Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet. Tenim encabritats als de FACHAVOX que ens impedeixen publicar els articles
Mentre preparava aquesta publicació, continua el “ circ electoral “, on uns i altres canten
amb més o menys convicció allò de :
Ara que anem a poc a poc...
Anem a dir mentides, tralarà...
Anem a dir mentides, tralarà...
Anem a dir mentides.
Per la mar corren les llebres, tralarà...
Per la muntanya les sardines, tralarà...
,
Personalment quan sento als
representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre
escolto ,
«Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.»
QUE NO US ENGANYIN
En el tema de l’educació la victòria dels sediciosos va comportar que el
magisteri, com altres activitats desenvolupades per l’administració
esdevinguessin “ boti de Guerra “ , fills, nets, besnéts, d’aquells “
beneficiats “ formen part avui del col·lectiu d’ensenyants.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html
Mestres itinerants a la vall d’Arbúcies
i Sant Feliu de Buixalleu. Autor: Jordi Pujadas Ribalta
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/02/in-memorian-dels-mestres-de-sequer.html
Eduard Bargalló, en el veïnat de cal Sastre i cal Monjo, els testimonis el
recorden com una persona que sabia molt i que tenia una classe ben organitzada,
el veien ben preparat.
Joanet és un petit nucli de població i entitat de població que pertany al
municipi d'Arbúcies, a la comarca de la Selva (Girona)
En Carles Busquets de Can Miquelic, alumne dels anys 50, explica: Gairebé
sempre vaig anar a Can Sautó. L’aula era una sala gran, amb escenari on també
s’hi feia ball i festes. Hi havia taules, amb pupitres i pissarra. Hi havia
molt d’ordre, silenci i respecte, la mestra ens feia fer files. A l’hora del
pati jugàvem a l’era. Recordo al senyor Felip
que anava d’una casa a una altra amb una moto, era molt seriós i estricte, el
matí anava a Cerdans i a la tarda a Can Sautó. També vaig tenir a la Maria Coll
d’Arbúcies que vivia allotjada al Regàs. Teníem llibre d’escolaritat i notes.
Al final, vam estrenar la nova escola i vaig anar al Regàs, la última mestra
que vaig tenir a Can Sautó va ser la senyoreta Antònia.
Esperem que no calgui recuperar desprès del dia 29.11.2026 els “ mestres de sequer “
Ens agradarà rebre fotografies dels edificis que donaven aixopluc a l'ensenyament, i dades de les persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies a a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,.. " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada