dissabte, 28 de novembre del 2015

ELS COL•LEGIS NOUS DE MOLLET DEL VALLÈS. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava una imatge dels Col•legis Nous de Mollet del Vallès, i un article en el que s’aprofundeix en el coneixement de l’educació en aquesta població en el període la II República.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/16/pagina-13/33260314/pdf.html?search=Inauguraci%C3%B3n+de+escuelas







Fotografia. Cinda Bernardes


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest edifici escolar.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un missatgem en el que em diu que l es Escoles Noves de Mollet del Vallès, al carrer Granada, són obra de Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938), anys 1925 a 1926




Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


divendres, 27 de novembre del 2015

ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ DEL CASTELL DE MEDINYÀ. GIRONÈS

Tenia ocasió de visitar l’església de Sant Sadurní del Castell de Medinyà, situada al costat de l'edifici principal del castell,i rodejadaq d'altres edificacions. Presenta un campanar de planta quadrada al que s'accedeix per una escala exterior, aquesta és la visió que en tenia Modest Prats i Domingo (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1936 - Girona, 29 de març de 2014), rector de Medinyà i eminent filòleg.


La descripció de patrimoni Gencat ens explica que la nau és de planta rectangular i exteriorment presenta un absis poligonal amb un cos afegit al lateral. Les parets són de maçoneria i carreus a les cantonades. La façana principal havia estat esgrafiada – segons s’explica - i presenta un portal de pedra amb una fornícula superior sense imatge.


L’interior, extremadament senzill, està pintat en color clar, i ressalta damunt de l’altar l’estructura que permetia a la família titular seguir els oficis religiosos.



L'església és documentada des de l’1095, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà.

L'edifici fou refet l’any 1763. A la porta hi figura la següent inscripció: "Charitas me fecit 1763". Ocupa part del recinte casteller.

Durant la guerra napoleònica fou cremada la casa rectoral i l'arxiu parroquial.

Els francesos hi tingueren el seu quarter general durant el setge de Girona de 1809.

Durant la guerra 1936-39 el castell fou ocupat per l'exèrcit republicà, primerament per un destacament d'un caporal i quatre soldats i amb la retirada, durant pocs dies, per l'estat major de la base de sanitat.

En acabar el conflicte bèl•lic va esdevenirs presó militar, i s'hi instal•laren 1.000 presoners de l'exèrcit republicà que dormien a les golfes del castell i a les de l'església.

Aquests fets deixaren el castell en un estat deplorable i significaren la pèrdua de diferents objectes d'especial valor i de l'arxiu.

Medinyà va ser annexionat ‘ manu militari’ a Sant Julià de Ramis l’any 1972, i recuperava aquest any 2015 la seva condició de municipi. http://www.racocatala.cat/noticia/36944/medinya-sindependitza-sant-julia-ramis

l’advocació de Sant Sadurni, com la de Sant Martí, Santa Fe,... ens la portaven els francs que venien a lluitar al costat de les forces catalanes contra els invasors sarrains.

Res a veure però, entre aquells francs i els actuals ciutadans de la República Francesa.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 26 de novembre del 2015

CAPELLA DE SANT ROC. LA BARATA. MATADEPERA. VALLÈS OCCIDENTAL

Blas Del Amo‎ publica una fotografia de la capella de Sant Roc de la Barata, al terme de Matadepera, al Vallès Occidental


Llegia a : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5823
Que Ramon Sorís i Joan Sorís, mestres d’obres foren els autors d’aquesta capella que es troba dins el recinte da La Barata, a la part més alta, hi ha una capella edificada l'any 1622. Consta d'una nau única amb transsepte i capçalera plana. La façana presenta portal rectangular flanquejat amb pilastres clàssiques que sostenen un entaulament recte.

El parament està decorat amb esgrafiats geomètrics. El revestiment de la façana està constituït per una capa continua d'arrebossat de morter de calç que, quant està destinada a contenir un acabat esgrafiat, requereix l'aplicació de diferents capes o mans sobreposades, amb l'elaboració d'un producte que en general pot semblar similar per a cada una d'elles, però amb dosificacions o granulometries variables en cada capa, amb una composició de l'àrid inferior a 2 mm de diàmetre, segons es tracti d'una capa de base o d'acabat, per tal d'aconseguir acabats diferents.

Un cop el revestiment ha endurit posseeix propietats impermeables i transpirables que contribueixen al bon comportament higromètric de la façana. Les característiques del material emprat permeten que el parament absorbeixi l'aigua de pluja, però, al seu torn, impedeix que aquesta la travessi i arribi a la paret, facilitant l'evaporació posterior. Al mateix temps que impedeix l'entrada d'aigua des de l'exterior, permet el trànsit del vapor d'aigua que es genera a l'interior de l'edifici cap a l'exterior.

Per a la realització dels esgrafiats, nom que deriva del verb italià "sgraffiare", amb el significat de rascar, es requereix una mà d'obra especialitzada i experimentada que aconsegueixi l'objectiu de refinament estètic buscat. Un cop estesa la darrera capa de morter i abans de l'enduriment del material, durant les primeres quatre hores posteriors a l'estesa, s'elimina part d'una o més capes d'acord amb el dibuix o disseny triat que s'ha traslladat al mur mitjançant plantilles, amb el que resulten les figures del relleu i la policromia.

Les eines de factura artesanal emprades en la manipulació del morter eren els punxons i les espàtules, i també les gúbies o culleretes per a buidar les parts de superfície més gran.

La dosificació apropiada del morter destinat als esgrafiats ha d'ajustar-se a una proporció en volum de 1,4 litres de sorra per cada litre de calç. La massa resultant un cop assecada pot arribar a tenir un resistència a compressió de 18 Kg/cm2.

Al capdamunt de la façana hi ha un campanar d'espadanya.

No trobava cap referència al Ferran Serra i Sala ‘ Ferdinandus’ (Barcelona 1905-. 1988), ni a cap restauració dels esgrafiats.

En demanava una imatge del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), i rebia una fotografia del 10-XII-1983, amb les dades de catàleg següents : Església de Sant Roc, La Barata, Matadepera, Vallès Occidental.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 




Que  Sant Roc    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dimecres, 25 de novembre del 2015

IN MEMORIAM. ESCOLA AVE MARIA. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava una imatge de l'escola catòlica Ave Maria (1914-1921) ubicada al carrer Progrés (actual Ave Maria) feta construir per l'hisendat local Josep Ximinis Guri Pepet Pata propietari del solar; aquesta escola esdevindria l’any 1921 l'escola pública de l'Escala fins l'estrena l’any 1936 de les escoles situades al Pedró (ara CEIP Empúries).
[Autor: Josep Esquirol (). Fons: Josep Esquirol (AME)]


Ens agradarà tenir noticia de l’autor aquest edifici, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.xtec.cat/ceipempuries/l'escola/edifici/edifici.htm
http://historiaceipempuries.blogspot.com.es/
També del CEIP EMPURIES ens agradarà tenir noticia de l’autor aquest edifici, a l’email coneixercatalunya@gmail.com


El tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista suscita molt d’interès, ens agradaria però, que no fos únicament passiu, i que ens arribessin imatges de TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dimarts, 24 de novembre del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTI. ALTAFULLA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

L’església de Sant Martí d’Altafulla comparteix l’espai dalt del turó amb el Castell, representat encara la simbiosis perfecta entre el poder del cel i el de la terra.


Llegia que fou construïda entre 1701 i 1705, sobre les restes d'un temple anterior.

L'església de Sant Martí té una estructura de tres naus en planta de creu llatina, amb un creuer inscrit i un cimbori octogonal coronat amb cúpula. La façana, molt austera, s'obre amb un portal neoclàssic emmarcat amb pilastres estriades que té al seu damunt una fornícula amb la imatge de sant Martí de Tours. A la dreta de la façana s'alça el campanar de torre, inacabat.


De l'interior, molt malmès en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, en destaca la capella de Sant Isidre i la del Santíssim, aquesta amb un retaule barroc de l'any 1745 obra de l'escultor reusenc Josep Vila i del daurador vallenc Francesc Morales.

No podíem accedir al seu interior el dia de la nostra visita, com ho va fer la que seria Senyora de Meirás, Carmen Polo i Martínez-Valdes (Oviedo, Astúries, 11 de juny de 1900 - Madrid, 6 de febrer de 1988). Francis Franco [Francisco Franco i Martínez-Bordiú (Palau Reial del Pardo, 9 de desembre de 1954] va contreure matrimoni el 18 de desembre de 1981 amb Maria de Suelves i Figueroa (* Lima, 22.08.1957) , descendent de Francesc de Paula de Borbó i Castellví. Amb ella va tenir dos fills, Francisco Franco de Suelves nascut el 30 de novembre de 1982, i Juan José Franco de Suelves nascut el 29 de setembre de 1985, tots dos a Madrid. La parella es va divorciar en 1992.

M’expliquen que el sàtrapa però, no va visitar mai el Castell.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com,castellardiari@gmail.com 

Lectura molt aconsellable , LES ESGLÉSIES 1 ELS RECTORS D'ALTAFULLA *

dilluns, 23 de novembre del 2015

ESGLÉSIA DE SANT FERMÍ. ANTIGA COLÒNIA SALVADOR TORRAS DOMÈNECH. FLAÇÀ. GIRONÈS

Llegia que des de fa segles a Flaçà es venera la imatge de Sant Fermí, patró de Pamplona.

El punt àlgid d’aquesta devoció, s’assolia el 10 de desembre de 1678, quan segons s'explica en una crònica que es guarda a l'Arxiu Parroquial, arribaren a Flaçà algunes relíquies regalades pel municipi de Pamplona; en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, aquestes relíquies van desaparèixer.

L'any 1945 l'arquitecte Pere Benavent de Barberà i Albelló (Barcelona, 8 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974), directori i gerent en aquells moments de la Paperera Torras, realitzà una important reforma a la capella, allargant-la pel cantó del absis.

Aquestes obres es realitzaren paral•lelament a la construcció de la Colònia, per adaptar l'antiga ermita a les noves necessitats.

La descripció de patrimoni Gencat ens explica que Sant Fermí és un edifici de planta rectangular amb absis. A la façana principal, rematada per un campanar d'espadanya, s'hi obra la porta d'entrada amb marc de pedra i llinda plana, en la qual hi ha esculpida la data de 1579 i un dibuix amb tres creus representant un calvari. En aquesta façana hi ha adossat un porxo a dues aigües amb cairats i sostinguda per tres columnes de carreus e pedra amb basament i capitell molt senzills. Sobre la porta d'entrada hi ha fornícula, amb un arc de mig punt, que conté una imatge mutilada de fusta del sant.



La Colònia Salvador Torras Domènech, es va inaugurar el 12 de maig de 1946, i va deixar de ser oficialment una colònia dependent de la fàbrica cap a l'any 1982.

No retratava els edificis de la guarderia escola, no tant perquè està abandonada i ha començat la fase d'enderroc, com pel fet que des del coneixercatalunya@gmail.com treballem des de gener d’aquest any 2015 els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i l’any 1946 totes les bones persones estaven fins al capdamunt dels AÑOS TRIUNFALES del sàtrapa. Casi tant com dels ‘brots verds’ dels seus hereus i successors.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

Ens precedia l’any 1917, el Josep Salvany Blanch, Capella de Sant Fermí a Flaçà



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4743/rec/1

Darrerament els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina. Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

El Diumenge  9.6.2024  - i  en qualsevol contesa electoral - eviteu triar  als “ caïnites “ ,  fàcils de reconèixer, son els que fan costat als genocidi dels palestins, ,   els  que conreen l’odi a les minories,  els que justifiquen la subordinació de les dones, i adhuc la seva mort, els que   callen davant de la injustícia, l’explotació,  el narcotràfic, el tràfic de persones, --, els que criden contra la pau, la concòrdia , el perdó,.... 

Que Sant Fermí   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins     , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 

diumenge, 22 de novembre del 2015

IN MEMORIAM ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA BÀRBARA. EL MONTSIÀ. I ALTRES OBRES DE RAMON SALAS RICOMA A TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava imatges d’aquelles escoles que s’enderrocaven els anys 1986/1987, aixecant-se en el mateix lloc l’actual edifici.

http://laplanaradio.cat/12032012/enguany-es-compleixen-25-anys-de-les-%E2%80%9Cnoves-escoles%E2%80%9D/


L'arquitecte als anys 1908-191 , va ser Ramon Salas Ricomà (Tarragona - 20.04.1848 +  Tarragona - 04.04.1926)





Autor també entre altres de :

Escoles de Falset 



Escoles Miquel Granell. Amposta



LES ESCOLES VELLES DE VISTABELLA. CASAL JUJOL. LA SECUITA. TARRAGONÈS. CATALUNYA


ANTIGUES ESCOLES DE LA GALERA. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA TERRISSA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA


EDIFICI DE LES ESCOLES VELLES/BELLES DE LES GUNYOLES. LA SECUITA. TARRAGONÈS. CATALUNYA


IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA CANONJA. TARRAGONA



ESCOLES VELLES/ CASA DE LA VILA. XERTA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA



IN MEMORIAM DE L’ARQUITECTE RAMON SALAS RICOMA. I D’UNA BONA DELS EDIFICIS ESCOLARS DE TARRAGONA I PROVINCIA QUE S’AIXECAVEN ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA.




LES ESCOLES PUBLIQUES DE MONT-ROIG ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CASA DE CULTURA AGUSTÍ SARDÀ LLABERIA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA




Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una crida molt especial als Casals i Club d’Avis de Catalunya, entre els seus associats hi ha encara moltes persones que recorden perfectament on era l’escola abans de la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

La recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a Catalunya està resultant  un xic “ complicada”, entre els catalans/es que “ es fan el boig”,  les persones vingudes d’altres indrets de Catalunya que massa sovint ni saben “ ni volen saber” , i l’eficiència destructiva de les fonts documentals durant  els anys de la dictadura i en alguns casos fins al dia d’avui, sembla quasi miraculós que n’hagin “ recuperat” més de 1000.

Si ets català/na et demanen la teva col·laboració. Gràcies.

COMPARTIU “ URBI ET ORBE “



Ens agradaria molt  poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com  les imatges dels edificis escolars que per intermediació del   Dr.  Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923)  s’aixecaven  a tot Catalunya i les Illes Balears ,  pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “   Catalunya  li ha  de  retre  un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho  mereix avui .