dijous, 28 de juny de 2007

De sant Marti a la Popa




Tot just tocaven les 9,00 al campanar de Sant Martí de Centelles, quan començàvem l’ascensió al Castell ; l’equip, Joan Moliner, Feliu Añaños, Antoni Ibáñez, Tomás Irigaray , i jo mateix, desconeixíem en aquell moment que en alguns trams, hauríem fins i tot de superar “el pas d’home”, que és la velocitat mitjana del Joan, per poder dur a terme el recorregut previst i tornar a casa a l’hora de dinar.L’ascensió en fred és presenta força dura, i certament el fet d’assegurar determinats passos del recorregut amb ferros clavats a la pedra i cables d’acer trenats corrobora aquesta impressió, a mesura que anem guanyat alçada fins al 859 metres del Castell, el paisatge es va engrandint fins permetre’ns gaudir d’una visió en la que només per omissió podríem deixar de citar alguna de les elevacions que donen nom al país.
El camí fins a la Rovira dels Cerdans és d’una placidesa inesperada, desprès sobretot, d’haver hagut de grimpar com a cabres en l’ascensió al Castell. La casa amb trets senyorials , en la que podem observar mentre la circumval·lem, que tenia molí, està situada dalt d’un cim, i gaudeix de magnifiques vistes sobre el Congost i les anomenades terres dels sots ferestecs.
Fins a la Fageda de Sauva Negra, on esmorzàvem al voltant de la font, sentint caure algunes gotes de pluja, anem per una pista forestal, i fetes les fotos de rigor [ documentem el país que desapareix davant dels nostres ulls ], imprimim a la marxa un major vigor, del “pas d’home” a “l’ungla de cavall”, fins a la Casanova del Castell, a la nostra esquerra hem vist desfilar com qui va dalt d’un tren, Santa Coloma Sasserra, la urbanització de la Penyora, i la Talladella ; La Casanova, és únicament una prova més de l’estultícia de la nostra espècie, anys i anys, d’aixoplugar colònies d’infants – entre d’altres de la Parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallès - i ara per l’acció vandàlica d‘alguns malnascuts, reduïda quasi a ruïna , i convertida en una amenaça per a la seguretat dels qui s’hi acosten.
El Castell de Popa ens rep des de la seva imponent alçada, concentrat en el seu viatge al llarg dels segles, des de la ma àrab que el va crear orientat clarament al mati, fins als tropells ,abusos i malvestats sense nombre, que invocant al Déu dels cristians s’hi han dut a terme. Des de les escales del Castell, divisem sota un cel ennuvolat i gris, la serralada montserratina, Castellcir, Castellterçol, Moià , i més enllà els primers contraforts dels Pirineus.
En la nostra sortida matinal hi hem posat massa guindes, el Castell de Sant Marti, la Rovira dels Cerdans, La Fageda de Sauva Negra, el pas per la Casanova per documentar-ne l’existència i finalment el Castell de Castellcir dit de la Popa, i el rellotge passades llargament les 12,00 ens fa saber que la tornada pel mateix indret, no ens permetrà complir l’horari previst. Davant mateix de l’ermita del Castell, convoco una reunió de mapes per proposar un nou itinerari de tornada : seguir la riera dita de Centelles, fins a sortir al camí de la Rovira dels Cerdans, amb l’assentiment de la majoria comencem doncs a caminar; fins a tres tanques per evitar que el bestiar surti de la propietat ens cal creuar, i en algun moment el dubte respecte de la decisió pressa es posa de manifest, però abans de les 12,45 som a les envistes de la Rovira dels Cerdans, i trepitgem el Castell de Sant Martí de Centelles dins l’horari previst, per consumar el descens i trobar-nos de nou a la Plaça del Cementiri i l’església abans de les 13,00.
En la tornada un accident de tràfic a la carretera de Sentmenat a Castellar del Vallès, on podem comptar fins a cinc ambulàncies, ens detura durant una bona estona. Esperem que malgrat l’aparatositat ningú així patit mal.Arribats ja a casa, mentre confecciono aquest breu resum de la sortida, se’m fa evident per properes ocasions, que ens cal centrar-nos únicament en una , o com a molt dues fites per sortida , per poder continuar fruint d’aquest costum tant agradable : trobar-nos a les 8,00 per començar l’excursió matinal, i acomiadar-nos – normalment entre rialles – abans de les 14,00 hores.
© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: