dijous, 28 de juny de 2007

El Corb, un riu d'història

L'agricultura com quasi totes les activitats que desenvolupem es veu condicionada per l'economia; així en èpoques de bonança econòmica - com l'actual - en aquestes terres de la Baixa Segarra i de l'Urgell es freqüent veure plantacions de vinya, fins i tot en el mateix fons de la Vall del Corb, abans i desprès del Coll de la Portella, la vinya domina sobre qualsevol altre conreu.

Certament no sempre ha estat així, des de l'època grega i/o romana s'introdueix en aquestes contrades l'olivera, fent companyia durant molt de temps únicament als cereals, i potser a algun arbre fruiter com l'ametller.

Amb l'arribada dels sarraïns que s'instal·len a Kalat Al Malla, ara en diem el Castell de Maldà, la fisonomia de la vall s'omple de colors i de sabors, amb ells vindrà l'horta, el blat de moro, la síndria ... tot un món nou de gustos.


El Duc de Cardona, virrei de Nàpols i Senyor d'Arbeca , on es feu construir un castell, que diu la fama que fou el més formós que el segles recorden, i del que es conserven únicament alguns trossos de muralla i d'una de les torres, re-introduirà l'olivera, sembla que desprès d'una secada general possiblement com a conseqüència d'un hivern molt fred, els arbres procedents d'Orient, rebran el nom del lloc on es planten i d'aquí es generalitzarà la denominació arbequina.

Al començament de la Vall, en els termes de Rauric, Llorach i Savallà del Comtat, el bosc ha tornat a prendre possessió de moltes de les terres de les que fou foragitat en benefici de l'agricultura, fins a Vallfogona de Riucorb la progressió del bosc es constant i plantejarà a mig termini problemes de seguretat per algunes propietats si no si posa l'oportú remei.A l'alçada de Guimerà, es recupera la visió més tradicional dels conreus, amb algunes hortes, tot i la constant progressió de la vinya.

En la magnifica selecció de fotografies que s'ofereixen en aquest llibre, podreu endevinar en alguns dels fons si el moment que vivien els protagonistes era de bonança econòmica o d'estretor.

En molts moments de la seva història, el riu Corb ha viscut grans tensions per la qüestió de l'aigua i la seva distribució entre les poblacions que es troben al llarg del seu recorregut, ara més enllà del coll de la Portella, es infreqüent que corri l'aigua fins i tot en èpoques de fortes pluges, no està però de més recordar-ho i fixar l'atenció en les moltes restes, de basses, canalitzacions, molins i sèquies que a poca atenció que hi poseu anireu descobrint. El Corb te molta història, i hem d'agrair l'esforç de la bona gent de Guimerà per donar-ho a conèixer

Antonio Mora Vergés

Cap comentari: