IN MEMORIAM. L’ESTUDI D’ESCART. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1424

No trobava cap fotografia de  de l’edifici  que aixopluga l’Estudi o escola d’Escart,  sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email castellardiari@gmail.com

https://arxiudimatges.aneu.cat/fitxaimatge?id=1743&fbclid=IwY2xjawU_-PNleHRuA2FlbQIxMABwZG9mAWJyaWQRMTY0c2FFdDhaV3l1Nk1rT3ZzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEe9xwcAe-LEP06kPAp4XZo1MRj1fpmJfxTjQ9ItCqBjzOikCyOIuhkTc2KvKY_aem_YcftfskjmPGMTsZm0Dis_w

Llegia la història de la campana de l'antiga escola d'Escart (poble del municipi de la Guingueta d'Àneu, al Pallars Sobirà)

Originalment, la campana no pertanyia a l'escola, sinó al Santuari de la Mare de Déu de la Roca d'Escart, una ermita romànica emblemàtica de la zona.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC ) de la II República  l'ermita de la Roca va ser profanada i es van cremar les imatges religioses que custodiava. Malgrat la destrucció, la campana es va poder salvar de la destrucció o de ser fosa per a finalitats bèl·liques

Els veïns van traslladar la campana fins a l'estudi (l'escola del poble). Un cop allà, va quedar en desús per a funcions religioses i es va començar a utilitzar diàriament per a cridar els nens a l'escola

La campana va romandre custodiada a l'escola durant dècades. Finalment, a l'estiu de l'any 2001, es va decidir traslladar-la a la sagristia de l'església parroquial de Sant Martí d'Escart per garantir-ne la conservació definitiva

Parlar del Pallars fa inevitable recordar els crims del franquisme :

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Potser la victòria dels sediciosos maleïts eternament davant de Déu, va venir d’una campana?.

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  pèrdues econòmiques i personals evitables. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern