diumenge, 14 d’abril de 2019

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER DE CAN TOBELLA. ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Havíem dedicat una entrada a la masia en la que dèiem:

Enlloc es fa esment de la capella de la casa, de la que em feia arribar imatges el Pere Julia Subirana, i a la que dedicarem un post properament.

Això en un país, catòlic, apostòlic i romà, sembla quasi impossible, oi?.

El Pere Julia Subirana publicava un parell de fotografies, una del exterior de la capella i l’altra del interior, intueixo que la imatge és la de la Mare de Déu del Roser.

És la porta esquerra , capella adossada a l ‘edifici de la masia

Imatge de la Mare de Déu del Roser

Em demanava confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , que en confirmava l’advocació a volta de correu electrònic.

https://rotaryterrassa.files.wordpress.com/2017/03/excursic3b3-masia-de-can-tobella-del-cairat.pdf

La paraula Tovella, segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ), ve del mot tova, però no en el significat de maó o rajola, sinó com a femení de tou, que per a l’eminent filòleg, vol dir “indret fondo, clot buit” (Onomasticon Cataloniae, volum VII, pàg. 332), i “el sentit antic i més propi fou “buit de dins” i també “porós, esponjós, cavernós”, i es formà tornant adjectiu el ll. TÖFUS “turo, pedra calcària, porosa”, que sonoritzant normalment la “F” passà primer a tovo i d’aquí a tou.

“L’origen de tot plegat –escriu després de posar diferents exemples- és indubtablement el ll. TÖFUS, que designava menes o espècies minerals de naturalesa porosa, esponjada, bonyeguda i cavernosa, una mica com la que anomenem la tosca, o com el turo de certes deus, o del subsòl de certes terres” (Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, vol VIII, pàgs. 671-672).

Recordo que la nostra mare coneixia diferents llocs de can Tovella on havia anat a buscar terra d’escudelles; no sé si hi té res a veure aquesta mena de terra, que n’hi abunda.

També la Maria de can Tobella (Maria Tobella Marsinyach) em diu (5.11.2016) que cap a la font del Racó i al Corral Vell en amunt hi ha molta pedra tosca, que fins i tot n’havien vingut a buscar per decorar jardins.

https://espeleoworld.com/c/cova-n-7-de-can-tobella

1 comentari:

Josep Maria Viñolas Esteva ha dit...

Goigs a la Mare de Déu del Roser de Can Tobella...
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-can.html