diumenge, 5 de juny de 2022

DE L’ESCOLA GRADUADA A L’ESCOLA MANUEL MALAGRIDA FONTANET. OLOT. LA GARROTXA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Llegia a :

https://agora.xtec.cat/ceipmalagrida/lescola/historia/


El 14 d’abril de 1932, primer aniversari de la Segona República, es va inaugurar el Grup Escolar en els terrenys del Pla de Llacs que Manuel Malagrida Fontanet (Olot, 20 d'abril del 1864 – Barcelona, 15 de maig del 1946) havia cedit a la ciutat uns anys abans.

 



Fotografia. Frank Montoro


La nova escola era un dels resultats de l’activa política educativa del primer ajuntament republicà olotí, que tingué també altres manifestacions, com la creació d’un col·legi de segon ensenyament o la implantació de l’Escola Superior de Paisatge de la Generalitat.


La inauguració d’una escola graduada a Olot culminava un procés llarg i difícil iniciat l’any 1919 quan el tinent d’alcalde Candi Agustí va presentar un projecte de reorganització de l’ensenyament a Olot.


El nou centre escolar, obra de l’arquitecte barceloní Josep Goday  Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) , disposava de sis Graus per a cada sexe, amb horaris diürns i nocturns.


La renovació pedagògica que van iniciar els mestres del Grup Escolar, alguns vinguts de fora, va ser traumàticament interrompuda per l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República – el primer, i de moment l’únic que hi ha hagut  fins al dia d’avui -  que donaria lloc a un conflicte bèl·lic que la historiografia  feixista batejar  com  la Guerra Civil”.


 La supressió de les escoles religioses arran de la revolució va obligar al consistori olotí a reordenar el mapa escolar de la ciutat, amb la creació de tres centres públics, un dels quals, anomenat Torxa, ocupava el Grup Escolar.


L’arribada d’un elevat nombre de nens refugiats va massificar l’escola, però el problema es va agreujar definitivament quan, a partir del 1938, el Grup escolar es convertí en hospital militar i els seus alumnes es van haver de repartir en diferents llocs de la ciutat.


La victòria dels sediciosos  va suposar  que les comunitats religioses  poguessin retornar a les seves seus a impartir la docència, el Col·legi de Segon Ensenyament però,  va desaparèixer i el Grup Escolar fou ocupat per les tropes nacionals i convertit en caserna militar.


Els nens i les nenes foren traslladats al segon pis de l’Hospici, on van romandre fins a començaments dels anys cinquanta, amb condicions difícils i amb períodes intermitents de clausura de les classes.

 

La depuració del funcionariat, i especialment dels mestres, que dugué a terme el nou règim, tingué importants conseqüències a Olot, una ciutat on bona part dels mestres s’havien implicat en la seva vida política, social i cultural.


La repressió afectà, entre d’altres, Bernardí Lite Esteban (Chércoles, Sòria, 1892 - Perpinyà, 1986) (que es va haver d’exiliar), Manuel Artola Casals ( Sant Hilari Sacalm, 1899 +  Olot ,26 de juliol de 1972 )  (empresonat) i Eugeni Parache Miranda (que ja no va tornar a exercir, a Olot, es té constància de la seva activitat a Arbúcies en el període 1940-1943 ).

https://www.lrp.cat/reportatges/article/1544113-bernardi-lite-i-esteban.html

https://www.santhilari.cat/wp-content/uploads/2020/05/39063163-1.pdf


L’arbitrarietat del nou règim s’exemplifica en el cas del mestre Antoni Rodeja Molas, 1893-1971 )  , una persona d’idees moderades, que no va poder recuperar la direcció de l’escola, que havia obtingut l’any 1934, fins a l’any 1955.


Després d’un intent frustrat de dur els alumnes a uns locals del barri de Sant Miquel, el mes de maig del 1950, els nens, i el juliol de 1952, les nenes, van retornar al Grup, una escola que havia quedat envellida a causa de la guerra, l’allotjament dels soldats i els estralls de l’aiguat del 1940.

 

Un altre símptoma evidenciava que, a més de la situació de l’edifici, les coses havien canviat: els nens i les nenes no compartiran el pati d’esbarjo –com ho feien als anys trenta– fins a l’inici dels vuitanta. Eren els temps del nacionalcatolicisme.


L’any 1963 es va produir la unificació de les graduades, però l’escola no es convertí en mixta: la coeducació encara es faria esperar. El nou centre rep el nom de Malagrida, en reconeixement a l’industrial olotí que va cedir els terrenys per emplaçar l’escola.




Ens agradaria molt poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com les imatges dels edificis escolars que per intermediació del Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) s’aixecaven a tot Catalunya i les Illes Balears , pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “ Catalunya li ha de retre un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho mereix avui .