dijous, 28 de juny de 2007

La Fageda de Sauva Negra


El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 m.alt , que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir [ Vallès Oriental ], Centelles i Sant Martí de Centelles [ Osona ]. Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir [ dit a la capçalera torrent de sauva negra ]. Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.
Deixàvem el cotxe desprès de fer des de Castellcir , un camí planer de terra, a la urbanització la Penyora, davant nostre, sense indicacions, orfe del tractament que li caldria a aquest atractiu veritable del Moianes, la Fageda de la Sauva Negra; començàvem el camí resseguint la riera o torrent, on s’aprecia clarament, que no sempre aquesta comarca ha patit mancança d’aigua, en alguns llocs, les elevades parets donaven testimoni de la fúria del líquid element en algun moment del passat, quan la riera guanyà alçaria , giràvem a la dreta per arribar fins a l’embassament de Santa Maria Savall, per refer el camí fins a la Font de la Sauva Negra, on hom entén la justícia de l’adjectiu que acompanya al paratge, el sol no pot ni en els dies més forts de l’estiu, arribar fins al sòl, donada la peculiar forma en que a diferents alçades , s’entrellacen les branques del faig, creant un autèntic espai d’ombra i àdhuc fredor, si l’aturada s’allarga més enllà del necessari per donar compte d’un esmorzar lleuger o com en el nostre cas, d’una peces de fruita.
En acabar el refrigeri i de forma instintiva, sense cap indicació – no ens cansem de repetir-ho – és tracta de trobar camins o viaranys per guanyar alçada fins al Pla de Bruga, on la llum i el sol, si es fa el camí a l’estiu , fan del tot necessari l’ús d’algun barret o capell, assolida l’alçada continuarem en direcció sud , com si tornéssim a Castellcir, fins a trobar l’antiga casa de colònies dita Casanova del Castell, totalment vandalitzada, [ Ens va causar un especial dolor, en la mesura que la tasca de refer i moblar la casa, s’havia dut a terme per la bona gent de Colònies i Esplai de la Parròquia de Sant Esteve de Castellar ], des d’aquí hi ha una vista magnifica del Castell de la Popa, que malgrat trobar-se escassament a un quilòmetre, deixàvem per una nova sortida.
El camí fins a la Penyora que surt a la dreta de la casa de colònies, ens permetria refer-nos de la intensa calor, que havíem suportat en el trànsit pel Pla de Bruga.
La polseguera del camí de terra que porta des de la Penyora fins a Castellcir, o potser el fet evident de trobar-nos com a casa a la Violeta de Castellterçol, fan obligatòria la cerveseta sense alcohol, estem sota la llei seca, “tolerància zero”, i de nou carretera avall, fins al Vallès.Cansats, però contents i animosos, gaudíem d’un dinar en família.
Qui diu que no és poden fer compatibles, l’afecció i l’obligació ?mora.a@Virtagora.net

Cap comentari: