El Josep Vallderiola,
publica una fotografia de la capella de Sant Pau de Fornils o de la Coma ; construcció de nau rectangular orientada a
l'est i d'aparença bastant austera i freda. Els únics elements que trenquen
mínimament i es desmarquen d'aquesta uniformitat compositiva són tres i els
trobem concentrats en el mateix escenari com és la façana. Aquests elements són
els següents: en primer lloc tenim el portal d'accés d'arc rebaixat, constituït
per uns sòlids i robustos muntants de pedra molt ben treballats i escairats.
D'aquest arc destaca especialment el coronament, i és que els quatre carreus de
pedra que tanquen l'arc en la part superior estan ornats amb una sèrie de
símbols molt importants per a la litúrgia cristiana. Així en la clau de la
volta trobem la data de "1 8 6 0", flanquejada a la dreta per unes
claus que al·ludeixen a Sant Pere i a l'esquerra una espasa fent referència a
Sant Pau. Sobre la clau de la volta en un carreu de pedra, menys solemne i
acurat en comparació als altres tres, trobem incisa en baix relleu una creu.
Per sobre del
portal d'accés i en un estrat intermedi trobem un ull de bou de petites
dimensions, ja que el radi que acapara no és ostensiblement gran.
Corona la façana
en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull el qual es troba
immers en unes pèssimes condicions de conservació, ja que part de la seva
integritat física s'ha esfondrat completament, restant tan sols part d'una de
les dues aigües orientada al costat, la qual deixa entreveure part del ràfec
originari format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de
teula, la tercera de rajola plana i la quarta de teula. Un ràfec el qual deixa
entreveure que en origen estava pintat, com així ho acrediten les restes de
pigmentació blanca present en teules i rajoles.
Tots tres elements,
recapitulant tant el portal d'accés, com l'ull de bou com el campanar
d'espadanya tenen com a matèria primera la pedra nummulítica o pedra calcària
de Girona.
L'any 2009 va ser
espoliada i van desaparèixer les pedres que formaven l'arc de la porta, en
concret les de la part superior on hi havia inscrites les claus de Sant Pere i
l'espasa de Sant Pau, entre d'altres.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33434
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-pau-de-fornils
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pau-de-la-coma-o-de-fornils-susqueda
Els fotògrafs del
Fons Estudi de la Masia Catalana que visitaven Susqueda abans de 1936, no retrataven aquesta masia.
Ens agradarà
rebre un exemplar dels Goigs que es cantaven en aquesta capella a l’email
castellardiari@gmail.com
Fornils, derivat
etimològicament del llatí vg.
*fornile, derivat de furnus, ‘forn’.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
