Baixava a Barcelona per raons mèdiques, i de camí a la Clínica Corachan, al
carrer Gironella, 6 , retratava la Casa
Maria Sala, al carrer del Rosari 52, i alguns altres edificis notables en el mateix carrer .
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2026/02/teniu-dades-daquestes-cases-del-carrer.html
No en trobava dades de cap d’ells, i escrivia; NO m’estranyava la manca de
dades a la xarxa, tampoc, tampoc , les
“mentides i/o invencions de la IA”.
La política de terra cremada de la
dictadura havia assolit un èxit estratosfèric
Està clar però, que NO HI DADES perquè els que ho havien de fer – facilitar
les dades del Patrimoni - , no estan per la feina.
Sou pregats de fer-nos arribar
dades, promotors, autors, època, història,,. D’aquestes cases del carrer del
Rosari a l’email castellardiari@gmail.com
El Valentí Pons Toujouse, em deixava
un comentari; Rosari, 52. Casa Maria Sala, arquitecte Ignasi Brugueras Llobet
(Barcelona, 1883 – 1964)
https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17774
Ens agradarà tenir noticia a l’email
castellardiari@gmail.com d’aquesta Maria Sala,
cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, peripècia vital,.., l’annexió “ manu militari “ de Sarrià ,Sant Gervasi de Cassoles ,..., a Barcelona, facilitava
la “ pèrdua “ de molta informació d’aquests municipis.
El cas més increïble és el de la Ramona Castellnou Sabater Serra i Capalà,
(coneguda com la nena Casas) de la que no trobava cap dada, lloc de naixement i
traspàs, casament i fills , en el seu cas, peripècia vital,... Ens agradarà
tenir noticia a l’email
castellardiari@gmail.com
Un dels “dogmes” més comentats pels
imbecils és “ tot està a Internet “ .
Les ànsies annexionistes de Barcelona, s’estavellaven a Sant Adrià del
Besos :
Al Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar , 25 de setembre de 1932, + 23 de juny de 2010) rapsoda inigualable, li desagradaria
saber que als fossars de Barcelona, ja no hi caben els traïdors.
https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada