CELLER DEL SINDICAT AGRÍCOLA. VILA-SECA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

La Makineta del Temps publica a la seva pàgina de facebook unes magnifiques fotografies del Celler de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca, de la que ens diu el Mapa de Recursos Culturals de la Diputació de Tarragona; celler d'una monumentalitat clàssica, pròpia de l'arquitectura noucentista, amb concepció basilical en el qual destaca la gran obertura frontal en arc rodó. Contrasta l'auster paredat amb l'abundància de pedra picada de sauló de les Garrigues, emprada als angles, finestres, contraforts, dovelles de la porta i finestral, a totes les línies de modillons que transiten perimetralment per la façana i a les sensacionals pilastres interiors de planta quadrilobulada. També singularitza aquesta construcció l'estructura de sustentació de la coberta, amb bonics arcs formers de maó a les naus laterals i diafragmats calats de maó a la nau central, que tanmateix necessiten de tirants de ferro, la qual cosa resta diafanitat a l'espai i pren l'aparença d'encavallades. La coberta és de bigues i llates de fusta i solera i teula tradicionals. Hi havia quatre fileres de tines d'obra que descansaven sobre unes boniques estructures de pilarets i d'arcs rebaixats de maó amb rosques.
https://www.facebook.com/media/set/?set=ms.c.eJw1jcERADEIAju6MSoQ~_2~%3BsJtE8d2ChIujMYMkK8dVlQzBE7GHZzZ3NyM3Ssnw5ZGHper7YfXt53T3L8TdOPxLNqX044Y~%3BRPDmX7p5qfET~%3Bz1~_yffoPMdkqNw~-~-.bps.a.933624570304473&type=1&__xts__[0]=68.ARB0n50VAsSIujy_FYFjC-8dHBDwLvt9wfT0iqCIoADVDLHva0TwmLLDuf5fbQOJdmLJgALPTJMT8L8YD0wz8bc1IZbMtK8pJo-yGAVfePeigK6pxKQ1DAWye_OskCaLkQBwz8fGhEBQdxcHRo1RbVt5qNlD-h7dgLpPmaD9GH0HTm15teLXS7qcUimnJfx0RY86QyQjMYosyuwxuoZ2DaVQjXXIaNZpV8BER1kMwCkpMfL6jVO2UVQuED2GWNmciVNgQCDGSgM5mmGo_vYRpLadTO1efZZhZBqnYVh1XrQmSjurn3MaaEq6FF2OgocB7JmuqIZkZVOePPmGGLyz0BYMAUsFJeKinvg39ZxZLm1g9ZNaBOOAexT4LNUPbSTVdJYSNLdeYbYcdO81byngGhEaGD3qoitsu4Gqv_NSagncZduaA_WtKbzWCMgNlCmLCNwleNOMY65vUs95Vg&__tn__=HH-R

L’edifici del Celler de la cooperativa de Sarral, és tal vegada el precedent més clar del Celler de la Cooperativa de Vila-seca, obra ambdós de l'arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 7 de maig de 1962), excel·lent tècnic amb una amplia obra, al que injustament se’l reconeix més com ‘ fill del també arquitecte Lluís Domènech i Muntaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923)’, fet aquest en el que lògicament va intervenir de forma passiva, oi?.

http://webfacil.tinet.org/usuaris/turesplu/MONTSERRAT_CUCURELLA_20130912100008.pdf

Patrimoni Gencat afegeix encara ; L'any 1917 es va fundar el Sindicat Agrícola de Vila-seca, el qual el mateix any va comprar al comte de Sicart , títol concedit pel papa Pius IX, el 1875 , a Isidre Sicart i de Torrents, mort a Barcelona el 1929.

els terrenys per construir un celler, el projecte del qual es va encarregar a l’arquitecte Pere Domènech Roure.

Les obres es van iniciar el 10 de març de 1919 i el 1920 ja s'hi va rebre la collita.

L'obra es va fer amb pedra de sauló de les Garrigues. Sembla que en la construcció hi van participar gairebé tots els contractistes i paletes de la localitat.

A final de segle XX, el Celler Cooperatiu va cessar l'activitat, quan es van arrencar les vinyes i l'agricultura va deixar de ser la principal activitat del municipi.

El 2005, l'Ajuntament va decidir destinar l'edifici a usos culturals
https://www.tac12.tv/vila-seca/arxiu-vila-seca/item/7136-aixi-sera-el-nou-celler-noucentista-de-vila-seca
https://espinet-ubach.com/mmm

QUE EN SABEU DE LA CASA GROSSA DEL CATLLARI?. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA

Els amics de Catalunya Abandonada, publiquen una sèrie de magnifiques fotografies de la dita Casa Grossa del Catllari, al terme de Montmajor a la comarca del Berguedà sobirà, insisteixen ells – i també nosaltres – en les proporcions d’aquest edifici, i la quasi absoluta manca de dades.

file:///C:/Users/Antoni/Downloads/RASOS%20DE%20PEGUERA%20PER%20LA%20CASA%20GROSSA%20I%20CANALS%20DE%20CATLLAR%C3%8D.pdf

La Casa Grossa en un dels exemples del que eren els grans masos propers que hi havia per aquestes zones i que eren veritables “petites comunitats” o “grans famílies” agrupades.

Aquestes masos, auto suficients, arribaven a albergar més d’una vintena de persones que tenien en ell la seva residencia de manera fixe.

 
Molts d’ells, si no havien d’acomplir deures públics, com l’aleshores Servei Militar Obligatori , amb prou feines sortien del mas i dels seus voltants en tota la seva vida.

La seva existència es reduïa al pas de les estacions i a la pròpia vall d’ Aiguadora.

Avui, la Casa Grossa com les Canals de Catllarí, i tants i tants altres masos del volant que abans formaven una veritable xarxa social a la muntanya, ara resten en el més absolut oblit.

A part d’algun que altre excursionista , únicament el sol de l’alba al crepuscle , i la lluna del crepuscle a l’alba, transiten pels camins en desús que porten fins aquests edificis avui quasi enrunats, que varen aixoplugar persones i besties fins ben entrat el segle XX.

https://www.youtube.com/watch?v=rl4FocEznbs

http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afcecemc/id/679

La meva cerca al Mapa de Patrimoni no obtenia el dissabte 5 d’octubre ddw2019 cap resultat, altrament no la sabia localitzar a https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Montmajor

Algú té més dades ?. Sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  Catalunya us ho agrairà.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR AL POBLE ANTIC I ABANDONAT DE PRENAFETA. MONTBLANC. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Els amics de Catalunya Abandonada, publiquen una fotografia de l’ enrunada església de Sant Salvador al poble antic i abandonat de Prenafeta que forma part avui del terme de Montblanc de 91,1 km² , cap de la comarca de la Conca de Barberà, a la provincià de Tarragona.

Prenafeta es menciona com a topònim l'any 980. El 1054 va ser donat el lloc per la seva colonització i a partir d'aquesta data deurien iniciar-se les obres del castell. L'empresa repobladora va aturar-se com a conseqüència d'una incursió àrab documentada pels volts del 1086. No obstant això, poc temps després es deuria reprendre, aquesta vegada ja sense interrupció. Durant els segle XII el lloc depenia de la família Puigvert, descendents dels primers colonitzadors. Precisament en el testament d'un membre d'aquesta nissaga es documenta per primera vegada l'església de Sant Salvador, l'any 1166. Posteriorment, Prenafeta va passar a ser propietat del monestir de Poblet per donació d'un Puigvert. L'any 1300 una Acta de Visita al Cenobi esmenta la necessitat de construir una capella al lloc.

La descripció tècnica ens diu ; petita església d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada. L’edifici de l’església devia ser constituït originàriament per una sola nau amb capçalera plana o carrada. Una reforma posterior, que es podria situar durant els primers anys del segle XIV, va implicar l’ampliació d’aquesta nau primitiva i s’hi afegí aleshores un nou tram, d’idèntica llargada a l’anterior, comunicades per una arcada de perfil apuntat, i en la capçalera es bastí un absis. La nau, bastida alhora que l’absis, es va cobrir amb una volta de canó apuntat que es construí sobre una cintra formada per un encanyissat de canyes juxtaposades, els senyals del qual han quedat en el morter que va servir per a lligar el reble. Els carreus de l’arcada que divideix les dues naus i que corresponen al mateix moment de les obres, estan tallats i col·locats acuradament. Es conserva el portal originari que s’obre a la façana de ponent de l’església resolt amb un arc de mig punt fet de dovelles totalment irregulars. Com a únic element decoratiu es troba, a la imposta que recorre la nau i d’on arrenca la volta, un petit cap humà esculpit esquemàticament.

Havia estat l’església parroquial del poble avui abandonat de Prenafeta.

L'església, com el poble, es va abandonar a finals del segle XVIII.

Havia recollit imatges de la ‘nova’ església advocada també a Sant Salvador,i d'alguns llocs d'interes :

http://relatsencatala.cat/relat/sant-salvador-de-prenafeta-conca-de-barbera/1038627

http://relatsencatala.cat/relat/mas-la-sabatera-de-prenafeta-la-conca-de-barbera/1038584

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/06/santa-anna-de-montornes-la-conca-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/10/el-retaule-de-santa-anna-de-montornes.html

Al llarg de la existència coincidim amb moltes persones que per dir-ho de forma gràfica, fan “ llum” en el nostre camí.  L’Enric Sánchez-Cid va ser per a mi una d’aquestes persones.

M’enviava alguns dels seus dibuixos, el més clàssic, la ruta per accedir fins aquest indret, un dibuix, i una fotografia  de com estava aquest indret quan el va visitar.

Afegia un dibuix de l’Ismael Balanyà i Moix (Montblanc, 1921-2000), nomenat fill predilecte de Montblanc el 6 de gener de l'any 2000.

Des de 1978 ençà, hi han hagut diners per comprar cal per enterrar Lasa i Zabala, per llogar un avió on perdrien la vida els soldats que tornaven l’any 2003 de l’ Afganistán  i el Kirguistán, ---, i dissortadament ni un cèntim d’€ per refer el Patrimoni Històric i Artistic, per evitar desnonaments i morts, per aixecar hospitals i escoles, per ...,  aixecava un cop més la meva pregaria a l’Altísim, Senyor ; allibera el teu poble !

De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques i  prepirinenques  – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a la Conca de Barberà.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE BRETUI. SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Iniciàvem una joint venture amb la Guillermina Subirà Jordana, que ens ha de permetre divulgar el patrimoni de Senterada i els nuclis que la integren, i pels seus passos comptats tot allò que sigui possible de la comarca del Pallars jussà.

En ocasió de la xerrada amb el Ramon de casa el Tat, nascut l’any 1924 a Bretui, em feia arribar una fotografia de l’Església parroquial d’aquest nucli advocada a Sant Esteve, de la que Patrimoi Gencat en dóna una minsa informació ; Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i flanquejada de capelles laterals, capçalera a ponent i façana a llevant on s'obre la porta d'arc de mig punt que, per sobre, presenta un petit òcul.

A l'angle Sud-est s'aixeca una esvelta torre campanar, rematada per un xapitell. Els murs exteriors són de pedra vista, sense desbastar, excepte la part alta del campanar, que és arrebossat.

No trobava cap imatge del interior del temple, quan sigui possible ens esperem que alguna ànima caritativa ens la faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La Guillermina Subirà Jordana, em feia una observació, el Tat s'estima el seu tractor casi com a la seva vida i va voler ser fotografiat amb ell.

Quan a la poquíssima informació relativa a Sant Esteve de Bretui, dissortadament és una constant en aquesta Catalunya cefalòpodica que patim; la informació augmenta en la mesura que ens apropem a la megalòpolis, i al inrevés.

Esperem que la República – que ja tarda – també en això, com en la despoblació de la Catalunya interior sàpiga posar-hi remei.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25390

Quan al topònim Bretui :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=10799

https://www.lamira.cat/persones/1404/nomes-quedo-jo-lultim-de-bretui?fbclid=IwAR3c1ezFahY-mVMhAR3h_LlaL1jWV-dq0nEq6boxBEtBvEXOR02-5XUhwFc

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/11/sant-esteve-de-bretui-baix-pallars.html

Escrivíem suara; el Pallars sobirà fou objecte de dures represàlies al mes de maig de1938, fins 67 persones afusellades,  bona part dones, ancians i nens, per ordre de l’ Antonio Sagardía Ramos (Saragossa, 5 de gener de 1879-Madrid, 16 de gener de 1962) que va destacar per les massacres comeses per la columna sota el seu comandament al Pallars Sobirá, Sagardía és conegut com el "Carnisser de Pallars". Aquest assassinats però, no es van considerar suficients per atorgar-li un títol nobiliari, com si va rebre, de forma pòstuma,  Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 9 de novembre de 1891 — Burgos, 21 d’octubre de 1952),  que en la campanya d’Extremadura ordenà una de les pitjors matances del conflicte (prop de 4.000 morts a la ciutat de Badajoz el 14 d’agost de 1936), que li valgué l’apel·latiu d’“el carnisser de Badajoz”, i en la batalla de l’Ebre (1938), ordenà l’afusellament de centenars de presoners de guerra, entre els quals hi havia els quaranta supervivents de la brigada Botwin de les Brigades Internacionals, per la seva condició de jueus. El gener del 1939 deixà que les tropes marroquines sota el seu comandament es lliuressin al saqueig, les violacions i els assassinats a Reus i a Tarragona.

El marquesat de San Leonardo de Yagüe, fou creat el 22 d’octubre de 1952.

En aplicació de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, fou suprimit el 21 d’octubre de 2022. 

El  - possible - retorn al Gobierno de partits  NO  democràtics, fa témer com a mal menor, la rehabilitació del títol.

Per intercessió de Sant Esteve, patró també de Castellar del Vallès, li feia arribar la meva sempiterna pregaria a l’Altíssim; Senyor , allibera el teu poble !

REFLEXIONS EN ACABAR D’ARRANJAR UNA TEULADA AMB ESPLÈNDIDES VISTES AL PARC NATURAL. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

Lao Tse , ' el vell mestre', fou un pensador xinès que la tradició presenta com a fundador del taoisme, una de les moltes frases que li son atribuïdes ens diu “ el camí més llarg comença amb la primera passa”
https://www.lifeder.com/frases-de-lao-tse/

En venia al cap quan fa uns dies completàvem l’arranjament de la teulada de la casa del carrer del Calvari, 15 de Sant Llorenç de Savall ho feien dins del termini previst, i esperem poder-vos ensenyar en els propers dies.

La casa amb la referència cadastral 1744012DG2114S0001GW la podeu trobar a :

https://www1.sedecatastro.gob.es/CYCBienInmueble/OVCConCiud.aspx?UrbRus=U&RefC=1744012DG2114S0001GW&RCCompleta=&via=CALVARI&tipoVia=CL&numero=15&kilometro=&bloque=&escalera=&planta=&puerta=&DescProv=BARCELONA&prov=8&muni=221&DescMuni=SANT@LLOREN%c3%87@SAVALL&TipUR=U&codvia=7&comVia=CALVARI%20(CALLE)&pest=urbana&from=OVCBusqueda&del=8&mun=221

I si la voleu veure ens encantarà ensenyar-vos-la :

https://www.pisos.com/comprar/casa-sant_llorenc_savall_centro_urbano-956260766_172700/

http://www.fsfinques.com/vivienda/poble/casa_en_sant-lloren%C3%A7-savall_8744506.4962.html#f

https://www.youtube.com/watch?v=9C-SjuP0wZo

Com podeu veure la vista que tenim des de la casa és tot un regal, oi?

Us esperem!

ERMITA DE SANTA MARIA . TORRELLES DE FOIX. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Els amics de Catalunya Abandonada publiquen un imatge de l’ermita de Foix que es troba a l’antic camí de Torrelles al Santuari de Santa Maria de Foix.

Sembla que l'ordre de construcció de la capella data del 1707, any que figura a la llinda de la porta d'accés, quan el coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria, la va fer bastir al lloc on segons la llegenda s'aparegué la Mare de Déu en una cova. Aquesta cavitat és oberta en el roquer que serveix de base a l'edifici.

Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC DE LA II Republicà a la que TOTS HAVIEN JURAT LLEIALTAT, fou incendiada .

Patrimoni Gencat ens diu que l’ermita de Foix és una petita capella d'una sola nau, situada al peu del tossal de Foix, enmig d'un bosc.

Té coberta de volta de canó i capçalera quadrada.

La façana presenta una porta d'accés de tipologia neoclàssica, amb obertura rectangular flanquejada per pilastres i damunt la qual hi ha un frontó trencat i escut.

A la part superior de la capella ha estat afegida una construcció, posteriorment en ruïnes. L'obra major és de carreus irregulars.

Fotografia del interior . 2006. Imma Mestres, Àlex Asensio i Josep Font

Consta com ‘en dessús’, l’edifici certament no viu els seus millors moments, i el que devia ser la casa de l’ermità presenta un estat de total ruïna, malgrat això, hi ha persones que continuen apropant-se a pregar en aquest indret on segons la llegenda s'aparegué la Mare de Déu en una cova.

Els catòlics – ja quasi no en quedem – creiem que Déu està a tot arreu.

També, també, malgrat el que diguin els Partits de l’Eix del Mal, respectem allò que es recull a la CARTA ALS ROMANS, 12, 19; No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

En ocasions però, davant dels constants abusos que pateix el nostre poble, ens fem preguntes com feia el Benet XVI en la seva visita a Auschwitz.

IN MEMORIAM DEL MAS DE BOFARULL I DE LA SEVA CAPELLA DE SANT ISIDRE. REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Els amics de Catalunya Abandonada publiquen unes magnifiques imatges que recullen la desolació – que podem qualificar de terrible – del Mas de Bofarull al terme de Reus a la comarca del Camp jussà de Tarragona.
https://www.facebook.com/poblesabandonatscatalans/photos/a.642222246220304/642222432886952/?type=3&theater

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), l’advocació i en el seu cas les imatges de la capella de la casa, i amb catalana puntualitat - recordeu que aquesta virtut la vàrem ensenyar als anglesos , que ens ho agrairien traint-nos en la nostra lluita contra l’opressió borbònica, que els ‘compensava’ amb un penyal ple de mones, que a uns – els anglesos – i als altres, només els ha comportat maldecaps - , un email en el que m’acompanyaven dues imatges de la Capella de Sant Isidre del Mas de Bofarull, al terme de Reus, a la comarca ‘jurídica’ del Baix Camp, que estava sense culte l’any 1978.

Data de les fotos 23-III-1978

Patrimonis Gencat ens diu que la casa va ser una de les grans masies a la regió meridional del terme. La primera data històrica es troba en una relació dels masos del terme de Reus de l'any 1850, registrat com "Huerto primero de Dª Josefa Bofarull y segundo de D. Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 29 de desembre de 1859 , a dues-centes passes de distància l'un de l'altre.
És un clar edifici de residència rural del segle XVIII.

En el seu jardí hi havia dues fonts, una d'elles dedicada a la Puríssima Concepció.

La masia, actualment rònega i en procés de degradació. Ocupa l’espai comprès entre la part final del barranc del Cementiri i la Riera del Pi de Bofarull. La travessa la carretera de Tarragona i, novament el bocí de la mateixa carretera construït fa poc per desviar el transit de les proximitats del Camp d’Aviació. Té, a l’Est el mas de Nicolau, una altra gran hisenda.

Pertanyia a la família reusenca dels Bofarull, propietaris també del palau Bofarull

Molt a la vora, a la riera, hi ha el Pi de Bofarull

Quan a la descripció en diu ; edifici aïllat i unifamiliar de planta rectangular. Està format per planta baixa, dos pisos i terrat a la part davantera. A la part posterior té coberta amb teula àrab. Al costat hi ha adossada la capella, de la mateixa alçada, d'una sola crugia, planta rectangular, nau de tres trams, voltes de mig punt i portalada amb dos ulls de bou a sobre. La façana principal és de composició simètrica a partir de tres obertures a la planta baixa que es repeteixen en les altres dos. La façana sud és una galeria doble amb arcs de mig punt i balustres ceràmics que tanquen de manera còncava les terrasses del primer pis. L'interior presenta paviment de gres i rajola rústica, i embigat de fusta.

Les parets exteriors estan estucades i amb esgrafiat

Inclou un jardí clos.

L’entrada és a prop del gran i conegut pi que porta el nom de la família.

S’accedeix al mas per un caminal que era plantat de plataners, tallat ara per la nova variant de l’autovia.

L'edifici es troba actualment abandonat i força enrunat, però és llegible encara la seva estructura i composició.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9857

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_Bofarull_(Reus)

Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic).

De vegades també el santoral ha estat objecte de l’aplicació de mesures contra Catalunya i el català; ja vegeu que això de l’article 155, ve de lluny, oi?.