Llegia que l’autor de l’edifici del IES Miquel Taradell; Escola Lluïsa Cura,
carrer dels Àngels, 1, va ser l’arquitecte
Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de
1936) autor també a Barcelona entre 1917 i 1923 dels grups escolars de
Baixeras, La Farigola de Vallcarca, Lluís Vives, Grup Escolar Pere Vila
(actualment, Escola Pere Vila i Institut Pau Claris), Ramon Llull, Milà i
Fontanals i Lluïsa Cura.
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici ubicat
al districte de Ciutat Vella, l'antic Grup Escolar Milà i Fontanals ocupa la
totalitat de l'illa de cases delimitada pels carrers del Peu de la Creu, dels
Àngels, del Carme i d'Agustí Duran i Sanpere. Disposa de tres façanes
afrontades a les tres primeres vies citades, i fa mitgera amb el darrer carrer,
obert l'any 1997. L'accés principal es produeix des del carrer dels Àngels.
Fotografia. Bob Masters. Vista general de l'edifici.
De planta rectangular, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn
semisoterrani, planta baixa, tres pisos i golfes sota cobertes a doble vessant.
L'accés principal, al bell mig de l'edifici, dóna pas a una àmplia zona de
vestíbul que conté, a banda i banda, les escales d'accés als dos cossos que
formen un edifici aparentment unitari en façana. En efecte, l'edifici presenta
forma de "U" i distribueix de manera equitativa els espais reservats
a les dues institucions per als quals es va crear: l'escola de nens Milà i
Fontanals i l'escola de nenes Lluïsa Cura, que només compartien, en el pavelló
central, el vestíbul, el teatre o sala d'actes i el gimnàs de les golfes.
Les tres façanes de l'escola estructuren les seves obertures en eixos
verticals i horitzontals de ritme regular. La planta baixa està realitzada amb
carreus de pedra de Montjuïc d'acabat desbastat, en homenatge a la tradició
constructiva d'edificis veïns com la Casa de Convalescència i el mateix
Hospital de la Santa Creu. En aquests nivells les obertures es presenten com
finestres escarseres de gran llum, amb muntants i arcs de pedra. A l'extrem de
la façana orientada al carrer del Carme aquest basament petri inclou la Font
del Carme, una font pública de tres brolladors en forma de mascaró inserits dins
d'una forma absidal. La decoració escultòrica de la font consisteix en relleus
amb coloms i dos corns de l'abundància flanquejant la figura d'un infant ajagut
bufant un corn de mar.
A la façana principal, afrontada al carrer dels Àngels, s'hi troba el
portal principal, un gran arc pla flanquejat per dues parelles de semicolumnes
toscanes que sostenen un entaulament amb frontó. L'ornamentació escultòrica es
fa present en l'escut de la ciutat que orna l'arc pla, així com en els dos
dofins i els dos lleons que flanquegen el frontó i els tres gerros florals que
el rematen. A banda i banda d'aquest portal s'hi obren dues portes menors amb
llurs sobreportes ornades amb dos grans frisos de terracota que representen
infants dansant en la natura. Els murs de la resta de pisos es presenten
revestits amb morters i estucs que formen una potent decoració policromada a
base de quarterons aixamfranats. Aquests, acullen relleus en terracota en forma
de rams de flors, garlandes florals, volutes i alguns detalls en rocalla. També
de terracota són els emmarcaments de finestres de la façana principal,
desenvolupant una exuberant decoració classicista-barroquista a base de
motllures, garlandes, draps i corbes sinuoses. Totes les obertures són de grans
dimensions per facilitar la il·luminació interior. Existeix certa diferència de
llenguatge entre la façana principal i les secundàries, ja que les darreres no
presenten emmarcaments ornamentals a les finestres i, a més, projecten de
manera més evident la presència de les golfes vers l'exterior. Efectivament,
aquestes golfes es mostren en els cossos laterals emfasitzades per la presència
de frontons elevats sobre motllures corbes i flanquejats per relleus de
terracota en forma de grans gerros florals. En canvi, en el cos central, aquestes
golfes queden interrompudes per un una barana on reposen quatre estàtues de
terracota en forma d'infant.
Els vestíbuls i passadissos del grup escolar es caracteritzen per la seva
amplada i funcionalitat, ja que l'edifici havia d'adaptar-se a les necessitats
de circulació i acollida de grups importants d'infants. El vestíbul principal
presenta dues crugies cobertes amb voltes d'aresta que reposen sobre pilastres
als murs i parelles de columnes toscanes al centre. A banda i banda dues
escales de pedra menen al primer pis dels dos cossos laterals, on es troben les
aules i les oficines de les escoles. A cada pis, els vestíbuls contenen
originals fonts revestides amb ceràmica vidrada amb decoracions figuratives i
pintures murals que ornamenten les sobreportes, tot obrat per Francesc
Canyellas i Balagueró (Barcelona, 27 de
setembre de 1889 - 1938) . En aquests espais dominen els murs revestits amb
pintures verdes i rosades i les portes de llinda mixtilínia.
La Sala d'Actes es troba en el pavelló central, damunt del vestíbul
principal d'accés. Es tracta d'un àmbit diàfan i ampli de dos nivells d'alçada,
amb platea i amfiteatre sostingut sobre columnes toscanes amb sabates.
El pati es troba al centre de l'illa, proporcionant llum als cossos
laterals de l'escola i proporcionant un lloc d'esbarjo per als infants.
S'accedeix a ell a través de dues escales que flanquegen el cos central de
l'edifici. Aquest cos es manifesta a través d'una àmplia galeria porticada
formada per tres arcs i un gran mur amb tres petits ulls de bou coronat per un
frontó. Aquest mur que tanca la Sala d'Actes és ornat per uns rics esgrafiats
obrats per Francesc Canyellas en bicromia blanca i rosada. Dividits en tres
registres, aquests esgrafiats mostren infants cavalcant damunt de dofins i
cavalls de mar i putti volant en globus aerostàtics. Al centre, un gran plafó
mostra un infant anant a l'escola, amb la seva cartera i un farcell a
l'espatlla. Aquesta voluptuosa ornamentació figurativa es complementa amb
volutes, rocalla, garlandes de flors i cortinatges. En els cossos laterals, la
decoració en esgrafiats es limita a quarterons que repeteixen la decoració en
terracota de les façanes exteriors. Tanmateix, també mereix especial interès
l'antiga paret mitgera que presideix el pati i que avui dóna accés a un pati
elevat secundari. En aquest mur malauradament molt intervingut, s'hi conserva
una gran font de ceràmica vidrada verda inserida dins d'un arc cassetonat de
mig punt en trompe-l'oeil. També cal destacar els esgrafiats, que representen
putti ballant amb cintes amb inscripcions relacionades amb l'educació.
https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibnoubarris/sites/default/files/Biblioteques/Continguts/Continguts%20Minisites/Bib%20Nou%20Barris/fitxers/vivencies_noubarris_msatueisillue.pdf
En el mateix lloc, hi havia anteriorment el Col·legi-Convent de la Santíssima Trinitat (1675-1835). Àngels, 1 - Peu de la Creu. Raval.
Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Es va establir en una
modesta casa amb hortet, que un particular va llegar en testament als
Trinitaris en propietat en 1660; però no en usdefruit, motiu que va retardar
l’apertura del Col·legi fins la mort de l’usufructuaria l’any 1674. Habilitat l’ay 1675 per la comunitat
Trinitària, diverses dificultats van impedir l’apertura com a Col·legi fins
1685.
Durant el Trienni Liberal la casa va ser expropiada (1821). Retornada en
1824, l’Exclaustració i la Desamortització va acabar definitivament amb el Col·legi-Convent.
Llogat i venut posteriorment a propietaris particulars (1844), el seu lloc
l’ocupa actualment el Grup Escolar Milà i Fontanals, bastit en 1929.
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
