divendres, 13 de febrer del 2026

IN MEMORIAM . L'ENSULSIADA ESGLÉSIA DEL POBLE DESAPAREGUT DE SANTA EUGÈNIA DE TER.

 

Llegia; l’any 1936  els militars feixistes encapçalats pel general Franco, s’alcen en armes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  que per acord de l’ajuntament , decidia canviar el nom del municipi  de Santa Eugènia de Ter, que passarà a anomenar-se oficialment «Pla de Ter», treien la part religiosa del nom.

Durant la retirada republicana, l’església fou cremada i destruïda.


https://www.pedresdegirona.com/historia_santa%20eugenia.htm

https://santaeugeniadeter.wordpress.com/historia-dun-poble/

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/wp-content/uploads/2020/11/2016-Monumentos-sacros-en-llamas.pdf

El Marquès de Camps Carlos de Camps y de Olzinelles (Gerona, 1860 - San Sebastián, 1939) va fer una donació de terrenys, una parcel·la al costat del riu Güell, les vies del tren d’Olot i prop del pont del Dimoni, per construir-ne una. S’hi va construir una escola moderna, amb classes molt espaioses i orientada cap al sud amb grans finestrals, es varen utilitzar les bigues de l’antiga església per als fonaments. Ens agradarà rebre imatges d' aquell edifici a l'email castellardiari@gmail.com 

A l'any  1939 ja és varen començar a impartir les classes, hi havien tres aules; el parvulari, una pels nens i l’altre per les nenes.

En el mateix edifici també si va instal·lar l’ajuntament, l’església i el jutjat. 

També hi havia el teatre escolar a on s’hi feien obres de teatre protagonitzades pels alumnes i exalumnes, els pastorets i també s’utilitzava com a sala de cinema.

l’any 1959 l’església fou traslladada del col·legi groc al grup de Sant Narcís, a l’altre costat del riu Güell. La campana principal es dedicà a Santa Eugènia i fou finançada amb donacions de la fàbrica Marfà del nostre municipi, fou batejada amb els noms de Eulària, Eugènia i Manela.

Tot i l’oposició de tot el poble el 20 de desembre de 1962 un Consell de Ministres franquista decretava l’annexió de Santa Eugènia de Ter a Girona, i el 26 de juny de 1963, l’alcalde Francesc Estival Cisa i els regidors eugeniencs signaven l’última acta de la corporació independent.

Santa Eugènia de Ter - CAPTIVA I DESARMADA -  es va trobar de sobte  convertida en un  bon espai per a la especulació.

L'imparable procés de degradació  va portar  la pèrdua d’emblemes històrics com el Pont del Dimoni, desmuntat el 1968 en nom del progrés i l’especulació, per fer-hi passar per allà una gran avinguda, el que actualment és el Passeig d’Olot.

L’any 1981 es decidí que la parròquia tornés al nostre poble i es traslladà a uns baixos del carrer Turó i el 24 de desembre del mateix any, als baixos del carrer Montnegre, fins al 2002, quan s’instal·là definitivament a l’actual parròquia del carrer Campcardós, projectada per l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel (Girona, 1945)

https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/408075/502865