del Concili d'Efes de l'any 431 Dc, entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededéu, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels ferriolencs,  camosins,   talamanquíns,  bagencs ,  noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,  pagesos, ramaders, pescadors, ..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

Les darreres manifestacions del PP han omplert de preocupació i temor a les persones que enraonen alhora que la llengua castellana, altres llengües 

EL GENOCIDI DE PALESTINA PER PART D’ISRAEL. Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA , d'Iran,  ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern