dimecres, 2 d’octubre de 2019

IN MEMORIAM DEL MAS DE BOFARULL I DE LA SEVA CAPELLA DE SANT ISIDRE. REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Els amics de Catalunya Abandonada publiquen unes magnifiques imatges que recullen la desolació – que podem qualificar de terrible – del Mas de Bofarull al terme de Reus a la comarca del Camp jussà de Tarragona.
https://www.facebook.com/poblesabandonatscatalans/photos/a.642222246220304/642222432886952/?type=3&theater


Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), l’advocació i en el seu cas les imatges de la capella de la casa, i amb catalana puntualitat - recordeu que aquesta virtut la vàrem ensenyar als anglesos , que ens ho agrairien traint-nos en la nostra lluita contra l’opressió borbònica, que els ‘compensava’ amb un penyal ple de mones, que a uns – els anglesos – i als altres, només els ha comportat maldecaps - , un email en el que m’acompanyaven dues imatges de la Capella de Sant Isidre del Mas de Bofarull, al terme de Reus, a la comarca ‘jurídica’ del Baix Camp, que estava sense culte l’any 1978.



Data de les fotos 23-III-1978

Patrimonis Gencat
ens diu que la casa va ser una de les grans masies a la regió meridional del terme. La primera data històrica es troba en una relació dels masos del terme de Reus de l'any 1850, registrat com "Huerto primero de Dª Josefa Bofarull y segundo de D. Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 29 de desembre de 1859 , a dues-centes passes de distància l'un de l'altre.
És un clar edifici de residència rural del segle XVIII.

En el seu jardí hi havia dues fonts, una d'elles dedicada a la Puríssima Concepció.

La masia, actualment rònega i en procés de degradació. Ocupa l’espai comprès entre la part final del barranc del Cementiri i la Riera del Pi de Bofarull. La travessa la carretera de Tarragona i, novament el bocí de la mateixa carretera construït fa poc per desviar el transit de les proximitats del Camp d’Aviació. Té, a l’Est el mas de Nicolau, una altra gran hisenda.


Pertanyia a la família reusenca dels Bofarull, propietaris també del palau Bofarull

Molt a la vora, a la riera, hi ha el Pi de Bofarull

Quan a la descripció en diu ; edifici aïllat i unifamiliar de planta rectangular. Està format per planta baixa, dos pisos i terrat a la part davantera. A la part posterior té coberta amb teula àrab. Al costat hi ha adossada la capella, de la mateixa alçada, d'una sola crugia, planta rectangular, nau de tres trams, voltes de mig punt i portalada amb dos ulls de bou a sobre. La façana principal és de composició simètrica a partir de tres obertures a la planta baixa que es repeteixen en les altres dos. La façana sud és una galeria doble amb arcs de mig punt i balustres ceràmics que tanquen de manera còncava les terrasses del primer pis. L'interior presenta paviment de gres i rajola rústica, i embigat de fusta.

Les parets exteriors estan estucades i amb esgrafiat

Inclou un jardí clos.

L’entrada és a prop del gran i conegut pi que porta el nom de la família.


S’accedeix al mas per un caminal que era plantat de plataners, tallat ara per la nova variant de l’autovia.

L'edifici es troba actualment abandonat i força enrunat, però és llegible encara la seva estructura i composició.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9857

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_Bofarull_(Reus)

Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic).

De vegades també el santoral ha estat objecte de l’aplicació de mesures contra Catalunya i el català; ja vegeu que això de l’article 155, ve de lluny, oi?.

Cap comentari: